Rovira celebra l’amnistia: “No ho hem fet només pel moviment independentista, és una aportació a un món més just i més lliure”
Esquerra Republicana celebra l’aprovació de la llei d’amnistia i apunta al proper pas: el referèndum
“Això no ho hem fet només pel moviment independentista, perquè hi tenim dret, sinó per a tothom, perquè la llei d’amnistia va de democràcia i de drets humans, no només de Catalunya, sinó del món sencer”. Així ha celebrat aquest dissabte des de Ginebra l’aprovació de la llei d’amnistia la secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira. En un acte a Vic acompanyat de desenes de republicans i republicanes repressaliades, ha destacat que la llei d’amnistia “és una aportació a la governança democràtica global, a un món més just i més lliure”. “Avui prenen nota d’aquest pas tantes altres causes al món que son nobles i justes i que son repressaliades”, ha dit.
Rovira ha recordat que l’agost del 2019, abans de la sentència del Tribunal Suprem, van posar sobre la taula l’amnistia en una reunió a Ginebra amb altres actor independentistes. “Estàvem massa soles”, ha lamentat, i ha sostingut que la gran lliçó que deixa la llei d’amnistia és que “les lluites col·lectives van de sumar i acumular forces”. “A veure si prenem nota i aquesta llei serveix perquè el moviment independista torni a seure, a parlar, a debatre i a posar-se d’acord”, ha demanat.
La secretària general d’Esquerra Republicana ha defensat que “ara toca persistir en exigir el finançament just i singular que necessita el nostre país, recaptar tots els impostos per destinar-los a les escoles i hospitals”. Per això, ha traslladat un missatge al president del govern espanyol, Pedro Sánchez: “El que toca ara és que Catalunya pugui decidir on inverteix el que guanya. Si algú vol alguna cosa d’Esquerra Republicana que sàpiga que nosaltres no renunciarem a estar al costat de la gent i del país”.
“Si avui podem celebrar la llei d’amnistia és perquè abans hem obtingut moltes victòries”, ha destacat el president del partit, Oriol Junqueras, que ha posat com exemple el referèndum de l’1 d’octubre i la vaga general del 3 d’octubre del 2017, i ha reivindicat el paper d’Esquerra en aquestes fites: “L’1O vam aconseguir una gran victòria, entre moltes altres raons, perquè a la gent d’Esquerra Republicana, que vau portar les urnes, no us en van trobar ni una”, ha dit.
Junqueras ha subratllat que la causa dels republicans “és universal” i es construeix “sobre els valors de la llibertat i la fraternitat”. “Hem d’explicar al món que la nostra és una causa de llibertats fonamentals i drets humans”, ha demanat, i ha fet una crida a “interpel·lar les majories del país” i “teixir complicitats” per seguir aconseguint victòries. I ha manifestat davant el seu auditori: “En les victòries que vindran vosaltres sereu imprescindibles. No sé qui més hi serà, però sé que vosaltres hi sereu perquè hi heu sigut sempre”.
Forcadell i Bassa: “Orgulloses del que vam fer”
L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l’exconsellera Dolors Bassa han recordat la feina realitzada el 2017 en defensa de la democràcia i per organitzar el referèndum de l’1 d’octubre. Totes dues s’han reivindicat “orgulloses” del que van fer. “Em sento orgullosa d’haver defensat la sobirania del Parlament i la llibertat d’expressió i el dret a iniciativa dels diputats; en un Parlament la paraula ha de ser lliure”, ha expressat Forcadell. “Vam entomar el repte d’aconseguir el referèndum”, ha explicat Bassa.
“La repressió et destrueix la teva vida i la de la família i et persegueix tota la vida”, ha lamentat Forcadell, que ha tingut un record per “totes les persones repressaliades”, i n’ha citat les encausades al jutjat 13 de Barcelona, “els del Tsunami i els de l’Operació Judes”. “A nosaltres, a Esquerra Republicana, ens ha perseguit sempre i sempre lluitarem per vèncer-la, i encara lluitarem amb força per aconseguir el nostre objectiu: la independència de Catalunya”, ha reblat. Davant d’això, Bassa ha subratllat que “aquests últims tres anys dues dones d’Esquerra Republicana han estat persistint per aconseguir la llei d’amnistia: Marta Rovira i Marta Vilaret”.
Per la seva banda, una de les encausades per la causa del Tsunami Democràtic, la republicana Marta Molina, ha explicat que “tota la repressió patida no ens ha de fer oblidar que si hem fet tot això és per seguir, per continuar, per seguir donant totes les oportunitats a la gent”. I ha posat l’èmfasi en el referèndum: “Tenim dret a decidir en un referèndum reconegut internacionalment si volem seguir formant d’Espanya o no”.
Precisament, l’exconseller i actual candidat a la presidència de la Comissió Europea, Raül Romeva, també ha reivindicat l’amnistia i ha recordat que “aquí no acaba res, continua un camí que només té una propera etapa que ens pugui satisfer plenament, i es diu referèndum”.
En aquest sentit, la candidata d’Ara Repúbliques a les eleccions europees, Diana Riba, s’ha compromès a presentar en els primers plens de la legislatura una llei de claredat europea per tal que “autodeterminar-se no depengui de la voluntat arbitrària d’un estat, sinó que sigui un dret europeu reconegut”. Riba ha fet una crida a mobilitzar-se a les urnes per evitar “que la política ens la faci un neonazi d’Alternativa per Alemanya, un racista de Le Pen, o un feixista de Vox”, i ha demanat concentrar el vot en Ara Repúbliques perquè “és l’única força que pot garantir el progrés social i nacional per a les nostres nacions”.
Des de Ginebra, el diputat Ruben Wagensberg ha destacat que l’aprovació de la llei d’amnistia és una victòria política, històrica incontestable per dos motius: “perquè és un reconeixement explícit a la causa general contra l’independentisme i perquè aturarà la repressió i obrirà una nova etapa política”. En el seu discurs, Wagensberg també ha recordat que Catalunya és un país d’acollida i que, aquestes eleccions europees, és pràcticament “obligat” votar Ara Repúbliques per “salvaguardar els drets de tothom” davant de l’amenaça de l’extrema dreta.