Formació i trajectòria personal És professor del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB, especialitzat en història de la comunicació, l’anàlisi de la societat de la informació, i l’estudi de les indústries culturals i la cultura de masses. També ha impartit docència sobre gestió cultural, comunicació política, polítiques de comunicació i anàlisi de mitjans. Va rebre el premi extraordinari de Doctorat en Ciències de la Informació (1988-1989), el premi d’investigació sobre comunicació de masses de la Generalitat de Catalunya (1989) i el premi d’assaig Joan Fuster (1994). Autor, entre altres, d'El Regne del subjecte (1987) i Cultura de masses i postmodernitat (1994), juntament amb Enric Marín, de D’ací i d’allà, aparador de la modernitat (1993), i de La gènesi de la societat de masses a Catalunya 1888-1939 (1999), amb Francesc Espinet. Ha estat autor d’una cinquantena de textos i articles acadèmics sobre comunicació social i coautor dels informes sobre seguiment de l’impacte social de les noves tecnologies de la informació i la comunicació i d'Un segle de recerca sobre comunicació a Catalunya. Va coordinar el bloc «Cultura» de l’Informe per a la Catalunya del 2000 (1999). Ha estat director del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB (1991-1993) i coordinador de la llicenciatura de Periodisme de la UAB (1997-1999). Membre de la Comissió Assessora sobre Publicitat Institucional de la Generalitat (1998-1999), conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (2000), conseller del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, responsable de recerca, estudis i publicacions (2000-2006), president de la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual (2005-2006) i membre de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat (2004-2006). És vicepresident de la Societat Catalana de Comunicació, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Trajectòria institucional El novembre de 2006 esdevé conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.