Barcelona no vol paracaigudistes caiguts del cel
Escolta, Manuel Valls. Ja sé que les unitats de paracaigudistes tenen 80 anys d’historial a l’exèrcit francès. Que els Paras presumeixen de gestes colonials i d’intervencions a diversos punts calents del planeta. Que tenen una mística especial, una pregària pròpia, i un sentiment de cos ben marcat. Que amb els anys, s’han convertit en els especialistes que França crida per a les operacions quirúrgiques a l’estranger. Que arriben per l’aire, salten al terreny en disputa, i marxen tan aviat com poden.
Però escolta, excandidat a la Présidence de la République. Vols dir que et convé emprendre una missió, a major glòria del parachutisme, i saltar des d’una nau francesa a les eleccions municipals de Barcelona el 2019? Vols dir? Segur que els records d’infància i el teu bagatge familiar t’ajuden a caure més tou, però més enllà d’això, no et provoca una mica de rubor la idea? I no et sembla tot plegat un acudit? És clar que ens consta que la gent de Ciutadans, amb qui podries presentar-te, són poc de la broma...
Escolta, Manuel, saps que el 2019 es vota un alcalde? Tu que has estat alcalde d’Evry, creus que és gaire intel·ligent importar candidats que desconeixen la ciutat, que no hi han viscut mai i que no han participat en els grans debats de carrer? Potser ho veus diferent que jo, però no creus que la irrupció d’un polític marcià podria ser interpretat fins i tot com una falta de respecte envers els ciutadans? No sé si et funcionaria en altres ciutats, però a Barcelona, precisament en aquesta ciutat orgullosa, presumida, feta a ella mateixa..?
Vols dir que et convé emprendre una missió, a major glòria del parachutisme, i saltar des d’una nau francesa a les eleccions municipals de Barcelona el 2019?Alfred Bosch Alcaldable d'ERC a Barcelona
De veritat que la millor aportació que pots fer al debat sobre el futur de Catalunya és aterrant a la Casa Gran per fer d’ariet contra la independència? Estàs segur que no en pots fer d’altres? Amb tota modèstia, t’haig de dir que no em sento còmode veient a cap polític usant la ciutat com a trampolí personal, o únicament com a peça en l’escaquer del futur nacional. No m’agrada perquè m’estimo massa aquesta ciutat mil·lenària. Barcelona ja existia quan no hi eren ni França, ni Espanya, ni Catalunya, ni Europa. Vols dir que aquest fet no t’ha de fer reflexionar?
Saps, Manuel, que alguns dels mals que hem patit els darrers 3 anys a Barcelona deriven precisament d’això? De fer aterrar paracaigudistes que porten un dogma a la motxilla? De mediàtics que tenen un marcat interès ideològic, que estan poc interessats en la gestió diària i en les interioritats de la ciutat? De gent caiguda del cel sense saber ni voler resoldre els problemes de la ciutat, sense projecte urbà, sense saber ni voler fer consensos, sense cap idea més enllà d’explotar Barcelona com a camp de batalla particular?
Explica’m una cosa. Per què et fa il·lusió ser regidor a l’oposició durant quatre anys, i company nostre al Saló de plens? Seràs, de fet, regidor a l’oposició quan es consumi el teu enèsim fracàs polític? Debats de ciutat com les obres de Glòries o La Sagrera, els habitatges de lloguer social, els narcopisos, el model turístic o el transport públic mereixen respecte i compromís polític. Vols dir que el tens, Manuel? Tu que només véns a Barcelona a intentar dilatar una carrera política ja esgotada? Jo porto 3 anys a l’Ajuntament de Barcelona i em sembla la millor feina que he fet mai. I molta més que voldria fer. Parlar de les voreres amb els veïns, anar a consells de barri, fer que les persones se sentin ben representades i a gust amb la teva feina diària. Tu ho veus igual? Quan et sembla que organitzem un debat sobre la Sagrada Família, el Parc Científic, el SuperComputador de Barcelona, el Campus Besòs, la línia 9-10 del metro o el patrimoni cultural?
Mira, Manuel. És molt senzill. Tot depèn de què i de qui vulguem posar en primer lloc. Si primer van les persones, aleshores estem obligats a conèixer i defensar les seves necessitats. Hem de tenir un projecte que demostri que hem captat l’autèntica personalitat de Barcelona i la compartim. Hem de proposar la fórmula per resoldre els problemes de la ciutat i no crear-ne de nous. Hauràs de deixar el paracaigudes i gastar sola de sabata, carrer a carrer. Persona a persona. Hauràs d’estimar molt la gent, perquè la ciutat és la gent. Malauradament, em sembla que tu només vens a la capital de Catalunya a representar uns quants ciutadans. I això és el que ens diferencia. Jo vull ser el candidat de tothom; dels independentistes però també d’aquells barcelonins i barcelonines que encara no creuen en la República com la millor sortida.
Res home, à bien tôt. Ens veiem a la plaça Sant Jaume i als carrers de Barcelona per resoldre allò que et fa tanta nosa de la República Catalana.
