Bosch: “La generositat no és donar allò que menys vols sinó allò que més desitges”
Alfred Bosch anuncia que no concorrerà a les eleccions municipals de Barcelona i assenyala Ernest Maragall com a futur alcaldable
Constància, treball, fidelitat i generositat. Aquests són alguns dels conceptes que van estretament lligats a la figura d’Alfred Bosch. Al llarg de la seva vida, Bosch ha dedicat esforços ingents per fer una Catalunya i una Barcelona més lliures, justes i pròsperes. La seva trajectòria demostra com, aquest veí del Barri Gòtic, sempre ha estat disposat a implicar-se en tots aquells projectes que vagin en la direcció de construir un país i una ciutat que excel·leixin en tots els àmbits. I ho ha fet ja sigui a títol individual, des del món de l’activisme o des de la política institucional. Ha treballat, en cada moment, des d’on ell ha cregut que era més necessari i efectiu sense que li importés l'”on” sinó el “què”. I, el “què”, sempre ha sigut la seva ciutat i el seu país.
A meitats dels anys 80 va començar a treballar per tal que els Jocs Olímpics arribessin a Barcelona. De fet, va estar ni més ni menys que nou anys a l’equip del Comitè Olímpic Organitzador de Barcelona 92. I l’èxit fou clamorós. Aquells jocs van canviar per sempre la fesomia i l’esperit de la ciutat i la van posicionar al món com una de les ciutats més cosmopolites i avantguardistes d’Europa. Entre altres responsabilitats, Bosch fou l’encarregat de negociar, per exemple, que el català fos la primera llengua oficial d’aquells jocs.
Anys més tard, Bosch es va convertir en el portaveu de la plataforma Barcelona Decideix, encarregada d’organitzar la consulta per la independència de l’any 2011 a la capital catalana. El seu compromís amb la llibertat del país va fer, aleshores, que la seva vida fes un canvi de rumb. I així, quan tenia 50 anys, va començar a fer política institucional a partir de la invitació del President d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras.
La seva primera etapa política va transcórrer al Congrés dels Diputats, on va fer tàndem amb Joan Tardà. Quan les estelades encara no onejaven a milers de balcons, ell en va desplegar una des de la tribuna del Congrés, un gest que li va portar moltes crítiques però que va ajudar, en bona mesura, a normalitzar un símbol que fins aleshores havia estat amagat a l’armari de moltes llars. Alfred Bosch va explicar en aquell moment que no entenia per què l’estelada podia ofendre més que l’enorme escut i la bandera espanyola que Jesús Posada, el President del Congrés d’aquell moment, tenia permanentment a la seva esquena. I, segons diuen, així li va expressar al mateix Posada després de la polèmica. La gran feina feta per l’equip que encapçalava Bosch durant aquella legislatura explica en part que, en la següent, Esquerra celebrés els nou diputats.