Sabrià: “Som aquí per guanyar la llibertat del país”

Discurs íntegre del president del Grup Republicà en el Debat de Política General al Parlament de Catalunya

Bon dia MHPresident, MHPresident del Parlament, diputats, diputades, senyores i senyors,

Deixeu-me començar, un any després, recordant l’1-Oct i fer-ho amb algunes de les frases textuals de dirigents de l’Estat i la policia espanyola.

Mariano Rajoy:
“No habrá referéndum, y haré todo lo necesario para ello”

Maria Dolores de Cospedal:
“Por tierra, mar y aire, nuestras fuerzas armadas y la Guardia Civil se encuentran donde haya que proteger los valores de la democracia y la constitución española”

Íñigo Méndez de Vigo:
“No hay urnas, no hay papeletas, no hay colegios”

Els Policies l’1 d’Octubre:
“¿Dónde están las urnas, coño?”
“Metía la porra como si no hubiera un mañana, y no había cojones. Empujaban y empujaban”
“No podíamos con ellos”

I davant de tant indecència, I davant de tanta violència…
davant de les porres, les bales de goma i el gas pebre…
Una sola resposta del poble…
mans aixecades, els braços enlaire i un únic crit:

Votarem! Votarem!

Gràcies. Gràcies. Gràcies.

Avui un any i dos dies més tard no podem fer més que repetir-ho un altre cop:

• Dignitat.
• Determinació.
• Orgull immens de poble.
• Valentia.
• Resistència.
• Democràcia, Llibertat, Autodeterminació.

Gràcies a tots els qui ho voleu fer possible.

També vull donar les gràcies a tots aquells membres del Govern i del Parlament que ens han portat més a prop de la independència del que mai ho havíem estat abans..

A uns membres del Govern, que avui no poden ser aquí. A uns membres del Govern, de la mesa del Parlament i als dirigents de les entitats que ho van donar tot per defensar el dret dels catalans a votar i que avui pateixen la repressió de l’Estat.

Però també als centenars, als milers de voluntaris que ho van fer possible. I el nom de les quals hauríem de poder repetir cada dia, cada dia. Perquè són herois de la Democràcia. Perquè són part de la història del nostre país.

I que no ho podem fer perquè la violència judicial i policial cauria ràpidament sobre seu.

Perseguits per defensar la democràcia, com en els vells temps.

Aquells temps que volíem creure acabats, que pensàvem impossible de reviure a l’Europa contemporànea i que estan més presents que mai. Més presents que mai. A les institucions, a la justícia i als carrers.

No acceptarem res que sigui menys que l’exercici d’autodeterminar-nos. No hi ha rebaixes possibles. No ens valen avui els Estatuts del 2010 ni els diners ni les inversions. Paguin el que ens deuen i ens pertoca, però no es pensin que ens poden comprar

Sergi Sabrià
President del Grup Republicà al Parlament

Avui sabem que el que va passar fa un any en aquest país, no té marxa enrere. La història va canviar per sempre. L’1-O és un punt de no retorn, un dia que va canviar-ho tot.

Vam tastar la llibertat com a poble i ja no hi renunciarem.

Ara NOMÉS, NOMÉS i aquest només és certament complex… ARA NOMÉS cal fer que sigui per sempre.

Després d’aquell dia només podem avançar en el camí cap a la República.

Després d’aquell dia només podem avançar en el camí de la llibertat i dels drets.

Des de l’1 d’octubre, la majoria dels ciutadans de Catalunya se senten sobirans per decidir el seu futur democràticament. Sobirans per decidir allò que volem ser com a poble. Perquè mai més ningú, des de fora, ens digui què podem i què no podem fer. Perquè mai més ningú ens pegui mentre exercim els nostres drets.

I no es pot acceptar res avui, res, que sigui menys que l’exercici d’autodeterminar-nos. No hi ha rebaixes possibles. Estem disposats a seure a totes les taules. A dialogar sempre i amb tothom. Però no a anar de rebaixes. No ens valen avui els Estatuts del 2010. No ens valen avui els diners, ni les inversions com a resposta. Paguin el que ens deuen i ens pertoca, però no es pensin que ens poden comprar.

A la resposta, a la solució al problema català, només hi cap una paraula: Autodeterminació. Decidir -una vegada més- amb llibertat sobre el nostre futur.

Aquests dies d’octubre estem revivint els cops de porra, les empentes, els crits, la violència de l’Estat contra la població civil.

Ho fem amb llàgrimes de ràbia, però també amb l’esperança de qui se sap capaç. De qui ja ha guanyat una vegada. Encara que no la definitiva. Amb l’esperança de qui no té rancúnia, sinó il·lusió. I amb el convenciment que només hi ha un camí el de la Democràcia i el pacifisme.L’Estat va decidir optar per la violència per “convèncer” els ciutadans que havien de continuar formant part de l’Estat.

Malauradament per ells, aquella actuació el que va fer va ser expulsar per sempre més a una part molt important dels catalans. L’1O ens van perdre definitivament i el 3O en va ser la mostra més palpable.

El 3 d’octubre és de ben segur la prova més gran tinguda fins ara de la derrota de l’Estat. Aquell és el dia que vam ser més i més forts, ens vam donar les mans, homes i dones, joves i grans, empresaris i treballadors, independentistes i no independentistes, federalistes, defensors de les llibertats, vam aturar junts el país per dir prou i vam ser molts, més que mai, molts més dels qui es van sentir interpel·lats pel Referèndum. Ens va unir la defensa de la democràcia i dels drets i les llibertats i ara ho ha de fer la solució comuna.

Vam sortir al carrer contra la violència i vam tornar a casa decidits a lluitar contra aquesta barbàrie. I un cop a casa vam sentir un monarca com ens avisava que ens pegarien més i més cada vegada que ens portéssim malament.

Ens van voler fer por. Quan la por ja l’havíem perdut.

L’1 d’Octubre va ser el dia que l’Estat va perdre el poder a Catalunya. És l’acte de desobediència civil i pacífic més bèstia que s’hagi produït els darrers anys al món i ja els avanço que no serà l’únic. En vindran més. N’hauran de venir més.

Perquè l’actitud d’aquest Estat no canvia. Potser canvien les formes. Però no l’actitud. Perquè es neguen a deixar-nos decidir el nostre futur amb llibertat. I nosaltres mai no ens resignem.