Premi Maria Casajuana

Aquest premi va ser instaurat l'any 2002 per la Secció Local d’ERC i de les JERC de Manresa, en motiu de la diada del 8 de març. És un guardó a nom de Maria Casajuana, manresana i republicana, que simbolitza la lluita, l’esforç, la constància, i la implicació de la dona en la vida laboral i social, a més de l'amor pel nostre país.

BREU APUNT BIOGRÀFIC

Maria Casajuana i Oncins (Manresa, 1912). De família treballadora i republicana, l’any 1931, pocs mesos després de la seva fundació, entrà a formar part d’Esquerra Republicana de Catalunya. La seva activa militància la dugué a establir una forta amistat amb l’alcalde Francesc Marcet de qui en destacà la seva bonhomia i amor per Manresa i Catalunya. En el moment que Francesc Macià proclamà la República Catalana, treballava a la fàbrica Bertrand i Serra on, des de les files de la CNT, lluità aferrissadament per la dignitat de les dones i el reconeixament del seu treball. La guerra primer, i la cruent dictadura franquista després, estroncaren una època d’esperances i llibertat, però malgrat haver de viure amagada i treballant de minyona per guanyar-se la vida, mantingué ben viva la flama de la lluita pel nostre país.

Amb aquest premi les JERC i ERC de Manresa volem homenatjar qui representa el treball, el silenci, el patiment, la lluita, l’anonimat i l’amor per Catalunya. Per això des de l’any 2002 vam instaurar aquest guardó com a premi a la dona treballadora.

Per a més informació sobre Maria Casajuana (amb un vídeo on parla ella) cliqueu aquí.

Maria Casajuana, en una instantània de febrer de 2010.

________________________________________________________________________________________

GUARDONADES 2009: Dolors Baró i Huguet, modista i membre de l'Esbart Manresà 2008: Carme Martínez Oviedo, activista sindical i veïnal 2007: Encarnació Camps i Esquius, activista social i catòlica 2006: Anna Iglésias Sallés, infermera i teòloga 2005: Rosario Ramos, treballadora i sindicalista a la Fàbrica Nova 2004: Teresa Obradors, directora de l’Escola Agrària de Manresa 2003: Carme Carrió, educadora i dinamitzadora del barri de Les Escodines 2002: Carme Botifoll, directora del Centre Tecnològic del Bages

Dolors Baró i Huguet Neix a Manresa el 1950 al carrer del Joc de la Pilota, en ple barri antic, filla de Pasqual Baró, viatjant de Cal Jorba i amant de la cultura, i de Pilar Huguet, modista de professió. Ja de ben petita, entra a l’Esbart Manresà de la mà del seu pare, que era uns dels màxims promotors de la sardana i de la dansa popular de l’Agrupació Cultural del Bages. Cursa estudis elementals al col.legi dels Infants i batxillerat superior a l'institut Lluís de Peguera; en acabar els estudis, entra com a administrativa als magatzems Jorba, aleshores tan importants. Al 1975 neix el seu primer fill, en Dani. Ella continua ballant a l’esbart, però a poc a poc entra en contacte amb el món del disseny a partir de l'observació de la renovació indumentària en esbarts com el de Rubí, o quedant embadalida amb dissenys de diferents figurinistes, com ara els de l’escenògraf Fabià Puigserver, al Teatre Lliure. De manera que, paral·lelament a la dansa, es comença a aficionar al disseny de vestuari antic i de tradició. Amb Antoni Navarro com a director de l'esbart, comença a portar a terme els seus primers dissenys. Són muntatges com Marina, Ball del Córrer (del Rosselló) o Recordant l'Algué, entre d’altres, pels quals compta amb el suport de la seva mare que confecciona les peces. Dolors recorda aquelles experiències com a «molt senzilles, però molt divertides», encara que no sempre eren fàcils: de vegades el disseny no encaixava amb els requisits dels punts de ball.  L'any 1979 mor el seu pare i l'any següent neix els seu segon fill, en Pau. Aquell mateix any s’estrenen Les Gitanes de Rubí, un muntatge complex de coreografia i vestuari. Més endavant, conjuntament amb Vicenç Orriols, vesteix els Cavallets de Manresa. És a partir d'aquest episodi que Dolors Baró comença el seu el treball de recerca històrica. Uns anys després treballarà com a administrativa en diverses empreses de l'automoció ubicades al polígon de Bufalvent. En aquells anys es casa amb Josep Miquel Solé Rosal, amb el qual tindrà una altra filla, l'Aura. A partir dels 90, comença a col·laborar amb el dramaturg Agustí Soler i Mas en diferents edicions de la tradicional Innocentada de Manresa, i entra a formar part de la regidoria de vestuari de l’Esbart Manresà, comptant amb la col·laboració de la Margarita i la Inma. Un altre repte que arriba és Festa de Mar, amb guió de Manuel Cubeles i coreografia de Jesús Rubio; per altra banda, forma part dels Geganters de Manresa amb el Ball de l’Àliga. Més endavant, participa en L'Avalot, una obra amb guió d’Agustí Soler Mas i música de Manel Camp, juntament amb Magí Guitart, Rosa Pujol, Teresa Bordas i David Catllà. A més, ajuda altres esbarts com el de Sant Joan de Vilatorrada, Taradell, Perpinyà, o el Casal Cultural de Dansaires, entre d’altres. Amb l’Agrupació participa en les Cavalcades de Reis de Manresa. A partir de la cavalcada de l’any 2002, que va ser retransmesa per TV3, Baró coneix a Jordi Pesarrodona, director de Gog i Magog. Amb ell, i a través de la seva companyia, pren part en diverses edicions de la Fira de l’Aixada. El 2003 vesteix l’obra Amadeus i Els Pastorets del grup de teatre dels Carlins. Aquest any mor sobtadament el seu espòs, en Josep Miquel, membre actiu de l’Agrupació. El 2007, i de la mà de Pilar Goñi, pren part a l’Auca de la Llum representada al teatre Conservatori de Manresa. I també col·labora en la reconstrucció de l'uniforme dels Miquelets de Catalunya. Actualment, dins de l’Esbart, la Dolors està treballant molt estretament amb el seu director, Joan M. Miquel, i amb tot l’equip creatiu, a fi de poder mostrar espectacles molt elaborats. En aquests muntatges ha pogut aprofundir amb rigor en la recerca de vestuari històric, tot reproduint amb fidelitat l’època representada: Camins per al record, Aires i l’últim espectacle, creat per al centenari de l’Esbart Manresà , Centendansa, estrenat recentment al Kursaal. Cal dir que Dolors Baró, a més d’una excel·lent creadora en l’àmbit del disseny, ha estat un puntal del moviment de recuperació de la cultura d’arrel tradicional. Com és evident en la seva trajectòria, ha donat suport a tot un seguit d’esbarts del país i ha participat amb les seves creacions en tota mena d’activitats de cultura popular: cavalcades, Fira de l’Aixada, teatre, espectacles de carrer, dansa... Tot això de forma desinteressada i creant al seu voltant una participació col·lectiva entusiasta per la recuperació de la nostra cultura. Membres del jurat 2009: Carme Martínez Oviedo, premiada del 2008; Agnès Torras, pedagoga; Joan Vilà, professor d'història i president de l'Associació dels Amics de l'UNESCO de Manresa; Joan Aurich, prevere i director de la Residència Episcopal; Lluís Calderer, mestre i escriptor; Lluïsa Font, historiadora; Susana Paz, periodista; Alba Baltiérrez, mestra i militant d'ERC; Núria Obradors, infermera i militant de les JERC Manresa; Montserrat Selga, administració i presidenta d'ERC Manresa. Manifest del Jurat 2009 La secció local d'ERC Manresa i les JERC van instaurar l'any 2002 el premi Maria Casajuana. Aquest guardó va néixer amb dos objectius: denunciar la discriminació que encara pateix la dona, i reconèixer cada any la trajectòria d’una dona que hagi treballat per millorar la nostra societat. El premi va prendre el nom de Maria Casajuana, una manresana, de família treballadora i republicana, que va lluitar per la dignitat de les dones i el reconeixement del seu treball. Amb l’edició d’aquest any, la vuitena, volem recordar també les persones que treballen dia a dia per aconseguir una igualtat real, per la dignificació i reconeixement social del paper de les dones i de la importància de la seva aportació al conjunt de la societat. Sovint, en els debats sobre la situació de les dones i les accions que es poden o que s’han de fer per aconseguir una igualtat real, hi ha un cert rebuig als grups de treball només de dones i només per a dones. En aquesta línia també ens podríem preguntar el per què d'un premi específic per a la dona. Els membres del jurat volem dir que, entre d’altres arguments, per a nosaltres el reconeixement específic i exclusiu per a dones, amb aquest premi, porta implícita la voluntat de fer-les sortir de l’anonimat i de la -diguem-ne- “segona línia d’acció”. Moltes d’aquestes dones han combinat el treball laboral i el social o voluntari, amb el treball familiar, mentre que molts homes que fan una gran tasca laboral i social es troben alliberats del treball familiar. I es percep el treball de tantes dones, que col·laboren amb entitats… “quan poden” , “a estones”…., “si l'horari els ho permet”…, “si la col·laboració la poden fer a casa” com de segona línia d’acció. Amb aquest premi també volem reivindicar la importància i la necessitat d’aquestes aportacions, i que aquestes siguin percebudes amb el valor real que tenen i que no és de “segona línia d’acció” sinó d’acció paral·lela i més discreta, si és vol, però igualment imprescindible i necessària. Volem també que les mateixes dones que “quan poden” dediquen temps a les entitats i organitzacions, ho facin amb l’orgull del què poden i no amb la resignació de “no tenir temps”. El Jurat 2009 ha volgut premiar enguany el treball d’una dona que s’ha desenvolupat en el món de la cultura i les arts, i també amb els valors de la creació, l’esforç, la constància i la implicació social, per trobar i reconèixer també en aquest àmbit l’aportació de les dones. Creiem que la història vital de la Dolors Baró encaixa perfectament amb aquests valors. La seva dedicació al món de la dansa comença de ben jove ballant ja de nena, sumant la seva afecció per fer vestits per a les nines i per a la germana. Ja aviat en sortirà una dissenyadora autodidacta, que dóna tota la seva il·lusió, dedicació i voluntat l'art de crear vestuaris específics, més ajustats a la realitat i més vistosos per a les colles i per als ballarins. En la seva persona hi ha valors importants, com la tenacitat, la discreció, l'esperit d'iniciativa, la cooperació, el lliurament, entre altres. I en aquests valors s'hi poden reconèixer moltes dones. Amb aquest reconeixement es compleix la finalitat d'aquest premi, el qual intenta homenatjar el treball, el silenci, el patiment, la lluita i l'anonimat...tal i com ho va fer Maria Casajuana. Manresa 1 de març de 2009 Carme Martínez Oviedo Carme Martínez va néixer a Cuenca (Castella) el 4 de desembre de 1938. Va arribar a Catalunya als 2 anys, amb els seus pares, que s’instal·laren directament a la ciutat de Manresa. Als 10 anys va començar a treballar, en condicions molt dures, a la fàbrica Bertrand i Serra (fàbrica nova). Aquells anys, al tombant de la dècada dels 50, no hi havia lleis que regulessin el treball infantil, tot i que es considerava il·legal. Amb tot, hi havia molta canalla, sobretot nenes, treballant en fàbriques i quan hi havia una inspecció, amagaven els infants com la jove Carme. Després va anar a treballar a d’altres empreses. Va estar fins als 18 anys a la fàbrica tèxtil Sant Pere, i fins als 20 a l’empresa Montaña Quijano. I no va ser fins al 1958 que va entrar a treballar a la fàbrica Pirelli, on va conèixer el qui seria el seu futur marit. Es van casar quan tenia 25 anys i van anar a viure a les vivendres conegudes amb el nom de l’empresa. Va tenir 8 fills, les dues primeres dels quals són bessones. Però mentre pujava la canalla, treballava a casa cosint, amb ben poc suport per part del company. Actualment, dels 8 fills només en té 7 ja que un noi va morir en un accident de cotxe, als 21 anys. Té 9 nets. Més endavant va treballar durant 3 anys netejant a la llar d’infants La Ginesta (a mitjans de la dècada dels 70, mentre n’era directora Pilar Compte) i també va fer suplències a la llar d’infants l’Espurna. I perquè li arribés el sou, compaginava aquests treballs anant a cases particulars, a netejar i en alguns casos a cuidar canalla. Tota aquesta feinada, però, no li va impedir col·laborar activament en moviments socials de la ciutat. Va ser una de les promotores de l’Associació de Veïns de Valldaura, sent una dona lluitadora i reivindicativa pels afers del barri. Com a representant de la vocalia de dones (en aquells moments existent a l’AA.VV.), va formar part del moviment feminista de Manresa (Associació de Dones del Bages). Actualment, col·labora amb la Llar d’Avis de Valldaura, de la qual en va ser una de les impulsores més actives, i és una veïna que sempre està a punt per donar un cop de mà personal als seus veïns. Per exemple, quan hi ha hagut veïnes malaltes, ella, sense fer soroll, els ha anat a comprar o bé s’ha cuidat de quelcom de la casa. Carme Martínez té una trajectòria de vida, com moltes altres dones del nostre país, de lluita personal, familiar i social. Una lluita que ha portat a terme en l’anonimat, amb silenci, però amb constància i esforç. I aquestes són les actituds que fan que un país, una societat, o una comunitat en general pugui anar avançant. En la seva persona hi podrem reconèixer moltes dones que han treballat i construït la història invisible de casa nostra, la no oficial; però que la seva activitat quotidiana ha ajudat a evolucionar socialment. Amb aquest reconeixement, es compleix la finalitat d’aquest Premi, el qual intenta homenatjar el treball, el silenci, el patiment, la lluita, l’anonimat... tal i com ho va fer Maria Casajuana. Membres del jurat 2008: Encarnació Camps, premiada 2007; Pilar Goñi, periodista; Lluís Guerrero, metge, president del Col.legi de Metges; Montserrat Margarit, assistenta social, feminista; LLuís-Vidal Sixto, secretari de CCOO Bages-Berguedà; Alba Baltiérrez, mestra, militant d’ERC Manresa; Núria Obradors, infermera, militant de les JERC Manresa; Montserrat Selga, administració i Presidenta d’ERC Manresa. Manifest del jurat 2008: La secció local d’ERC Manresa i les JER van instaurar l’any 2002 el Premi Maria Casajuana. Aquest guardó va néixer amb dos objectius: denunciar la discriminació que encara pateix la dona, i reconèixer cada any la trajectòria d’una dona que hagi treballat per millorar la nostra societat. El premi va prendre el nom de Maria Casajuana, una manresana, de família treballadora i republicana, que va lluitar per la dignitat de les dones i el reconeixement del seu treball. Amb l’edició d’aquest setè premi volem recordar també les persones que treballen dia a dia per aconseguir una igualtat real, per la dignificació i reconeixement social del paper de les dones i de la importància de la seva aportació al conjunt de la societat. Aquesta societat ha avançat i així ho veiem en aquests moments de canvi social amb una arribada d’homes i dones procedents d’altres cultures. Podem comprovar, en alguns casos, que el bagatge amb què arriben s’allunya molt de la situació en què està la dona aquí; ens recorda una situació de discriminació de fa molts anys i només ens pot generar comprensió, solidaritat i esforç comú perquè l’emancipació d’aquestes dones sigui possible. No descobrirem res si diem que les dones han treballat sempre. I han treballat molt. Han treballat sense ser reconegudes i sota un sostre de vidre que no els ha permès treure al cap en els àmbits públics ni aparèixer al capdavant de moltes iniciatives i lluites socials, tot i ser-hi. Amb aquest premi, pretenem posar noms i cognoms a un col·lectiu de dones anònimes que han abocat molts esforços, que han fet front a tota mena de dificultats, i que s’han mobilitzat sense buscar el benefici personal, sinó el benefici comú. El Jurat 2008 hem volgut premiar expressament una vida d’aquest tipus i ens va semblar que la història vital de Carme Martinez era així, com moltes altres dones del nostre país, una trajectòria de lluita personal, familiar i social. Lluita que ha portat dins l’anonimat, i en silenci, però amb constància i esforç, aspectes i actituds que són les que fan que un país, una societat i la comunitat en general pugui avançar. En la seva persona hi ha valors importants, com la tenacitat, la discreció, l'esperit d'iniciativa, la cooperació i el lliurament, entre d’altres. I s’hi poden reconèixer quantitat de dones, dones que han treballat i construït la història invisible, la no oficial, però que la seva activitat quotidiana ha ajudat per evolucionar socialment. També representa la lluita constant d’una dona de la seva aportació al conjunt de la societat. Amb aquest reconeixement es compleix la finalitat d’aquest premi, el qual intenta homenatjar el treball, el silenci, el patiment, la lluita, l’anonimat... tal i com ho va fer Maria Casajuana. Manresa, 1 de març de 2008 Encarnació Camps i Esquius Neix a Cardona el 6 de setembre de 1920. Persona d’una fe catòlica profunda que la porta a assumir el compromís de “ser per als altres” en tota la seva trajectòria de vida. És una dona intel·ligent, reflexiva i amb les idees clares, capaç de comprendre i acceptar totes les situacions humanes. No ha estat mai vinculada a cap grup polític i això li ha donat la llibertat necessària per defensar allò en el que ella creu. La seva manera de ser, impregnada d’estima als altres, s’ha manifestat en la relació amb la seva família, la seva feina i el seu entorn social. Es tracta d’una dona realment altruista. El seu pare mor a la guerra, moment en què la seva mare emmalalteix greument. Per aquest motiu, ja de ben jove ha de tenir cura de la seva mare, i després de germans, nebots, i ho fa sense escatimar mai cap esforç. La porta de casa seva sempre és oberta a qui ho necessita. A la postguerra es dedica a ensenyar a llegir i escriure al Casal de Sant Francesc (vinculat a l’església dels Frares), on també es desenvolupen altres activitats com el teatre, etc. Molta gent de Manresa la recorda per aquesta etapa. La seva activitat professional es desenvolupa a la consulta del pediatre Simeó Selga, on junts fan una funció que va més enllà del que demana la seva professió. Fa una tasca intensa de formació i suport de les mares. Davant de problemes complexos, no s’està de trucar les portes que facin falta per buscar la solució. També participa amb els veïns de la plaça Catalunya i lluita al seu costat per defensar la Plaça al final de la dècada dels 70 amb el lema “Salvem la Plaça Catalunya”. Col·labora als anys 70–80 amb el Centre de Cultura Popular de Manresa fent classes a dones sempre havien estat a casa seva cuidant la família. Es jubila als 62 anys i aleshores, junt amb Mn. Josep M. Mas i el suport del Bisbat de Solsona, condicionen una casa a Cisquer per acollir persones amb problemes de depressió, de drogoaddicció, etc. El projecte dura poc temps per manca de finançament, malgrat el gran esforç personal que hi dediquen. Fa més de 20 anys el metge Josep Corrons li demana que formi part de la Junta d’Ampans i aquí comença una etapa molt important per ella i que encara dura fins el dia d’avui. Hi pren part de manera molt activa i, junt amb altres persones, és una ferma impulsora de les actuals llars d’Ampans. Participa en l’organització de moltes activitats que s’hi fan: colònies, sortides…, i sovint acull nois i noies a casa seva. Actualment forma part de la junta consultiva d’Ampans i continua fent-hi catequesi. Des de fa uns mesos viu a la residència Montblanc de Manresa, on ja ha començat a fer tasques de servei a altres residents que ho necessiten. Fa classes de repàs de matemàtiques a un noi immigrant. Membres del jurat 2007: Anna Iglésias, guanyadora del 5è premi Maria Casajuana; M. Àngels Serra, directora de Qualitat de la FSSM; Imma Ubiergo, directora de l’Escola de Ciències de la Salut de la FUB; Montserrat Ayala, peridoista; Queralt Casals, periodista; Dolors Estrada, mestre; Núria Obradors, JERC Manresa; Joan Vinyes, President ERC Manresa. Manifest del jurat 2007: La secció local d'ERC i les JERC lliuren, coincidint amb el 8 de març, la sisena edició del premi Maria Casajuana per denunciar la discriminació que pateix la dona i reconèixer la trajectòria d'una dona que hagi contribuït a la millora de la societat. Al jurat d'aquest any no li ha estat gens difícil trobar candidates dignes de rebre aquest reconeixement, fet que significa que a la nostra ciutat i a la nostra comarca hi ha força dones compromeses. Tampoc li ha estat gens complicat decidir, de forma unànime, la guanyadora d'aquesta edició, una dona amb una llarga trajectòria de treball en benefici dels altres. Hem de dir que totes les candidates complien els mèrits que entenem que es reconeixen amb aquest guardó i confiem que, en properes edicions, siguin tingudes en compte i que el seu treball sigui reconegut. Malgrat la bona notícia que representa tenir un bon nombre de dones compromeses dignes de ser reconegudes, voldríem que aquest premi no hagués d'existir i que no haguéssim d'escriure un manifest que no és res més que una repetició dels milers d'arguments que s'han de donar cada any per posar la dona al lloc que li correspon en la societat. I voldríem que el premi no existís perquè això voldria dir que no cal reivindicar cap paper de la dona, perquè ja ocuparia el lloc que li pertoca per mèrits propis. Voldria dir que no cal defensar la dignitat de la dona, la seva llibertat o la seva seguretat. Voldria dir que s'ha avançat en la igualtat de sexes. Voldria dir que no cal témer per la vida de les dones, un dret que, fins i tot a casa nostra, no està garantit. Aquest any, i només som a principis de març, quinze dones (tres a Catalunya) han perdut la vida a l'estat espanyol víctimes del que s'anomena violència domèstica o violència de gènere. Però de moment això no és possible i cal que encara hi hagi moltes dones que continuïn esforçant-se, traient hores d'allà on no n'hi ha, moltes vegades des de l'anonimat, per contribuir a fer un món i una societat millors. Un món i una societat millors perquè en gaudim tots junts i en igualtat de condicions: homes i dones. Anna Iglésias Sallés Diplomada en Infermera a l’escola Farreres Valentí de Manresa. Diplomada en teologia. Ha estat professora a l’escola Torres i Bages de Manresa d'Assistents Socials, i professora d’Ètica a l’escola d’Infermeria de Manresa. Conjuntament amb d’altres professionals d’infermeria va crear l’any 2003. L’associació d’infermeres i Infermeres de la Catalunya Central, de la qual en va ser la presidenta durant 2 anys. Actualment n’és la tresorera. Ha treballat sempre dins del mont sanitari, intentant defensar i treballar pels aspectes més humanístics, per això la seva formació i reciclatge han anat sempre enfocats en temes com els de l’ètica o el del món dels valors humans. La seva vida professional l’ha portada a terme, durant 30 anys, a l’Hospital de St. Joan de Déu, on ha treballat a traumatologia , urgències, pediatria i medecina interna. Els últims 15 anys els ha dedicat plenament al món del malalt amb càncer. L’Anna ha intentat defensar sempre la seva professió com també el compromís envers a la societat. Durant el procés de la fussió hospitalària a Manresa, procés amb el qual estava d’acord amb el fet en sí però no amb el com, va ser el d’intentar que els professionals d’infermeria no perdessi mai la seva dignitat ni la seva raó de ser. Paral·lelament ha participat en diferents xerrades, taules rodones i congressos d’oncologia Catalana. Va participació en el primer Congrés de Cultura Catalana, en l’àmbit de la sanitat, i el seu compromís social la va fer formar part de la primera convocatòria d’eleccions democràtiques en el seu poble d’Avinyó Membres del jurat 2006: M. Alba Riu, Cap d’informatius de TLB; Núria Sala, presentadora de l'Angular, a Televisió de Manresa; M. Alba Baltiérrez, membre de la secció local d’ERC Manresa; Josep Ma Colomer, membre de la secció local d’ERC Manresa; Conxita Parcerisas, membre de la secció local d’ERC Manresa; Jordina Díaz, JERC Manresa; Joan Vinyes, Secretari d’Organització ERC Manresa. Manifest del jurat 2006: Ara ja fa cinc anys que la secció local d’ERC i les JERC convoquen el premi Maria Casajuana. Un guardó que va néixer amb la voluntat de denunciar la discriminació que encara pateix la dona i reconèixer la trajectòria d’una dona que hagi contribuït en la millora de la societat. El premi va ser batejat amb el nom de Maria Casajuana, una manresana, de família treballadora i republicana, que va treballar pel reconeixement del treball de les dones i per la seva dignitat. Precisament amb aquests objectius: reivindicar qüestions tan bàsiques com la dignitat, la llibertat, la seguretat i, fins i tot, el dret a la vida a les dones d’arreu del món es va instaurar el Dia Internacional de la Dona que se celebra avui. Un dia que els impulsors del Premi Maria Casajuana preferirien no haver de celebrar, la qual cosa significaria que s’hauria arribat a la igualtat de sexes. De moment no és així. S’està avançant però a pas lent: en moltes civilitzacions la figura de la dona es limita a l’àmbit privat, més enllà del qual no juga res. Aquest és un dels reptes que la nostra societat ha d’afrontar: demostrar que, al llarg del temps, les dones han jugat un paper fonamental. Dones que amb molt d’esforç i la gran majoria des de l’anonimat han hagut de conciliar vida personal i laboral per tirar endavant les seves famílies. Tot i així avui és encara un dia per reivindicar millors condicions de treball i de vida, per sensibilitzar la societat sobre la igualtat de gèneres i la no violència contra les dones. El premi Maria Casajuana vol ajudar a fer sentir amb més força aquestes reivindicacions. Rosario Ramos Rosario Ramos (Manresa, 1942), junt amb la seva família va emigrar d’Andalusia de ben joveneta i ben aviat inicià el seu compromís amb la classe treballadora. En els últims anys del franquisme va entrar a formar part del moviemnt sindical clandestí. Va formar part de les JOC (Joventuts Obreres Cristianes) i posteriorment funda a Manresa la secció local de CCOO. Més tard, lidera el moviment sindical a la Fàbrica Nova i viu un dels conflictes més importants de la lluita obrera contra el franquisme. Fou acomidada per aquests motius. Malgrat la seva extracció obrera, ha cursat estudis que la capaciten com a dinamitzadiora social. En el moment de rebre el premi exercia el seu treball en una residència de gent gran. Membres del jurat 2005: Teresa Obradors, guanyadora del 3r premi Maria Casajuana; Anna Vilajosana, directora d’Ona Catalana a Manresa; Imma Ubiergo, directora de l’Escola de Ciències de la Salut de la FUB; Joan Vinyes, Secretari d’Organització d’ERC Manresa; Miquel Asensio, membre de l’executiva d’ERC Manresa; Marc Solernou, JERC Manresa. Manifest fel jurat 2005: La secció local d’ERC Manresa i les JERC van instaurar l’any 2002 el premi Maria Casajuana. Aquest guardó va nèixer amb dos objectius: denunciar la discriminació que encara pateix la dona, i reconèixer cada any la trajectòria d’una dona que hagi treballat per millorar la nostra societat. El premi va prendre el nom de Maria Casajuana, una manresana, de família treballadora republicana, que va lluitar per la dignitat de les dones i el reconeixement del seu treball. Als convocants d’aquest premi ens agradaria que no fos necessari; que no existís. Això voldria dir que les reivindicacions per la igualtat entre sexes que cada 8 de març, i enguany també, es posen sobre la taula s’haurien complert. La llista de discrimacions que encara pateix la dona és llarga: les dones cobren un 30% menys que els homes per la mateixa feina, el nombre de dones en càrrecs directius és gairebé imperceptible, només un 10% dels municipis catalans tenen una dona alcaldessa, la càrrega familiar continua recaient majoritàriament sobre les seves espatlles... i els casos de violència masclista se succeixen dia rera dia. No descobrirem res si diem que les dones han treballat sempre. I han treballat molt. Han treballat sense ser reconegudes i sota un sostre de vidre que no les hi ha permès treure al cap en els àmbits públics ni aparèixer al capdavant de moltes iniciatives i lluites socials, tot i ser-hi. Amb aquest premi, pretenem posar noms i cognoms a un col·lectiu de dones anònimes que han abocat molts d’esforços, que han fet front a tota mena de dificultats, i que s’han mobilitzat sense buscar el benefici personal, sinó el benefici comú. El camí de la igualtat és llarg, però ens enganyaríem sinó reconeguéssim que ja hem recorregut un part del trajecte. Al nostra davant tenim molts reptes i no podem abaixar la guàrdia. L’educació en la igualtat a les escoles, al carrer i a la família és un repte de tots. Hem d’aconseguir que la llibertat de les dones en una societat multicultural, com la que tenim ara, no doni ni un sol pas enrera. Que això sigui realitat ha de ser un compromís de tots, i el premi Maria Casajuana és un granet de sorra més en aquesta lluita. Teresa Obradors Nascuda a Manresa. Als 15 anys comença a treballar i estudia batxillerat. Després, Assistent Social. Entra a formar part d'Art Viu. Feminista convençuda, forma el Centre de Planificació Familiar com a membre del Grup de Dones del Bages. Se'n va a París i viu els fets del maig del 68 que, segons ella, va ser un moment d'anàlisi i diàleg. Es llicencia en Ciències Socials mentre treballa de cangur o ajudant malalts. El 1973 torna a Catalunya i prepara oposicions d'Extensió Agrària. Forma l'ACUDAM, entitat que treballa amb nens minusvàlids psíquics. S'interessa per l'Agroturisme i l'organitza a la Catalunya Central. Rep una medalla de la Generalitat en ser pionera en l'organització dels cursos de dones orientades cap a l'agroturisme. Es dedica a la formació en temes que afecten a la dona pagesa. Membres del Jurat 2004: Carme Carrió, guanyadora del 2n Premi Maria Casajuana; Adriana Delgado, periodista del diari Regió7; Lluís Piqué, delegat del Bages-Berguedà del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya; Montserrat Selga, regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Manresa; Laura Bover, sociòloga i membre de les JERC. Carme Carrió Biografia en construcció. Disculpeu les molèsties. Carme Botifoll La seva trajectòria professional, la capacitat de treball i la seva contribució en el desenvolupament econòmic i tecnològic de Manresa i la Catalunya Central al capdavant del Centre Tecnològic de Manresa, n’avalen el seu reconeixement. Enginyera industrial especialitzada en mecànica ha completat la seva carrera professional amb multitud de màsters i cursos d’especialització i ha aconseguit fer-se un lloc en un camp històricament monopolitzat per homes. Domina a la perfecció cinc idiomes. Fou directora del Consell Tecnològic del Bages i en el moment de rebre el premi dirigia el Centre Tecnològic de Manresa, depenent de la Universitat Politècnica de Catalunya. ________________________________________________________________________________________ Foto de família del Premi Maria Casajuana 2010, presa de 19 de febrer de 2010 a la Residència Montblanc. D'esquerra a dreta, i de dalt a baix: Jaume Torras, membre del jurat; Joan Vinyes, Regidor de l'Ajuntament de Manresa; M. Alba Baltiérrez, membre del jurat i militant d'ERC; Dolors Baró, premiada de l'any 2009; Sara Olmos, membre del jurat i militant de les JERC; Pepita Subirana, premiada de l'any 2010; i finalment, Maria Casajuana.