El serial del nyap del Castor en 6 capítols
El projecte de l’oligarquia espanyola que pagarem tots els ciutadans durant 30 anys
La història del magatzem de gas Castor sembla no tenir fi tot i el cessament de l’activitat ja fa més de tres anys. Aquesta infraestructura faraònica la paguem i la pagarem entre tots els ciutadans durant anys en la factura del gas. Les injeccions de gas van provar centenars de terratrèmols a la zona i la posterior indemnització de 1.350 milions d’euros a l’empresa de Florentino Pérez, que més tard va ser declarada nul·la pel Tribunal Constitucional. Una planta de gas que ha estat del tot inútil perquè mai ha arribat a complir la seva funció: ser un magatzem de gas.
Origen: maniobres polítiques i empresarials
El Castor es va gestar als despatxos des dels anys 2000 fins el 2012, quan van acabar les obres. L’entramat entre el líders de torn espanyols, populars i socialistes, juntament amb les elits empresarials, encapçalades per Florentino Pérez, van fer possible el magatzem de gas. Una obra que es va construir tot i l’opinió contrària de la gent del territori, dels experts i dels informes mediambientals, que desaconsellaven la creació del Castor pel risc sísmic. Aquesta infraestructura es va assignar a l’empresa Escal UGS, participada en un 66% per l’ACS de Florentino Pérez, i es va idear per ser utilitzada en moments d’escassetat de gas, que mai han arribat; tot el contrari, des de l’any 2010 la demanda de gas ha caigut en picat.
El Castor és un model d’estafa organitzada a gran escala, basat en la construcció d’infraestructures innecessàries protegides i garantides per la mateixa administració estatal
Jordi Marsal
Autor del llibre ‘Castor: la bombolla sísmica’
Entre els diferents governs d’Aznar, Zapatero i Rajoy es van elaborar diverses ordres ministerials i projectes de lleis perquè aquesta infraestructura de gas passés a ser una prioritat. Fins i tot es va incloure una clàusula d’indemnització a Escal UGS encara que hi hagués negligència. Sobre això, el periodista i autor del llibre ‘Castor: la bombolla sísmica’, Jordi Marsal, assegura que “el projecte Castor és un model d’estafa organitzada a gran escala, basat en la construcció d’infraestructures innecessàries protegides i garantides per la mateixa administració estatal”. A més, es van arribar a modificar els límits marítims perquè el projecte quedés en territori del País Valencià i no davant la costa d’Alcanar, com havia de ser en un principi.
Un desastre mediambiental
A partir de l’abril de 2012, quan s’inicia l’activitat del Castor, i fins la tardor de 2013, es van produir més de 600 terratrèmols per culpa de les injeccions de gas. Alguns d’aquests sismes van ser més que perceptibles per a la població de la zona, ja que van arribar a sobrepassar els 4 graus a l’escala de Richter. Per a la portaveu de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, Cristina Reverter, “el fet de tenir una indústria potencialment contaminant, que fa de barrera ecològica, en un territori on es produeixen majoritàriament cítrics i vivers, ha donat una mala imatge que també ha perjudicat el turisme sobretot arran dels terratrèmols”. En aquesta línia es manifesta l’alcalde d’Alcanar i president de la Federació d’Esquerra a l’Ebre, Alfons Montserrat: “El magatzem ha generat uns impactes mediambientals irreparables en un espai natural fràgil i molt preuat, i també ha perjudicat el turisme”. A més a més, Reverter recalca que “el Castor no es va veure positivament perquè hipotecava els recursos naturals de la desembocadura del riu Sénia i, malbaratava els recursos propis, com així ha passat”.