L'advocat d'Oriol Junqueras desmunta el judici contra la democràcia en 10 idees

El 12 de febrer de 2019 quedarà gravat a la història com el dia que es va iniciar el judici contra la democràcia a l'Estat espanyol. Una dia que per sempre serà clau en la història de Catalunya perquè s'ha assegut al banc dels acusats a part del Govern català, la presidenta del Parlament i dos activites socials. La sessió ha arrencat a les 10h amb les qüestions prèvies i el primer a intervenir ha estat l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde. Li corresponien 45 minuts per cada acusat, de manera que durant una hora i mitja s'ha dedicat a desmuntar el judici contra la democràcia i l'independentisme i a demostrar que “la causa atempta contra la dissidència política”. L’eix vertebrador del seu discurs ha estat la idea que “s’han restringit tots els drets fonamentals”. Ha posat especial èmfasi en la llibertat d’expressió, el dret a la protesta i el dret de participació i representació política i ha denunciat que els acusats han estat tractats com si fossin terroristes.

També ha destacat que la causa de la instrucció 13 de Barcelona “és una causa general i prospectiva contra l’independentisme català perquè no explica per què investiga aquests fets i amplia els delictes de rebel·lió i sedició sense cap argumentació”, i ha aprofitat per denunciar la campanya de criminalització pública que s’ha fet contra els presos i preses polítiques. Aquestes són les idees més destacades que ha exposat l’advocat:

  1. Aquesta sala té grans reptes al davant, perquè s'asseuen a la banqueta el poder legislatiu, el poder executiu, candidats a presidents i líders dissidents i crítics amb el sistema que representen la majoria del poble de Catalunya. No farem una defensa política, sinó que defensarem valors, drets fonamentals i humans. Explicarem que la causa atempta contra la dissidència política.
  2. El costat fosc del dret penal democràtic és el dret penal de l'enemic, que es resumeix en 4 idees: interpretació imprevisible de la llei, ús abusiu de la presó provisional, generalització de les ingerències en drets fonamentals i minoració de les garanties processals.
  3. No val dir que això no té a veure amb l'activitat política, s’ha de demostrar. Sempre recordo el cas de Joan Josep Nuet, quan la Fiscalia no es va querellar contra ell perquè deia que no era independentista. Havia actuat igual que la Mesa del Parlament, però contra ell no es volien querellar. Ell, valent, va sortir i va dir que havia fet el mateix. Veurem com intenten demostrar que l’acusació no té a veure amb l’activitat política. Serà difícil.
  4. Aquesta causa té a veure amb la defensa del dret a l'autodeterminació i el principi democràtic. Tots els pobles, segons diu l'Estat espanyol, tenen dret a l'autodeterminació. Així ho va ratificar al Pacte de Drets Civils i Polítics en el seu dia. No hi ha cap llei internacional ni de la UE que impedeixi la secessió d'una entitat subestatal. L'autodeterminació és sinònim de pau i no de guerra, és la fórmula perquè no existeixin conflictes al món.
  5. El dret a la protesta forma part dels principis conformadors de tota democràcia i el que fan els catalans és protestar. Protestem perquè estem políticament exclosos de determinades decisions. Aquesta causa atempta contra el dret a protestar. Per decència, l'acusació hauria d'expurgar la causa i retirar les cassolades, el llançament d'avions de paper o els càntics i cançons populars. Què ha de fer l'Estat amb les manifestacions i les protestes? Estrasburg ho diu molt clar: protegir-les i deixar-les funcionar.
  6. La causa ha estat una suspensió generalitzada i indeguda dels drets polítics i ha provocat un escapçament. S'ha aprofitat el cessament del govern per a la seva crida a l'Audiència Nacional en 24 hores i el seu empresonament; s'ha prohibit participar en campanya; s'ha sancionat per unes manifestacions fetes durant la campanya; s'ha privat del dret polític d'atendre a la càmera; s'ha avortat la investidura d'un candidat a president de la Generalitat; s'ha fet una suspensió de funcions indeguda de tots els càrrecs polítics i, a més, se'ls ha estigmatitzat, cosa que afecta la seva presumpció d'innocència. S'assimila aquests senyors a terroristes.
  7. Les proves que intenta utilitzar l'acusació provenen d'una causa general i prospectiva contra l'independentisme català, la de la instrucció 13 de Barcelona. Aquesta causa és una transgressió de drets que fa envermellir i és una causa general perquè no explica per què està investigant aquests fets i amplia els delictes de rebel·lió i sedició sense cap argumentació. El jutge del 13 ha investigat un projecte polític. A un dels meus representats va dir-li: "Vostè ja s'assabentarà algun dia de què li estic imputant".
  8. Aquí s'haurà de demostrar que no estem contaminats per una campanya de criminalització pública contra aquests senyors. El tribunal ha de valorar què implica que d'aquests senyors, abans de venir a judici, s'hagi dit que ‘la seva caiguda serà molt dura’, a la querella de la Fiscalia; que la vicepresidenta Sáenz de Santamaría digués que s'ha 'escapçat' l'independentisme; que es parli de 'colpistes' i se'ls compari amb terroristes i nazis; [...] que la vicepresidenta Carmen Calvo hagi dit que els acusats han comès delictes; i que la senyora Irene Lozano vagi pel món anomenant-los 'convictes', és a dir, vagi dient que els han condemnat.
  9. L'última vulneració de la presumpció d'innocència que s'ha fet és l'autobús de Ciutadans que recorre Espanya demanant que no se’ls doni l’indult. Un bus amb la imatge de la cara de Junqueras és del Far West. Estem al segle XXI.
  10. Si segons el Tribunal no s'han violat tots els drets fonamentals, com diem nosaltres, haurà d'explicar per què s'han restringit. Aquí m'hauran de donar la raó, s'han restringit tots els drets fonamentals: prohibició de tracte degradant, llibertat, intimitat, inviolabilitat del domicili, secret de les comunicacions, llibertat de circulació internacional, llibertat d'expressió, reunió i manifestació, dret de participació i representació política, drets processals, legalitat penal, llibertat ideològica... Hauran d'explicar per què per donar resposta a aquesta opció política s'ha d'excepcionar tot el catàleg de drets de la Constitució espanyola.