35 mesures socials i republicanes impulsades pel Govern de la Generalitat que cal conèixer

15 mesos després de la recuperació de la Generalitat de Catalunya per l’aplicació de l’article 155, el Govern n’ha revertit els seus efectes amb l’impuls de polítiques socials, progressistes i republicanes

L’aplicació de l’article 155 per part del govern espanyol l’octubre de 2017, amb la conseqüent destitució i empresonament del Govern de la Generalitat, va deixar la institució catalana intervinguda i sense cap marge d’autonomia durant mesos. Un any i poc més després de la recuperació de la Generalitat, el Govern ha reobert les delegacions a l’estranger tancades pel 155, ha enfortit l’atenció primària, ha creat la comissió de seguiment de la Renda Garantida de Ciutadania, ha aprovat un pacte contra la segregació escolar o ha reduït el deute amb el món local, entre d’altres mesures. Durant 15 mesos intensos, amb el judici a la democràcia entremig, el Govern ha treballat per revertir els efectes de l’article 155, per implementar polítiques socials, progressistes, transformadores i feministes, tenint molt clar l’objectiu d’arribar a la República.

A continuació es detallen, per departaments, les 35 mesures on Esquerra Republicana ha posat l’accent al Govern de la Generalitat:

Economia i hisenda:

El departament liderat pel vicepresident Pere Aragonès, tot i no comptar amb nous pressupostos, ha vetllat per:

• Acabar amb el frau fiscal. El Govern ha recaptat 740 milions d’euros en quatre anys gràcies a la lluita contra el frau fiscal, continuant així un pla impulsat per l’anterior Govern amb Oriol Junqueras al capdavant. El frau no és cap tema menor ja que, segons estima el Govern, es calcula que a Espanya s’estan deixant de recaptar uns 70.000 milions d’euros.
• Tirar endavant la Llei AntiFlorentino. La Llei de Contractes de Serveis a les Persones, que es troba en tràmits parlamentaris, busca la qualitat dels serveis i que es pugui triar més enllà del preu, de manera que les grans empreses no siguin les principals beneficiades dels concursos públics a través de la guerra de tarifes.
• Reduir el deute amb els ajuntaments. L’executiu català ha reduït en més d’un 90% el deute públic pendent amb els ajuntaments en quatre anys. De fet, la Generalitat tenia el 2015 un deute de 622,23 amb els ajuntaments, però després de la gestió del departament d’Economia els darrers anys el deute s’ha reduït fins els 50,58 milions.
• Impulsar un impost als béns de luxe. Seguint l’exemple d’Oriol Junqueras, Aragonès ha tornat a impulsar, després de la suspensió del Tribunal Constitucional el 2017, un impost que grava els béns de luxe que s’hagin vinculat a empreses enlloc d’estar a nom de persones físiques. És el cas de béns no productius com ara aeronaus, vehicles de 200 cavalls o més, embarcacions d’oci, objectes d’art i joies. No es tracta d’un gravamen només per recaptar sinó que penalitza fiscalment l’ús de recursos de les empreses per adquirir actius no productius per al lleure o el luxe.
• Obrir l’Oficina per la Defensa dels Drets Civils i Polítics. Aquesta oficina depèn orgànicament del departament de Vicepresidència del Govern i té com a principal objectiu definir i coordinar les polítiques del Govern relacionades amb els drets civils i polítics. L’oficina permet promoure i divulgar la defensa dels drets civils i polítics dels ciutadans de Catalunya i garantir-ne el seu compliment en un moment on s’estan veient vulnerats en molts casos per l’Estat espanyol.
• Aconseguir un salari mínim de referència. La darrera aposta del departament és la creació del salari mínim de referència a Catalunya per combatre la precarietat laboral. El fet que el salari mínim espanyol actual, fixat en 900 euros mensuals, no té en compte el cost de la vida dels diferents territoris i després de la devaluació salarial produïda a causa de la crisi econòmica; han portat al Govern a actuar. S’espera que en les properes setmanes es pugui arribar a un acord amb patronals i sindicats per tirar endavant aquesta mesura.