Fer República des dels municipis: Badalona

El govern d’esquerres era més necessari que mai el 2015 per retornar les polítiques socials que havia desmantellat Albiol a Badalona; la defensa d’un habitatge digne i la lluita contra els desnonaments, liderades des de l’àrea del candidat d’ERC, Oriol Lladó, n’han estat un bon exemple. Ara, el PSC ha fet fora el govern de progrés de l’Ajuntament i, amb només tres regidors, el gestiona en solitari, després de la moció de censura pactada amb PP i C’s. El 2019 Esquerra vol retornar les polítiques republicanes a Badalona

Les eleccions municipals del 2015 van suposar un gir de 180 graus a l’Ajuntament de Badalona. Després d’un mandat de 4 anys sota el govern del PP, liderat per Xavier Garcia Albiol, l’entesa entre els grups municipals d’esquerres, ERC-Avancem-MES, Guanyem Badalona En Comú i ICV-EUiA va servir per recuperar el govern municipal, amb el suport del PSC. L’acord suposava un repte, però havia estat una promesa electoral de les forces d’esquerres, que el consideraven necessari per revertir les conseqüències de les polítiques del PP. El govern d’Albiol havia pràcticament desmantellat la inversió en polítiques socials, i havia dirigit els fons públics a la promoció en comunicació d’alcaldia, és a dir, a publicitar l’acció de govern. Ara, però, el PSC ha fet fora el progrés de l’Ajuntament i, amb només tres regidors i la suma d’un regidor d’exUnió, gestiona el consistori, amb molta dependència del PP i C’s, amb qui va pactar la moció de censura. En aquesta situació, la ciutat corre el risc de tornar-se a paralitzar i perdre la priorització de les polítiques socials que el govern d’esquerres havia consolidat.

Les polítiques socials, al centre

Durant aquests tres anys, el municipi de Badalona s’ha transformat, posant les persones al centre. El govern ha impulsat nombroses iniciatives en matèria de polítiques socials, transformació urbanística i foment de la participació. Destaca, sobretot, la tasca de l’àrea de govern “Badalona Habitable” amb el regidor d’ERC Oriol Lladó al capdavant, que ha impulsat polítiques per garantir un habitatge digne per a tots els badalonins. Entre d’altres, ha consolidat una partida de fins a 8 milions d’euros per fer un parc d’habitatge públic a la ciutat -fins ara inexistent- per combatre l’emergència habitacional. A més, ERC ha estat sempre al costat dels veïns en els casos de conflicte. Sumant aquest compromís polític a la feina de tècnics i activistes, s’han aturat una mitjana de 10 desnonaments cada setmana, s’ha més que duplicat el pressupost de l’Oficina Local d’Habitatge i s’ha impulsat la creació de la finestreta única, un espai físic o virtual on fer totes les consultes i tràmits en matèria d’habitatge en un únic lloc, fent la vida més fàcil a la ciutadania.

Els altres regidors republicans van assumir també un paper destacat dins el govern i van responsabilitzar-se de regidories clau per revertir la situació derivada del mandat anterior. Francesc Ribot, de l’àrea “Badalona Justa i Inclusiva”, i Agnès Rotger, al capdavant de la regidoria delegada dels serveis socials.

La gestió d’aquestes àrees ha permès que el partit republicà pogués dur a terme una gran transformació al municipi. “Quan vam arribar a l’Ajuntament havia passat el moment àlgid dels desnonaments vinculats a impagaments hipotecaris. La situació d’emergència habitacional, però, no va baixar, sinó que es va transformar,. Ens vam trobar amb el creixement dels desnonaments vinculats amb el lloguer -una situació més complexa- i l’augment de les ocupacions”, explica Oriol Lladó. Així, es va destinar una partida de 8 milions d’euros per crear un parc d’habitatge públic municipal. “Teníem un parc públic d’habitatge clarament insuficient”, aclareix Lladó, i afegeix que “érem l’únic municipi de la nostra mida que no tenia uns pisos de titularitat municipal per fer front a aquesta realitat”.

Un pressupost municipal amb un 40% més d’inversió social

En matèria social, l’Ajuntament de Badalona també ha aprovat una sèrie de mesures per millorar els serveis públics de la ciutat i per combatre situacions d’emergència social. La creació d’un Servei Integral d’Atenció a les Dones (SIAD) va servir per atendre un total de 452 dones només el 2016, el 61% de les quals, per problemàtiques vinculades a la violència de gènere. Es van recuperar també les places perdudes a causa de les retallades del mandat anterior del centre sociosanitari El Carme. S’ha combatut contra la pobresa energètica mitjançant accions contra els abusos de les companyies elèctriques. S’ha creat la Mesa de Valoració d’Emergències Econòmiques i Socials i, durant el Nadal, es va fer la campanya ‘Cap infant sense joguina’. Per complir totes aquestes iniciatives, l’Ajuntament va destinar un 40% més dels pressupostos en inversió social que en el mandat anterior.