1.420 euros: un salari mínim català per viure, no per sobreviure

A Catalunya, viure amb 1.184 euros i arribar a final de mes, és impossible. Amb el lloguer disparat, el cost de la vida 30% més alt que en altres territoris de l’Estat i una inflació persistent, l’actual Salari Mínim Interprofessional estatal és, senzillament, una condemna a la precarietat vital.

Per això la proposta d’Esquerra Republicana —un SMI català de 1.420 euros— no només és justa: és urgent. Dignificar els salaris no és una fantasia sobiranista, és una necessitat quotidiana. És garantir que les persones que treballen a jornada completa no visquin en la pobresa. És reconèixer que la dignitat no pot dependre de si vius al Pirineu o a l’àrea metropolitana. I és també apostar per un model productiu que no es basi en salaris baixos i precarietat estructural.

Aquesta proposta no és cap gest simbòlic: és una resposta real a una situació insostenible. Un salari mínim digne redueix la pobresa laboral, beneficia col·lectius precaritzats —com les dones i els joves— i impulsa la resta de salaris.

El problema no és jurídic, sinó polític. Cal un marc català de relacions laborals per decidir com volem viure. Perquè amb sous de misèria, no hi ha país possible.

Laura Pelay i Bargalló, vicesecretaria general de Món del Treball, Economia, Ciutadania i Partit Obert.

Eduard Suàrez i Rovira, secretari nacional de Treball i Mobilitzacions