| |
|
Sobre les declaracions de l'alcaldessa a la revista 'Celobert'
Acaba de sortir al carrer l’edició número 18 de la revista mensual Celobert. Com sempre, amb una acurada edició i una qualitat exquisida de continguts. Hi podeu trobar, en tres planes centrals, una entrevista a Conxita Campoy, alcaldessa de la nostra vila.
Uns mesos de tranquil•litat i treva, no eren del tot normals. Després de les pasqües nadalenques, ens ha obsequiat amb una altra de les seves habituals atzagaiades tot fent referència a l’oposició.
“Que si em posen pals a les rodes, que si em volen enderrocar, que si em presenten al•legacions per tot, que si volen paralitzar l’Ajuntament” ..., i vinga lamentacions! “Perquè -sabeu- aquests d´ERC són tan inoperants que després de quatre anys d’estratègia de desgast tenien el canvi coll avall i els vam deixar dolguts, i a més, ens van dir des del principi que no estaven pel pacte. En canvi els del PP al moment si van posar bé, aquests si que són de bon tractar” ..., no es mouen i així surten a la foto, perquè jo sóc de l’escola Guerra i si un regidor se’m mou no el deixo sortir...
Amb aquestes reflexions la tenim entretinguda, mentre fora d´aquesta bombolla que s’ha creat, molts dels seus conciutadans passen serioses dificultats per fer front al futur més immediat, mentre alguns sectors productius del municipi mostren signes evidents de malaltia crònica - amb el petit comerç al capdavant de la llista d’espera-, mentre els serveis bàsics com l’Assistència Primària o l’Ensenyament tenen unes instal•lacions saturades i no hi ha cap remei a la vista. Amb aquestes cortines de fum de caliquenyo ens vol amagar la seva incapacitat de gestionar el patrimoni cultural, paisatgístic, arquitectònic i d’identitat que, a la nostra estimada vila es difumina a marxes accelerades.
Per la nostra part sàpiga que quan des de ERC s’han fet al•legacions o aportacions a les qüestions tractades, en cap cas s’han fet amb ànim de dificultar l’acció de govern, sinó amb el d’aportar -hi una visió diversa i complementària en ocasions de les mateixes. D’altra banda és una fal•làcia que contínuament estiguem a la contra. Només cal mirar les xifres i comprovar que es recolzen un percentatge elevadíssim de les propostes portades al Ple municipal.
No ens queixem de la no participació en les decisions, (ja sabem que aquestes depenen del govern), sinó de què les aportacions fetes no es consideren amb criteris objectius, sinó partidistes i interessats. Això, en el millor dels casos, perquè la majoria ni es contemplen. Aquestes sí són actituds d’incapacitat de bon govern i de crear desafecció envers la política. Anem cada vegada més cap a una societat on la participació dels ciutadans ha de servir com a eix principal d’impuls per sortir del descrèdit en que es troba la política. Si són incapaços d’obrir aquesta participació i col•laboració a la resta de regidors, representants d’una bona part de la sobirania popular, no sembrem llavors productives pels nostres conciutadans.
Deixi’ns puntualitzar un tema de l’Auditori: si vostè considera que ja fa temps que és molt necessari, perquè s’entesta en un projecte amb uns costos desmesurats i no projecta un equipament amb uns costos realistes i que el farien possible? Abandonant aquest projecte faraònic, es reconeixeria no haver pres la decisió encertada. Però això és molt demanar a algú que es considera infalible. Malgrat no es pot gastar en un Auditori aproximadament el mateix que la ciutat de Girona es va gastar pel seu. Hem de fer equipaments adaptats a la nostra necessitat, amb realisme i eficiència. I per anar acabant, deixi’ns dir-li que de les tres possibles vies de sortida del seu càrrec que vostè planteja en l’entrevista, nosaltres apostem per la via del poble de Malgrat, tal i com marquen els preceptes democràtics.
|
