10 coses que potser no sabies de Francesc-Marc Álvaro

Álvaro serà el número 3 de la candidatura d’Esquerra Republicana al Congrés en les eleccions espanyoles del 23 de juliol

El periodista i escriptor Francesc-Marc Álvaro serà el número tres a la llista d’Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats en les eleccions espanyoles del 23 de juliol, encapçalada pel tiquet de Gabriel Rufián i Teresa Jordà.

Álvaro ha estat professor de Periodisme a la Universitat Ramon Llull i articulista a diversos mitjans de comunicació, com La Vanguardia (des de fa més de 20 anys), El Temps i la Serra d’Or. També ha estat opinador a diferents espais, com TV3, Catalunya Ràdio i RAC1. Va ser guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme el 1994 i ha escrit diversos llibres, el darrer, “Assaig general d’una revolta” (2019), sobre el procés d’independència català.

Aquí t’expliquem 10 curiositats personals de Francesc-Marc Álvaro que potser desconeixies:

És un dels darrers de la seva generació que va néixer a casa seva, és a dir, la seva mare el va parir a l’habitació on dormien el seu pare i la seva mare. L’any 1967 a Vilanova i la Geltrú.
Li va costar molt aprendre a llegir, però quan va començar ja no va parar, i per això s’ha guanyat la vida llegint i escrivint.
Tot el que li donaven els seus pares de petit s’ho gastava en “tebeos”. Cada setmana en comprava set o vuit i se’ls llegia més d’una vegada i de dues.
Va tenir la sort d’anar a una escola progressista, catalanista i pedagògicament activa, i va ser gairebé per casualitat, perquè era l’escola més a prop de casa i els seus pares ho van tenir clar.
Una de les feines que va fer quan era jove va ser portar la comunicació i la premsa d’un festival de música popular i tradicional a la seva ciutat. Explica que va ser molt divertit, perquè va conèixer gent de tot el món i una vegada va acabar fent cerveses amb una colla de gaiters d’Escòcia que parlaven un accent anglès molt tancat.
Les pel·lícules que més li agraden són les del Far West, les d’espies, les de guerra i les de política. “No tinc solució, ja ho veieu”, diu rient.
Ha treballat durant més de 20 anys al diari La Vanguàrdia, però el que molta gent no sap és que quan era jove va ser corresponsal a Vilanova i a la comarca per La Vanguàrdia. “És la meva prehistòria en aquest gran diari”, explica.
Un dels moments en què ha tingut la sensació que estava en el lloc precís i en el moment adequat, malauradament, va ser quan van atemptar la sala Bataclan de París i ell era en un hotel no gaire lluny d’aquesta sala de festes. Per a ell va ser colpidor.
Una de les seves begudes preferides és la pellofa, un combinat menorquí que té com a origen l’etapa dels britànics a l’illa. Consisteix a barrejar Gin Xoriguer, sifó o soda i una pell de llimona amb gel. “És fantàstic i molt refrescant”, assegura, tot assenyalant que no s’ha de confondre amb la pomada, que és ginebra amb llimona.
Fa una col·lecció “una mica estranya”, diu, perquè es tracta d’un objecte que no pot guardar a casa: col·lecciona parlaments, és a dir, visites i estades a cambres legislatives de tot el món. El més curiós és que ara col·leccionarà, si és escollit, el Congrés espanyol, que ja l’havia visitat, però ara hi passarà un cert temps.