Replantejar les polítiques migratòries des del Parlament
Fa poc més d’un any, els carrers de Barcelona van viure la manifestació més gran que s’hagi fet mai en favor dels drets de les persones refugiades i migrades. En el context de la dura crisi del refugi que viu Europa, sumat al perillós auge del racisme i el populisme d’ultradreta que sembla expandir-se pel continent sense fre, les entitats socials d’aquest país van creure oportú cridar a la mobilització.
Van ser tres mesos d’una intensa campanya que va recórrer tots els pobles i ciutats del territori, on a banda d’entitats socials també s’hi van afegir col·lectius culturals, escoles i universitats, clubs esportius, i tota mena de gent anònima. Gent d’arreu i de totes les edats. Tothom sota un mateix clam: Prou excuses, volem acollir!
Tot i que la mobilització ciutadana –sense precedents en l’àmbit de la migració– va ser un èxit i exemplar, la resposta política va ser insuficient en tots els àmbits. En alguns, nul·la. I la situació, lluny de pal·liar-se, s’ha agreujat.
El fet migratori és el gran repte que té Europa. És un fet estructural i s’ha de tractar com a tal. Catalunya i la seva gent podem i volem començar a posar fil l’agulla al que és una qüestió estructural
Ruben Wagensberg
Diputat al Parlament de Catalunya
Una prova és que les morts al Mediterrani no s’aturen, de la mateixa manera que cada dia arriben centenars de persones. En els darrers 5 anys han mort prop de 15.000 persones ofegades a la mediterrània. Milers de persones malviuen en camps de refugiats i els estats membres de l’UE han incomplert de manera flagrant les quotes d’acollida. S’externalitzen les fronteres i cada cop s’inverteix més capital en seguretat en lloc de fer-ho en recursos per l’acollida.
Mentrestant, els causes que provoquen la fugida no voluntària d’aquestes persones, continuen amb més força que mai: guerres, persecucions ideològiques, motius de gènere, fam o els moviments forçats en augment deguts al canvi climàtic. I tot és massa rentable per preveure cap canvi en positiu. Hem d’entendre, doncs, els moviments migratoris no voluntaris com un fet estructural.
Les poques que aconsegueixen asil es troben amb una situació d’alta vulnerabilitat i totes les institucions tenen un gran marge de millora per garantir el dret a la vida i dignificar aquestes persones.