Anar a la presó significa una càrrega emocional brutal que va en augment a mesura que arriba el dia de tenir l'oportunitat de visitar a aquells que fa mesos que no pots veure. Quan la gent a qui vas a veure són amics, el nus a la panxa és més gran.

Gens acostumats a entrar a presons, tot és nou: molts murs, moltes portes i normes molt estrictes. Vas entrant presó endins i la càrrega emocional de la qual us parlava es torna més que evident.

Quan apareixen al seu locutori (perquè allò és un locutori), el màxim que pots estar prop d'ell són els dos o tres centímetres que et separen del vidre. En Raül Romeva, l'Oriol Junqueras i en Quim Forn entren cadascú al seu espai i posen les dues mans automàticament al vidre. Ho corresponem també amb un somriure, nerviós, però amb un somriure. Els tornem a veure!

No saps si costarà o no arrencar la conversa: ell per telèfon, tu amb un altaveu. Però no hi ha dubte, en Raül comença amb un bombardeig brutal d'idees, propostes, matisos i paraules cap a nosaltres. Té molt a explicar i a transmetre també allò que pensen conjuntament amb l'Oriol i el Quim. "Està emocionalment fortíssim, com un toro!", penses.

El Raül arriba amb un llibre de Mandela sota el braç. "Si ell s'hi va estar 27 anys, què no hem de poder aguantar nosaltres", ens diu. I afegeix que és una marató molt llarga. Ell, enamorat del mar, insisteix que de la mateixa manera que quan et trobes un banc de meduses, cal sortejar-lo; doncs ara, ens toca fer el mateix. O quan el vent bufa de nord, cal insistir més amb les braçades. Ara més que mai ens toca reivindicar les idees per les quals estan tancats a la presó.

Hi ha una frase que ressona per sobre les altres. "No ens interessa la victòria. No volem guanyar perquè un altre perdi. Això va de lluites per millorar, de no anar contra res, d'anar a favor, sempre nedant a favor", reflexiona a l'altra banda del vidre.

I es vol explicar encara més. "Expliqueu a la gent d'on vinc jo", ens demana. Ho fa amb una sensació de: "voldria poder cridar-ho jo molt fort!". En Raül ve d'un espai polític de defensa de les llibertats, de la defensa dels drets humans, de drets socials, civils i polítics.

Un altre cop la mateixa idea: no anar contra res. Una lluita que fem un "nosaltres" absolutament obert i generós. I quan parla de generositat senyala amb el polze cap a l'esquerra i diu: "això, el del costat". Es refereix a l'Oriol.

No ens interessa la victòria, no volem guanyar perquè un altre perdi. Això va de lluites per millorar

Raül Romeva

Passen els 40 minuts, ell segueix parlant, però ja no el sentim. "Ja no se sent, Raül!", li diem, però... silenci. Ja només queda la mímica, movem els llavis. Tornen, però, les mans, el puny al cor, els petons i les abraçades amb el vidre al mig.

Surts del tsunami d'idees i deures, les emocions emergeixen de nou. Després de portes i encara més ferro, el que més em sorprèn i m'acaba de fer emocionar és sortir al gran pati exterior. El contrast entre la foscor, la fredor i el vidre i la llum, el cel blau, l'aire...En definitiva, la llibertat. I ostres, els tornem a deixar a dins! Impotència profunda i tristor.

Abans de marxar, moment per recollir centenars de cartes (ens diu que les ha llegit totes) i córrer cap al cotxe a escriure conceptes i comentaris. Costa encaixar-ho, però no tenim alternativa: explicar tot el seu pensament. És el seu encàrrec!