|
|
 |
:: Entrevista a Toni Civit a Tribuna Catalana.
ANTONI CIVIT
Extinent d’alcalde de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Mataró
“A ERC encara no sabem defensar-nos de la potent maquinària política del PSC”
ANTONI CIVIT (Mataró, 1963) ha estat cap del grup d'ERC a l'Ajuntament de Mataró fins fa escassament un mes, quan va presentar la seva dimissió com a tinent d'alcalde de Promoció Econòmica arran d'unes acusacions de mobbing per part d'un càrrec de confiança. Malgrat que un informe palesa que no hi ha proves, l'alcalde de la ciutat ha trencat l'acord que tenien PSC, ERC i ICV perquè Civit retornés al càrrec i li ha retirat la confiança. Antoni Civit és llicenciat en Història i Geografia, i es dedica ala gestió cultural des de la societat civil i des de l'àmbit professional, com a coordinador de Cultura de l'Ajuntament de Premià de Mar.
Senyor Civit, vostè ha dimitit de les seves funcions a l'Ajuntament de Marató per unes acusacions que li va fer un càrrec de confiança. Quan va començar el conflicte amb Jaume Llansó?
Des de setembre de 2003, la relació que teníem el senyor Llansó i jo era correcta i professional, jo com a responsable màxim de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró (IMPEM), i ell com a director que executa els projectes. Però el desembre de 2004 comença a incomplir les seves responsabilitats, malgrat que sabia que aquesta direcció implica dedicació exclusiva.
Se suposa que sent un càrrec de confiança, vostè en devia tenir bones referències.
El coneixia personalment, fonamentalment dels moviments juvenils. Procedeix del camp de les relacions laborals i tenia força experiència, així que vaig pensar que era un bon perfil. A més, ens teníem confiança personal, o això pensava.
Sabia que el senyor Llansó havia sortit d'UGT i de la fundació ESCACC per la porta del darrere?
No, aleshores desconeixia aquesta informació, ho he sabut després.
Jaume Llansó l'acusa d'assetjament laboral, de pressions polítiques i de cometre irregularitats en la gestió de l'IMPEM. Hi veu alguna estratègia política al darrere, més enllà de motius personals?
La seva intenció és evidentment política, de destruir-me políticament, però no perquè jo sigui d'ERC, ja que almenys fins ara no hi ha hagut cap grup polític al darrere d'aquesta operació.
El senyor Llansó no ha tingut l'empara d'altres grups municipals?
No, en absolut.
I per què el vol liquidar políticament?
Tot plegat és una cortina de fum davant dels seus incompliments i la seva irresponsabilitat de no afrontar les dificultats i la pressió que suposa dirigir aquest organisme. Des de Nadal fins a Setmana Santa he calculat que ha faltat un 40% dels dies de feina, cobrant un sou de 60.000 euros l'any. I arriba un moment que no saps si és que no suporta la pressió de la feina i per tant és incapaç d'afrontar-la, o és que precisament el fet que no afronta la feina el que fa que apareguin els problemes.
ERC li va suggerir que deixés el càrrec, o ha estat una decisió personal seva?
Ha estat un acord comú. Les acusacions de Jaume Llansó provoquen una reacció per part del PSC i d'ICV, sobretot tenint en compte que ERC és membre d'un govern en el qual aritmèticament no cal. Això crea una situació difícil, i les tres forces pactem que aquestes acusacions s'han d'aclarir, i perquè aquest procés s'iniciï, que jo he de posar el meu càrrec a disposició per no interferir en la instrucció de l'expedient informatiu. La meva renúncia va ser un sacrifici personal per no posar en perill el pacte de govern.
I dimiteix amb garanties?
Sí, s'acorda que si l'expedient informatiu no troba res irregular, evidentment jo he de tornar a la presidència de l'Institut de Promoció Econòmica.
L'expedient va concloure que cap de les acusacions de Llansó no estan provades, però vostè no ha tornat al seu càrrec. Qui ha trencat el pacte?
Efectivament, l'expedient diu que cap de les acusacions tenen un fonament, i queda demostrat que les paraules de Llansó són falses. Però aleshores, l'alcalde, Joan Antoni Barón, diu que malgrat tot, no pot tenir confiança en mi. Això vol dir que mentre ERC i el PSC estan negociant la meva incorporació pactada, el PSC fa una maniobra perquè jo torni al govern sense cartera, com a convidat de pedra. Això és una vexació i una desconsideració important cap a ERC. Evidentment, jo renuncio a incorporar-me de nou.
A Carod-Rovira, en un primer moment, abans que Zapatero ordenés a Maragall la seva liquidació, se li va fer la mateixa proposta, ser conseller sense atribucions...
Ja... En qualsevol cas, el PSC tampoc no té intenció de retornar les competències a cap altra persona d'ERC, tot i que això està escrit en els acords de govern municipal. És evident que de l'arbre caigut tothom en fa estelles. A ERC de Mataró ens trobem encara en una situació d'indefensió i debilitat, que probablement ha interessat a tots els altres grups polítics de l'Ajuntament, i fins i tot de fora.
Qui se'n beneficia, d'aquesta crisi?
ERC fa nosa a tothom, i per tant, tothom en pot treure tall. Molestem el PSC perquè el comprometem ideològicament amb uns aspectes que l'incomoden, al PP perquè per descomptat estem a les antípodes ideològiques, a CiU perquè per la banda catalanista no ens guanyaran mai. I fem nosa a ICV perquè a Mataró, i sospito que a la resta de llocs, s'han considerat el complement del PSC quan els socialistes no han tingut majoria.
A més de perdre competències en el govern, la crisi afectarà als projectes de futur d'ERC?
La nostra expectativa per a 2007 era tenir molt més pes polític que el que tenim en aquests moments. I la llàstima és que tot el treball que fem a la ciutat pot quedar tacat per conflictes en què som innocents.
En els feus tradicionals del PSC de vegades hi ha la sensació que, necessitin o no ERC i/o ICV, els socialistes regnen amb majories absolutes. És el cas de Mataró?
A Mataró abans no era així, però ara veig que el PSC ha vist una via per recuperar les competències en una àrea que ells han controlat sempre, i que ara, per primera vegada rutllava en molts aspectes amb ERC. El PSC vol recuperar terreny, i si convé, l'alcalde ordena trencar acords de govern i retirar competències. La manera de frenar ERC ha estat decapitant-me com a cap de llista d'ERC.
Aquesta situació seria generalitzable a d'altres municipis on ERC no és necessària?
Desconec altres casos, però recentment hem tingut constància del cas de l'Ajuntament de Sabadell.
La seva vivència li fa valorar d'una altra manera l'acord de Govern a nivell nacional?
Hem de distingir molt l'àmbit local del nacional. En el Govern de Catalunya també es manifesten dificultats, hi ha precedents molt evidents com el cas Carod o el de Miquel Sellarès a la secretaria de Comunicació, i altres situacions que potser no han transcendit tant. Però jo prefereixo no barrejar les coses per no fer balanços injustos. On no faria distincions és en una constatació: el PSC és una màquina política que actua d'una manera molt contundent en tots els àmbits, i a ERC encara no en sabem prou per defensar-nos d'aquesta maquinària. Amb tot, no vol dir que el PSC sempre actuï amb mala fe, però potser a nosaltres encara ens manquen moltes coses per aprendre, perquè com aquell qui diu, fins fa quatre dies no hem tingut responsabilitats de Govern, no ja a la Generalitat sinó en molts ajuntaments.
|
| |
|
|
