El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, es va comprometre la passada setmana amb el portaveu al Congrés, Joan Puigcercós, a estudiar l'anul·lació del consell de guerra pel qual es va condemnar a morir afusellat el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, el 15 d'octubre de 1940.

Aquest és un dels primers assumptes que el ministre de Defensa, José Bono, va abordar després de fer-se càrrec de la cartera i ja ha comunicat a ERC la seva voluntat d'adoptar mesures dirigides a rehabilitar la memòria de Companys, amb el coneixement i suport del president de l'Executiu.

Bono ha volgut deixar clara la seva voluntat de culminar aquest procés que considera de "justícia històrica i democràtica" iniciant una política de gestos. Fa uns dies va enviar al diputat Joan Puig un llibre facsímil editat per la Generalitat de Catalunya en el qual es recullen totes les actes del procés contra Lluís Companys.

A més, el regal anava acompanyat d'una carta del ministre en la qual demanava a Puig que no dubtés de transmetre-li qualsevol iniciativa que contribuís a rehabilitar la memòria del president de la Generalitat assassinat pel règim franquista.

Ahir, en finalitzar la compareixença conjunta en el Congrés de Bono i el titular d'Assumptes Exteriors, el diputat d'ERC va lliurar un obsequi al ministre de Defensa. Es
tractava del llibre "Les fosses del silenci" dels periodistes Montse Armengou i Ricard Belis, que explica com durant la Guerra Civil i els primers anys de la postguerra la dictadura franquista va fer desaparèixer més de 30.000 persones. Puig va elegir l'edició en castellà d'aquesta publicació que va sortir al carrer fa només dues setmanes.

A més, Puig va lliurar a Bono la proposició no de llei d'ERC en la qual es demana anul·lar el consell de guerra contra Companys i en la qual estendre aquest criteri a la resta de consells de guerra que van determinar les execucions sumàries del franquisme.

El president del Govern està al corrent dels passos donats per Bono en aquest assumpte i recolza totalment el procés de rehabilitació de milers de republicans que van ser
executats fins a 1944 després de passar per judicis militars sumarísimos i així els ho va fer saber el portaveu d'ERC en una trobada mantingut la passada setmana.

Es dóna la circumstància que l'avi del propi Zapatero, el capità de l'Exèrcit republicà Lozano, va ser afusellat després d'un consell de guerra i el seu internament en la presó que se situava a l'Hostal San Marcos de León.

La nit anterior a l'afusellament, el capità Lozano va escriure el seu testament polític en el que afirmava "moro innocent i perdono". El pare de Zapatero li va llegir aquest últim document quan encara era nen i el seu contingut el va marcar profundament. De fet,
per raons sentimentals, l'actual president del Govern va presentar la seva candidatura a la Secretaria General del PSOE a l'Hostal San Marcos.

La proposició no de llei que ERC va inscriure en el Registre del Congrés el passat 18 de maig insta al Govern a assumir "el compromís d'iniciar les accions necessàries a què pseritan l'anul·lació del consell de guerra sumarísimo a què va ser sotmès el president de Catalunya, Lluís Companys".

Demana de la mateixa manera la "rehabilitació de l'honor del president de Catalunya mitjançant la celebració d'un solemne acte de desgreuge al castell de Montjuïc", on es va portar a terme l'afusellament. A més, sol·licita la "demanda pública de perdó per part de les institucions de l'Estat espanyol als descendents familiars del president Lluís Companys i al poble de Catalunya representat per les seves institucions nacionals".

En l’àmbit militar aquesta idea no ha estat ben acollida ja que consideren que la càrrega de la responsabilitat d'aquests judicis i afusellaments es descarrega únicament sobre l’Exèrcit, pel que Defensa busca una fórmula que permeti la rehabilitació de la memòria dels morts sense convertir-la en un judici contra l'Exèrcit.