El vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, acompanyat de la consellera de Justícia, Ester Capella, i del conseller d’Exteriors, Alfred Bosch / ACN
El vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, acompanyat de la consellera de Justícia, Ester Capella, i del conseller d’Exteriors, Alfred Bosch / ACN

15 mesos després de la recuperació de la Generalitat de Catalunya per l’aplicació de l’article 155, el Govern n’ha revertit els seus efectes amb l’impuls de polítiques socials, progressistes i republicanes

L’aplicació de l’article 155 per part del govern espanyol l’octubre de 2017, amb la conseqüent destitució i empresonament del Govern de la Generalitat, va deixar la institució catalana intervinguda i sense cap marge d’autonomia durant mesos. Un any i poc més després de la recuperació de la Generalitat, el Govern ha reobert les delegacions a l’estranger tancades pel 155, ha enfortit l’atenció primària, ha creat la comissió de seguiment de la Renda Garantida de Ciutadania, ha aprovat un pacte contra la segregació escolar o ha reduït el deute amb el món local, entre d’altres mesures. Durant 15 mesos intensos, amb el judici a la democràcia entremig, el Govern ha treballat per revertir els efectes de l’article 155, per implementar polítiques socials, progressistes, transformadores i feministes, tenint molt clar l’objectiu d’arribar a la República.

A continuació es detallen, per departaments, les 35 mesures on Esquerra Republicana ha posat l’accent al Govern de la Generalitat:

Economia i hisenda:

El departament liderat pel vicepresident Pere Aragonès, tot i no comptar amb nous pressupostos, ha vetllat per:

  • Acabar amb el frau fiscal. El Govern ha recaptat 740 milions d’euros en quatre anys gràcies a la lluita contra el frau fiscal, continuant així un pla impulsat per l’anterior Govern amb Oriol Junqueras al capdavant. El frau no és cap tema menor ja que, segons estima el Govern, es calcula que a Espanya s’estan deixant de recaptar uns 70.000 milions d’euros.
  • Tirar endavant la Llei AntiFlorentino. La Llei de Contractes de Serveis a les Persones, que es troba en tràmits parlamentaris, busca la qualitat dels serveis i que es pugui triar més enllà del preu, de manera que les grans empreses no siguin les principals beneficiades dels concursos públics a través de la guerra de tarifes.
  • Reduir el deute amb els ajuntaments. L’executiu català ha reduït en més d'un 90% el deute públic pendent amb els ajuntaments en quatre anys. De fet, la Generalitat tenia el 2015 un deute de 622,23 amb els ajuntaments, però després de la gestió del departament d'Economia els darrers anys el deute s'ha reduït fins els 50,58 milions.
  • Impulsar un impost als béns de luxe. Seguint l’exemple d’Oriol Junqueras, Aragonès ha tornat a impulsar, després de la suspensió del Tribunal Constitucional el 2017, un impost que grava els béns de luxe que s’hagin vinculat a empreses enlloc d’estar a nom de persones físiques. És el cas de béns no productius com ara aeronaus, vehicles de 200 cavalls o més, embarcacions d’oci, objectes d’art i joies. No es tracta d’un gravamen només per recaptar sinó que penalitza fiscalment l’ús de recursos de les empreses per adquirir actius no productius per al lleure o el luxe.
  • Obrir l’Oficina per la Defensa dels Drets Civils i Polítics. Aquesta oficina depèn orgànicament del departament de Vicepresidència del Govern i té com a principal objectiu definir i coordinar les polítiques del Govern relacionades amb els drets civils i polítics. L’oficina permet promoure i divulgar la defensa dels drets civils i polítics dels ciutadans de Catalunya i garantir-ne el seu compliment en un moment on s’estan veient vulnerats en molts casos per l’Estat espanyol.
  • Aconseguir un salari mínim de referència. La darrera aposta del departament és la creació del salari mínim de referència a Catalunya per combatre la precarietat laboral. El fet que el salari mínim espanyol actual, fixat en 900 euros mensuals, no té en compte el cost de la vida dels diferents territoris i després de la devaluació salarial produïda a causa de la crisi econòmica; han portat al Govern a actuar. S’espera que en les properes setmanes es pugui arribar a un acord amb patronals i sindicats per tirar endavant aquesta mesura.

 El vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, i la consellera de Salut, Alba Vergés, en la presentació dels vols nocturns amb helicòpters medicalitzats / ACN
El vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, i la consellera de Salut, Alba Vergés, en la presentació dels vols nocturns amb helicòpters medicalitzats / ACN

Salut:

La feina d’Alba Vergés al capdavant de la conselleria de Salut s’ha fet més que evident en la recuperació de l’Agència de Salut Pública, en l’enfortiment de la primària, en la millora de les condicions dels professionals de la sanitat i en la incorporació de la perspectiva de gènere en la salut. Aquestes són les principals accions:

  • L’Agència de Salut Pública. L’article 155 va frenar el desplegament d’aquesta agència, però el Parlament va donar el vistiplau per unanimitat al projecte de llei. L’Agència, “una eina de país imprescindible per a tenir el millor sistema de salut”, en paraules de la consellera, implica tots els departaments del Govern en la protecció i la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i la vigilància de la salut pública. Els objectius d’aquest organisme, entre d’altres, són el foment de la cooperació entre organitzacions que actuen en l’àmbit de la salut; la coordinació de la xarxa sanitària, especialment l’atenció primària i comunitària o donar suport als ens locals.
  • Enfortiment de la primària, millora de les condicions, inversió i revertiment de les retallades. En aquesta legislatura el departament de Salut ha revertit les retallades i ha retornat el 75% del complement de productivitat dels treballadors de l’Institut Català de la Salut. També ha augmentat en un 10% les places de professionals sanitaris especialitzats amb 1.134 places de MIR, un rècord històric. A més, la conselleria ha invertit 30 milions d’euros més per millorar els Centres d'Atenció Primària de Catalunya i per adquirir nous aparells sanitaris. Una inversió que repercuteix en 382 CAPs d’arreu del país.
  • Perspectiva de gènere en la salut. Una de les mostres del patriarcat existent en la societat es plasma en la salut. Les dones, tot i tenir una esperança de vida més alta que els homes, tenen pitjor qualitat de salut i les malalties que afecten a les dones estan menys investigades. Amb aquestes dades, la consellera Vergés ha creat un consell de 14 assessors per garantir la perspectiva de gènere en l’atenció a les pacients.
  • Despenalització eutanàsia. El Govern, juntament amb el Parlament de Catalunya, durà de nou al Congrés la despenalització de l’eutanàsia i es començarà a treballar a l'avançada per regular legislativament aquesta pràctica des de Salut.
  • La salut va primer. Salut, juntament amb Afers Socials i Economia, ha activat un protocol per evitar talls de llum a les persones en risc de pobresa energètica que la necessiten per un tractament mèdic. Així, les persones afectades podran demanar un informe al seu CAP per lliurar-lo a la companyia elèctrica i evitar els talls de subministrament. A Catalunya hi ha 115.000 persones que necessiten dispositius amb connexió elèctrica per al seu tractament.

Treball, Afers Socials i Famílies:

Tal i com molt bé va fer la consellera Dolors Bassa posant el benestar de la ciutadania per davant de tot, el seu successor, Chakir El Homrani, ha continuat amb el mateix exemple:

  • Seguiment de la Renda Garantida. El Govern ha crea la comissió de seguiment de la Renda Garantida de Ciutadania, formada per agents socials i Generalitat, per treballar en el desplegament de la prestació i que arribi a tothom qui la necessita, actualment 122.000 persones.
  • Acollida de joves migrants. El departament ha impulsat la primera estratègia catalana d’acollida i inclusió per a joves migrants sols, l’eina per acollir, incloure i apoderar els infants perquè puguin decidir el seu projecte vital. Durant la legislatura també ha anat ampliant el nombre de places per atendre aquests joves.
  • Inversió en ocupació i aposta per la qualitat. Dins del marc de la Taula de Diàleg Social Permanent, el Govern s’ha marcat dos grans objectius: l’ocupació de qualitat i la competitivitat empresarial. En aquesta taula es van definir diferents metes, algunes d’elles enfocades a acabar amb la precarietat i la desigualtat laboral. Tant és així que, El Homrani ha destinat 920 milions d’euros en polítiques d’ocupació prioritzant el treball de qualitat. Aquesta inversió beneficiarà prop de mig milió de persones.
  • Inclusió de les persones amb discapacitat. L’executiu català ha creat la Taula del Pacte Nacional pels drets de les persones amb discapacitat. Es tracta d'un òrgan col·legiat format per Govern, representants d'aquest col·lectiu, agents i entitats socials, municipis, grups parlamentaris i experts. Per demostrar la importància de la integració d’aquest col·lectiu el conseller ha presentat un nou model d'assistència a les persones amb discapacitat amb ajudes de fins a 2.500 euros al mes.
  • Col·laboració amb els ajuntaments. La conselleria d’El Homrani ha dotat el món local de 230 milions en matèria de serveis socials i polítiques d’igualtat amb l’objectiu de consolidar una atenció social primària universal i enfortir la corona dels serveis socials de proximitat.
  • Prevenció de maltractaments a menors. Afers socials, juntament amb Salut, han impulsat un protocol per prevenir els maltractaments a infants i adolescents. Aquesta nova acció incorpora la detecció de casos a l’atenció primària i dedica un apartat específic al maltractament de nadons.

 El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani; la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà; i el conseller d’Educació, Josep Bargalló, dirigint-se a una reunó de Govern / ACN
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani; la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà; i el conseller d’Educació, Josep Bargalló, dirigint-se a una reunó de Govern / ACN

Educació:

El conseller Josep Bargalló al capdavant de la conselleria s’ha fixat com a principals objectius acabar amb la segregació escolar i en ampliar el cos docent:

  • Pacte contra la segregació escolar. Més de 100 ajuntaments van signar el pacte, liderat també pel Síndic de Greuges. Aquest pacte inclou 30 actuacions i 189 mesures concretes en nou àmbits; com ara l’aprovació d’un nou decret en el procés d’administració o l’establiment d’una proporció màxima d’alumnat amb necessitats educatives específiques per centres d’una mateixa zona, i la millora de la distribució d'alumnat entre centres; tot amb l’objectiu d’evitar la segregació escolar.
  • Inversió per posar fi als ‘barracons’. El Govern va anunciar la construcció i ampliació de 27 escoles i instituts, que es farà de manera escalonada fins al 2023, una inversió que compta amb un pressupost de 104,7 milions d'euros però, sobretot, suposarà la retirada d’un centenar de ‘barracons’.
  • Més professors. A principis d’any Educació va convocar 5.005 noves places de mestres, professors de secundària i formació professional pel 2019. Aquesta convocatòria és el primer pas per arribar a les 20.000 places noves en 4 anys, fet que permetrà estabilitzar llocs de treball i millorar les condicions laborals dels interins.
  • Ajudes a les escoles bressol i als menjadors. Per una banda, el conseller va anunciar fa uns mesos que el Govern tornarà a implicar-se en el finançament de les places de les escoles bressol municipals. Per altra banda, la conselleria ha destinat 78 milions d’euros als ajuts de menjador escolar, 6 milions més que en el curs anterior.
  • Pla per eradicar la violència i l'assetjament a les escoles. Bargalló ha refermat el compromís del seu departament per lluitar contra l’assetjament i els abusos a menors. Per això, i en reivindicar les escoles com a espais lliures de violència, s’ha creat una figura de referència a cada territori en formació i prevenció de la violència, dins d’un pla global als centres educatius.

Exteriors:

Raül Romeva, Ernest Maragall i Alfred Bosch. Tres persones al capdavant d’Exteriors, però un únic objectiu: posar Catalunya al centre del món. Aquestes són les principals mesures de la conselleria:

  • Reobertura de les delegacions tancades pel 155. Una de les primeres accions d’Ernest Maragall al departament va ser la immediata recuperació de les delegacions de la Generalitat a Londres, Roma, Berlín, Ginebra i Washington, a més de la de Brussel·les, que no va ser clausurada; amb l’objectiu de tornar a posar Catalunya al món.
  • Expansió diplomàtica. En una segona fase, Alfred Bosch ha inaugurat tres noves delegacions a l’estranger, concretament a Tunis, Ciutat de Mèxic i Buenos Aires; un nou pas abans de tenir presència als cinc continents.
  • País d’acollida, ports segurs. El Govern ha declarat Catalunya port segur per garantir que els vaixells de rescat a la Mediterrània puguin atracar i, així, evitar que es perdin més vides al Mediterrani.
  • Pla Director de Cooperació. Aquest juliol es va aprovar el Pla Director de Cooperació, un document que guiarà les polítiques de cooperació per al desenvolupament del Govern els propers anys. Entre els compromisos, destaca el creixement progressiu en la inversió en cooperació fins a assolir el 0,7% en aquesta matèria l’any 2030.

 La consellera de Justícia, Ester Capella, amb el seu predecessor, Carles Mundó, en la roda de premsa posterior al traspàs de carteres / ACN
La consellera de Justícia, Ester Capella, amb el seu predecessor, Carles Mundó, en la roda de premsa posterior al traspàs de carteres / ACN

Justícia:

Ester Capella va agafar el relleu de Carles Mundó al capdavant de la conselleria amb una gran decisió ja implementada: el tancament de la presó Model. L’actual consellera ha continuat amb el bon govern amb aquestes mesures:

  • Pla de Fosses. La recuperació de la memòria històrica és una de les prioritats d’aquest govern. Justícia ha continuat amb el pla Pla de Fosses i el Programa d’Identificació Genètica, iniciat per Raül Romeva, i ja són set les víctimes identificades de fosses de la Guerra Civil i del franquisme. El pla continua, a més, amb l’obertura de 6 noves fosses de la Guerra Civil.
  • Revisió feminista del Codi Civil. El departament de Justícia està fent una revisió exhaustiva del Codi Civil de Catalunya per identificar-ne totes les expressions masclistes i substituir-les per d’altres que acabin amb la invisibilitat de les dones.
  • Retirada símbols franquistes. Amb la llei de memòria, el Govern podrà retirar els símbols franquistes dels carrers i places de Catalunya, anul·lar condecoracions i suprimir els noms dels espais dedicats a colpistes o persones vinculades amb la dictadura i els crims de lesa humanitat.
  • Inversió en jutjats. El departament destina 40 milions d’euros per a nous edificis judicials fins al 2025. Aquest mateix any s’inauguren els jutjats de Tortosa i Mollet del Vallès, dels 14 que s’estrenaran. La inversió total ascendeix als 66 milions si tenim en compte les reformes i manteniment d'antics edificis.
  • Limitació del preu del lloguer. El Govern volia poder limitar els preus dels lloguers i ampliar-ne el temps de contracte a través del Codi Civil de Catalunya però l'oposició al Parlament no ho va voler avalar.

Agricultura:

Continuant la feina engegada per la consellera Meritxell Serret, Teresa Jordà lidera el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. En destaquen aquestes accions:

  • Llei d’Espais Agraris. Amb aquesta llei es dona resposta a una reivindicació històrica del sector. La norma permet planificar el territori pensant en el sector agrari com a productor, equilibrador territorial i cohesionador social. Defineix els espais agraris que són d’alt valor per tal de preservar-los i posa en marxa un mecanisme per mobilitzar les terres. Es vol, així, tenir tanta superfície agrícola productiva com es pugui per avançar en la sobirania alimentària i per facilitar el relleu generacional.
  • Impuls del Consell Català de l'Alimentació. Té l’objectiu d’establir una política alimentària de país pels propers cinc anys, basada en la producció local d'aliments i la gestió sostenible del medi. Aquest consell és l'òrgan de participació i col·laboració, de debat i assessorament, consulta i proposta en matèria d'agroalimentació.
  • Pla estratègic del cos d’Agents Rurals. Aquest pla aprovat pel Govern té com a objectiu consolidar el cos i adaptar-lo a les necessitats actuals, desplegar les diferents categories professionals i reforçar-ne l’estructura per potenciar l’operativitat del cos. S’han creat 300 places noves d’efectius i 50 en personal tècnic i administratiu.
  • Estratègia marítima. La conselleria ha impulsat la primera estratègia marítima de la història, una eina de país, de consens i integral, per tal de desenvolupar el màxim potencial dels mars per treure’n el màxim profit i, alhora, assegurar-ne la protecció i l’ús sostenible.