Les dones cobren un 23% menys que els homes a l'any, uns 6.500 euros de mitjana, i, al ritme actual, es calcula que trigarem 40 anys a arribar a la discriminació zero

Esquerra Republicana es conjura a fer de la lluita contra la discriminació salarial de les dones una de les prioritats de les seves polítiques. Els republicans creuen que han d'abanderar totes i cadascuna de les lluites per la igualtat i la justícia social per fer de Catalunya un país millor avui, però també perquè és la millor manera de caminar cap a la República catalana. Consideren que no té cap sentit la independència del país si no és per construir un país millor i la situació de discriminació salarial de les dones actual és inacceptable.

Amb aquest objectiu claríssim, els republicans acullen aquest cap de setmana una jornada sobre la bretxa salarial, coincidint amb el dia europeu per la igualtat salarial entre dones i homes, el 22 de febrer. I és que la igualtat retributiva encara està molt lluny: segons un estudi presentat pel departament de Treball, a Catalunya les dones guanyen de mitjana un 23% menys que els homes en termes anuals, que en xifres absolutes són 6.521,8€ menys. Al País Valencià la bretxa salarial és d’un 22,4% i a les Illes Balears i a la Catalunya Nord, d’un 13%.

Aquesta bretxa salarial està afectada per desigualtats directes (una diferent remuneració a homes i dones per feines del mateix valor) i indirectes (relacionades amb els rols de gènere i elements socials estructurals que generen una major parcialitat i temporalitat en l’ocupació de les dones i la seva concentració en ocupacions i posicions menys remunerades).

La vicesecretària general de les Dones d’Esquerra Republicana, Raquel Sans, assegura que “per Esquerra la lluita contra la bretxa salarial és una prioritat i volem combatre-la de forma coordinada des de tots els fronts, als ajuntaments i totes les institucions de Catalunya, a Madrid i a Europa”. I aquest combat és urgent, perquè, a aquest ritme de disminució de la bretxa salarial, l’estudi de la Generalitat calcula que hauran de passar 40 anys per arribar a la discriminació zero. Les dades més destacades que recull són:

• Les dones són víctimes del fenomen del sòl enganxós, que dificulta que puguin sortir dels segments més baixos de la distribució salarial (el 50% de les dones cobra menys de 18.866€, mentre que en el cas dels homes només un 25% cobra menys de 17.761€).
• I també es veuen perjudicades pel sostre de vidre, que dificulta el seu accés als nivells més alts de responsabilitat i de presa de decisions, tot i que de mitjana estan més formades i qualificades. Es tracta d’una segregació vertical que provoca que les dones millor remunerades cobrin 38.780€ o més, una diferència de 10.000€ respecte als homes millor pagats, que cobren 48.109€ o més.
• Aquestes diferències salarials es fan més àmplies al llarg de la vida laboral. Les dones assoleixen el seu màxim salarial entre els 35 i els 44 anys (23.129€), mentre els homes segueixen augmentant el seu salari fins als 55 i més anys (32.078€). La maternitat per a la dona acaba sent un motiu de pèrdua de perspectives professionals, cosa que no passa amb la paternitat d’un home.
• Per tipus d’ocupació, la bretxa més elevada (29,4%) es troba en ocupacions altament feminitzades, el grup d’ocupacions elementals i el de treballadors dels serveis de restauració, personals i venedors, que és també on es donen els salaris més baixos.
• Un efecte derivat de tot això és la desigualtat en les pensions de jubilació. En aquesta etapa vital, la bretxa és del 41,3% (la pensió contributiva mitjana per jubilació dels homes és de 1.346,23€ i de 789,82€ entre les dones).
• Per últim, les pitjors condicions laborals de les dones són factors que incideixen en un risc de pobresa més elevat entre el col·lectiu femení (25,6%) que el masculí (23,9%).

El departament liderat pel conseller Chakir el Homrani ha impulsat multitud d’actuacions per a la igualtat de gènere en el treball, com les formacions sobre igualtat d’oportunitats en el treball, assetjament sexual a la feina i atenció a dones en situació de violència masclista; la validació i inscripció de 78 nous plans d’igualtat, que en total ja en són 209 i afecten 83.400 persones treballadores; i els ajuts i subvencions a ens locals i projectes d’entitats. També, recentment, s’ha anunciat la creació d’una eina gratuïta que ajudarà les empreses a confeccionar el seu registre salarial, útil per complir la normativa laboral que estableix l’obligatorietat de tenir un registre salarial i per avançar cap a un model de treball més igualitari i no discriminatori envers les dones.