Carme Forcadell: “Tot i les dificultats a les quals ens enfrontem, tinguem per segur que no som al final de res sinó al principi de tot”

La presidenta Carme Forcadell ha rebut avui la Medalla d’Or de la Generalitat per la seva trajectòria en la defensa dels drets humans i les llibertats fonamentals, així com el foment de la llengua i la igualtat de gènere. Aquest és el discurs íntegre de la presidenta, en presó preventiva des de fa 294 dies, llegit avui pel seu marit
Molt Honorable President de la Generalitat; Molt Honorable President del Parlament; Honorables conselleres i consellers; autoritats; amigues i amics; família.
En primer lloc, permeteu-me que us expressi el meu profund agraïment i la gran emoció que em genera el fet que, avui, se’m concedeixi aquesta distinció. El reconeixement a la feina feta és una de les satisfaccions més intenses i reconfortants que una persona pot sentir. Però no tot el mèrit és meu. En aquest camí, he tingut la gran sort d’estar envoltada de grans professionals, companyes, companys, amics, amigues i, sobretot, una família que m’ha fet costat en tot moment. Una família que ha celebrat els bons moments quan hem tingut l’oportunitat i que ha patit -i pateix- els durs quan el camí fa costa amunt. Aquesta medalla és també mèrit vostre.
Permeteu-me que comenci amb una breu cita d’Eleanor Roosevelt, qui va presidir el Comitè de Drets Humans de l’ONU i que va tenir un paper cabdal en l’aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans l’any 1948. Diu així: “On comencen els drets humans universals? En llocs petits, a prop de casa; en llocs tan propers i tan petits que, a vegades, no són al mapa. Si aquests drets no signifiquen res en aquests llocs, tampoc signifiquen res a cap altra part del món. Sense una acció ciutadana coordinada per defensar-los en el nostre entorn, la nostra voluntat de progrés en l’àmbit global serà en va“.
Avui fa tot just un mes que es van celebrar els 70 anys de l’aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans. Set dècades després, però, estem comprovant com l’ànima que va inspirar aquell document revolucionari està en entredit. Tots aquells drets i llibertats pels quals tantes generacions hem lluitat estan sent amenaçats per una onada reaccionaria i populista d’àmbit global.
Estan emergint forces polítiques ultraconservadores i formacions d’extrema dreta que mai hauríem imaginat que, després de tot el que va passar el segle passat, tornarien a tenir un paper polític destacat
Carme Forcadell
Presidenta del Parlament de Catalunya
La vulneració de drets humans, malauradament, no comença gaire lluny de les nostres llars. Potser, al pis del costat de casa nostra, on hi ha una dona que està patint la xacra de la violència masclista. L’any passat, 47 dones van ser assassinades a mans de les seves parelles i, aquest any, ja lamentem els primers feminicidis. Unes xifres, però, que només representen la punta de l’iceberg i que són el resultat d’anys d’amenaces, cops, insults i menysteniments patits en silenci. A més, no oblidem que la violència masclista inclou també altres violències com la sexual, l’econòmica, la simbòlica i totes aquelles situacions de discriminació que patim pel simple fet de ser dones. I és que, tot i els avenços dels últims anys, podem veure com, encara avui en dia, existeixen diferències abismals entre homes i dones. La bretxa salarial, per exemple, és d’un 24% a Catalunya i, la de les pensions, és d’un 40%. El drama, però, va més enllà: una de cada deu dones més grans de quinze anys ha patit alguna forma de violència sexual i una de cada 20 ha estat violada.
Els drets humans són vulnerats, d’igual forma, als nostres carrers i als nostres barris, en situacions quotidianes en les quals molts col·lectius minoritaris es veuen discriminats ja sigui per raons de raça, religió o tendència sexual. I comprovem també la inexistència dels drets humans al mar Mediterrani, on moren milers de persones cada any fugint de l’horror de la guerra. Unes guerres en les quals occident, no només n’és responsable perquè hi intervé directament, sinó que també subministra les armes necessàries per a dur-les a terme i beneficiar, així, la important indústria armamentística que existeix als països del primer món.
