Comín, l’home que retornà els valors republicans a Salut, repeteix al capdavant de la conselleria
El conseller de Salut en l’anterior legislatura repeteix en el càrrec amb l’accés universal a la salut i el procés de desprivatització de la sanitat pública com a pilars fonamentals
Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971) és un home ferm i sensible, una sensibilitat que ja va mostrar al capdavant de la conselleria de Salut en l’anterior legislatura, al ser un dels impulsors de l’accés universal a la salut. Una reforma, ara tombada pel TC, que reconeix la cobertura mèdica a 137.000 catalans als quals l’Estat no els hi concedeix tenir accés a la salut.
Comín és llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctorand a l’Institut d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i postgraduat en Humanitats per la Pompeu Fabra. A més a més, a nivell laboral, ha estat professor associat del Departament de Ciències Socials d’ESADE des de 2001. Va ser professor de batxillerat al Col·legi Sagrat Cor-Diputació des de 1997 al 2003. L’any 1996 va obtenir la Beca Robert Schuman del Parlament Europeu i, aquell mateix any, va ser assessor del Departament de Cooperació de La Caixa (1996).
La música copsa una part molt important del conseller. Li encanta tocar el piano i reconeix que el seu compositor preferit és Mozart. De fet, Comín també ha fet carrera acadèmica en aquest àmbit ja que té estudis superiors de Piano i Teoria Musical a l’Escola de Música de Barcelona.
Es reafirma com un gran admirador de Nelson Mandela, li encanten les motos Vespa i veure concursos de castells. Confessa que de jove tenia un pòster de Che Guevara a la seva habitació. Comín és fill de l’escriptor, sociòleg i dirigent del PSUC, Alfonso Comín, un home que l’ha marcat i del qual sent sent molt orgullós. Comín també ha heredat la lluita per fer de Catalunya un país més just, tant és així que des de l’any 2003 ha estat políticament molt actiu.
Un home implicat amb el seu país
Va ser diputat al Parlament de Catalunya del 2003 al 2010. Durant aquest període va ser president de la Comissió de Peticions, vicepresident de la Comissió d’estudi sobre la Globalització, portaveu en la Comissió de Cooperació i Solidaritat, portaveu adjunt en la Comissió d’Economia, membre de la Comissió de Treball, Indústria i Comerç, i membre de la Comissió de Joventut.