Ni renúncies ni resignació

La Diada d’aquest Onze de setembre ens ha tornat a demostrar que, tot i que les mobilitzacions ja no siguin tan massives com anys enrere, el poble de Catalunya continua dempeus. La força d’un país no es mesura només pel nombre de persones al carrer, sinó per la convicció de seguir lluitant quan el camí és difícil. I de motius per mantenir-nos ferms no en falten: avui són els drets socials, el finançament i la llengua els que tornen a estar sota atac.

Al Congrés dels Diputats hem vist un espectacle lamentable: Junts ha votat de la mà del PP i de Vox per tombar la reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals. Una mesura que significava més temps, més salut i més qualitat de vida per a milions de treballadors i treballadores. Des d’Esquerra Republicana ho diem clar: no es pot ser patriota si es vota contra els interessos de la gent del país. Defensar Catalunya no és només aixecar banderes; és millorar les condicions de vida de les persones que hi viuen i treballen.

També només fa uns dies hem presentat una proposició de llei perquè la Generalitat pugui gestionar íntegrament l’IRPF. Passar de recaptar 5.000 a 30.000 milions d’euros anuals vol dir tenir els recursos necessaris per a hospitals, escoles i serveis socials. És un pas endavant valent, que posa en evidència l’immobilisme del PSOE i del PSC, els quals incompleixen els acords que ells mateixos han signat. Nosaltres no renunciarem a defensar la justícia fiscal i el benestar del nostre poble, encara que hàgim de fer-ho sols. I també interpel·lem la resta de partits catalans: si realment volen millorar la vida de la gent, que s’hi sumin.

Defensar Catalunya no és només aixecar banderes; és millorar les condicions de vida de les persones que hi viuen i treballen

I, finalment, el català ha tornat a ser qüestionat als tribunals. El TSJC ha tombat el decret per blindar-lo a l’escola i ha obert la porta a un nou atac contra la immersió lingüística, un model d’èxit que garanteix igualtat d’oportunitats i cohesió social. La llengua catalana és la columna vertebral del nostre sistema educatiu, i protegir-la és defensar el futur del país. Quan els jutges decideixen per damunt dels criteris pedagògics i del consens social, no estan defensant cap equilibri: estan fent política contra Catalunya.

Tres exemples recents, tres proves clares: els drets laborals, el finançament i la llengua xoquen una vegada i una altra amb els límits imposats des de Madrid o pels tribunals espanyols. És per això que la conclusió és inequívoca: només amb la independència i amb la construcció d’una República catalana tindrem les eines per defensar els nostres drets socials i nacionals, per gestionar els nostres recursos i per protegir la nostra llengua. A Esquerra Republicana no ens cansarem de dir-ho i de treballar-hi: la llibertat i la justícia social només són possibles amb la República catalana.

Oriol López Mayolas
Secretari general adjunt d’Esquerra Republicana

Article publicat a liniaxarxa.cat