Discurs del president del Grup Republicà en la sessió d'investidura de Quim Torra

Bona tarda Molt Honorable president del Parlament,
Diputats i diputades,
Senyors i senyores.

No volien que féssim un referèndum.
No volien que guanyéssim unes eleccions.
No volien que investíssim un President.
No volien que féssim Govern.

Per no voler, no voldrien ni que penséssim com pensem o que, almenys, no ho expresséssim obertament.

Per no voler, no voldrien ni que hi fóssim, perquè la nostra existència és la prova del seu fracàs.

Però som aquí, tossudament alçats.

Alçats per dignitat.

Alçats per convicció.

Per tots aquells que ens han precedit. Sabem que abans que nosaltres molta altra gent ha resistit perquè nosaltres estiguéssim avui aquí. Per ells, la victòria va ser impossible, però la seva victòria va ser resistir. I la seva victòria va ser donar-nos a nosaltres l’oportunitat de guanyar.

Perquè nosaltres sí que podem guanyar. I de fet, és el que estem fent.

No som encara on voldríem ser. Cert. Tan cert com que som més lluny que mai.

I que ara que hi som a tocar, no defallirem, no ens rendirem. No ho hem fet mai, no ho vam fer quan érem molt pocs, quan érem els únics, no ho farem ara que som més a prop que mai de l’objectiu.

Per ells, per tots, hem de seguir avançant.

Però avui som aquí, molt especialment, pels companys i companyes que injustament, no hi poden ser.

Hi som per l’Oriol i la Marta, per la Carme, el Raül, la Dolors, el Toni i la Txell. I també pels Jordis, pel Quim, pel Josep i pel Jordi, evidentment pel Carles, el Lluís, la Clara i l’Anna.

I no em vull oblidar del Lluís i el Josep Maria. Per tots ells, i molts altres que injustament em deixo, i que ho han donat tot absolutament tot, som aquí.

Per cadascun d’ells en som centenars disposats a agafar el seu testimoni.

No volien que féssim un referèndum.
No volien que guanyéssim unes eleccions.
No volien que investíssim un President.
No volien que féssim Govern.
No voldrien ni que existíssim, però existim. I cada dia en som més.

Som i serem un sol poble, ho hem defensat sempre, ho hem practicat sempre. No se’n sortiran en la idea de dividir aquesta societat. Seguirem treballant, com sempre, per parlar amb tothom, per escoltar a tothom, per governar per tothom

Sergi Sabrià

Des de la mateixa nit del 21 de desembre, des d’abans i tot, quan es va cessar de manera il·legítima el Govern i l’Estat va convocar unilateralment unes eleccions amb les cartes marcades, sabíem que aquesta legislatura seria excepcional. I el resultat del 21D la va fer encara més excepcional, refrendant una victòria de l’independentisme contra tot pronòstic, en el pitjor dels escenaris possibles.

Però fins i tot en una legislatura absolutament extraordinària, l’objectiu per Esquerra Republicana continua inalterable, més que mai.

Esquerra es compromet, com ho ha fet al llarg de les nou dècades de la seva història, a treballar per guanyar la llibertat i fer que Catalunya esdevingui una República a tots els efectes.

Una República políticament lliure, socialment justa i econòmicament pròspera.

I ho farem, com ho hem fet sempre, des de tots els fronts. A les institucions i al carrer i des dels municipis de tot el país.

I ho farem, també i sobretot, des d’aquest Parlament, dipositari de la voluntat democràtica del conjunt de la ciutadania de Catalunya.

Un Parlament que no pot seguir segrestat per l’estat espanyol, que no pot seguir sent utilitzat per anar contra el conjunt dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Un Parlament que no pot seguir a les ordres d’un govern, l’espanyol, al que els ciutadans i ciutadanes d’aquest país van premiar amb quatre diputats de cent trenta-cinc. Quatre de cent trenta-cinc.

Des d’Esquerra estem convençuts que, per fer República, per teixir el país, és millor disposar de totes les eines possibles i posar-les al servei del conjunt de la ciutadania més que no pas deixar-les en mans d’un adversari que ha fet de la divisió el seu únic programa polític.

Per això, ara us parlaré de com ho farem per fer respectar la democràcia, els drets fonamentals i les llibertats avui en risc;

També de la necessitat de recuperar les institucions, de la imprescindible necessitat de fer Govern, punt on ens ha agradat molt coincidir avui en el candidat Torra. Tenir Govern i tenir així molta més força per construir aquesta República.

i, finalment, de com fer República en els propers mesos a través de l’acció de Govern, de l’acció exterior i també de la mobilització al carrer.

Avui fem un acte de dignitat, de valor, de coratge. Especialment, tu, Quim. Avui fem junts un pas endavant.

Et volem agrair la valentia, el coratge d’assumir la responsabilitat del moment, el lideratge d’un Govern republicà, fort, que haurà de ser de la gent i per la gent, com bé has dit, que seguirà un projecte de futur que no mira orígens, llengües, tradicions o creences, sinó un objectiu comú: la república per construir un país més just, més net, més lliure.

La “Democràcia sempre guanya”. Aquest va ser l’eslògan de campanya d’Esquerra Republicana. Ho recorden? Aquesta és la idea que finalment triomfarà. La democràcia guanyarà.

Per molt que ho tinguessin tot preparat perquè no fos així… per molts vetos, trampes, jutges polititzats, lleis interpretades, repressió i presons que hi hagin interposat…

Tornem a ser en un ple d’investidura. Tornem a ser al Parlament de Catalunya per escollir un president del Govern de la Generalitat.

Tornem per investir, de nou, un President Independentista.

Per continuar el camí cap a la República i fer-ho sobre la base de l’octubre català. Un president que defensi tot allò que representen l’1 d’Octubre i el 3 d’Octubre.

I ho fem, malgrat les ingerències d’un Estat que encara no ha paït la doble derrota a les urnes de l’1-O i el 21-D.

Malgrat el joc brut, les amenaces, la repressió, la presó i l’exili forçat, som aquí per continuar endavant.

Som aquí per continuar defensant la democràcia. Perquè la Democràcia és l’únic camí que contemplem i al qual mai, mai renunciarem. Mai.

La democràcia i les urnes són el nostre terreny.
Un terreny on sempre guanyem.

Política i Democràcia, avui i sempre.

Vam guanyar el 27S, vam guanyar l’1-O, vam guanyar el 21-D i ho seguirem fent les vegades que calgui, totes i cada una de les vegades que hi hagi urnes revalidarem i treballarem per ampliar la majoria republicana.

Avui, aquí, malgrat tots els malgrats, la democràcia es torna a imposar a la repressió.

Avui votarem un candidat a la presidència de la Generalitat, amb la voluntat de fer efectiva la victòria independentista del 21D.

Una victòria descomunal. I el Parlament avui tornarà a exercir la seva sobirania i posarà en pràctica les seves funcions.

Perquè aquesta és la seu de la sobirania popular del poble de Catalunya. Perquè les decisions que aquí es prenen neixen del vot de la gent, aquí es fa política, aquí se segueixen els mandats populars i els tribunals no haurien d’haver entrat mai, mai, en aquest hemicicle.

Si no són capaços de guanyar-nos a les urnes, treballin més. Convencin més. Però deixin els tribunals en pau i, sobretot, fora de la política. Els hi diuen fins i tot des d’Europa.

Ja sabem que vostès són més de vèncer que de convèncer. Però també sabem que així és com ho han perdut tot i també perden Catalunya.

Avui, al govern de l’Estat li exigim que accepti d’una vegada la derrota, tan de l’1-O com del 21D, que deixi d’interferir i que respecti els resultats electorals. Li diem que si vol guanyar a Catalunya, que ho faci a través de les urnes, que som al segle XXI, malgrat se sentin molt propers a d’altres èpoques.

I com sempre hem dit, i recollint també les paraules del candidat Torra, apel·lem al diàleg.

Per tot això, donarem el nostre suport al candidat Quim Torra a la presidència del Govern de la Generalitat. Per tot això, ens oferim a falcar aquest Govern per a que pugui treballar des d’ara mateix per revertir els efectes del 155 i reconduir el país pel camí de la llibertat. Per tot això, posarem tot el nostre capital polític, organitzatiu i personal al servei d’aquest projecte compartit

Sergi Sabrià

Portem molts mesos des del 21 de desembre, segur que és massa temps. Cert.

I estem convençuts que es podria haver fet tot millor, que tots ho podríem haver fet millor, però no podem oblidar que la situació és absolutament excepcional i injusta. Arbitrària i perversa.

Després d’haver tingut la proposta legítima del guanyador de les eleccions dins del Bloc majoritari, el President Carles Puigdemont, de la proposta de Jordi Sánchez i també de Jordi Turull pels qui vull tenir un record molt especial.

Després que l’Estat hagi demostrat que no és que els molesti Puigdemont, o Sánchez, o Turull, i ara també, també, Quim Torra, sinó que el que els molesta és que hàgim guanyat i per tant, al final, el que els molesta de veritat és la Democràcia.

La injustícia que estem vivint ha impedit que els tres precandidats a president que hem tingut els darrers mesos, tres homes bons i innocents hagin de viure des de la presó i l’exili el ple del Parlament que avui celebrem. Persones preparades i capaces, que han hagut de deixar pas pel país.

I als quals els vull dir una altra vegada que:

Nosaltres no oblidem.
No us oblidem
I no ens aturarem fins que torneu a casa.
Tots i totes
Tots a casa un altre cop.

L’Estat ha preferit fracassar democràticament, llençar tota la legitimitat i prestigi internacional. No els queda crèdit i a nosaltres ens queda molta força encara.

La crisi de legitimitat de l’Estat a Catalunya és irrecuperable.

L’1-O ha obert l’esquerda més bèstia al règim del 78. Un forat creat per l’immobilisme i la passivitat permanent de l’Estat cap a Catalunya i cap a la voluntat dels Catalans.

Una esquerda per l’immens ridícul de no trobar les urnes.

Però sobretot una esquerda que es va fer immensa per la violència d’estat desfermada contra gent innocent que només volia votar.

I tot, a ulls del món, que van poder veure la violència, els cops de porra retransmesos en directe. Ja poden intentar crear relats, ja poden fer el ridícul a la BBC o a totes les televisions internacionals, que tothom sap que va passar i qui va exercir la violència.

Aquell dia els perseguirà per sempre.

L’esquerda d’aquelles setmanes, però especialment la del dia 1 és la més gran i, de ben segur, irreparable, però evidentment no és l’única.

L’empresonament injust i per motius polítics, fora de lloc en qualsevol democràcia europea.

La persecució als drets fonamentals i les llibertats també estan creant una altra de les esquerdes que acabaran fent caure el mur de la impunitat.

Ja ho deia Raül Romeva fa pocs dies en un article, recordant les lluites de la no violència, que la presó servirà per mostrar les febleses d’un projecte democràtic fallit, la deriva d’un estat que ha deixat de ser democràtic. La injustícia d’aquesta vergonyant presó desemmascara l’Estat.

És l’autoritarisme i la indecència, que provocaran la caiguda del règim.

L’Estat és el pitjor enemic de l’Estat i atacant els drets fonamentals està acabant amb el seu crèdit i creant les condicions per aconseguir la llibertat definitiva.

Però és que en té moltes més d’esquerdes: l’exagerat deute públic, la mala gestió del fons de les pensions, una corrupció galopant que està creant metàstasi.

Els governs successius dedicats a cuidar les elits, la vulneració sistemàtica dels drets civils i polítics i la persecució de la dissidència, i una economia no preparada.

Un estat sense projecte i sense alternatives polítiques de debò.

Dit això, no podem menystenir la força d’un estat, ni tampoc la seva capacitat repressiva, perquè encara, encara, no està en descomposició.

Però està clar que l’Estat espanyol està sotmetent a un nivell de degradació el seu propi sistema que estem segurs que no se’n podrà recuperar mai més.

I aquesta és l’escletxa que cal que burxem cada dia, cada dia. Fins a fer-los caure.

Fins a poder desenvolupar definitivament la República.

I aquest, la defensa dels drets, les llibertats i de la democràcia, la lluita contra el règim del 78 que es vol perpetuar a costa del progrés del benestar de la ciutadania, és i ha de ser el punt de trobada per una gran majoria dels Diputats d’aquesta cambra, per una majoria amplíssima, molts i molts més dels que avui votaran Quim Torra. Un punt de trobada dins i fora del Parlament.

La democràcia i les llibertat a l’Estat estan en perill i aquí, en aquest repte de tombar una monarquia caduca, retrògrada i mancada de valors, no ens hi podem trobar sols, els qui avui defensem l’1 d’Octubre i votarem al candidat.

Perquè quan ens deixen sols, sols contra aquest Estat es fan còmplices de la seva baixesa, deixen sols els ciutadans contra un Estat que ja no cuida els seus ciutadans, els deixen sols contra el seu autoritarisme i la seva manca de democràcia. I no s’ho poden permetre. I no ens ho podem permetre.

Els esperem al nostre costat en una lluita que és també per la democràcia i els valors republicans.

El país necessita Govern. La ciutadania necessita que tornem a posar en funcionament aquest país. Hem de recuperar les institucions usurpades amb el 155. I ho hem de fer perquè és imprescindible per construir la República. Sabem que no és suficient, però si que és estrictament necessari.

És obvi que no són les institucions que voldríem, ni les que es mereixen els catalans.

Però és igual de cert que necessitem fer Govern per fer la República.

Hi ha un triangle virtuós que hem de tornar a posar en valor:

– La Societat –la gent– ha estat i hi segueix sent la peça fonamental en aquest camí cap a la República. Ha anat per davant i ha marcat el camí.

– Les Institucions. Sense el Govern de la Generalitat i el Parlament tot el que s’ha aconseguit fins avui hauria estat impossible i necessitem recuperar-los per continuar caminant.

– Els Ajuntaments –el món local– tant l’any 1931 com avui, són una peça fonamental de la transformació social, de la construcció republicana.

Avui volem fer un pas més en la recuperació del Govern de la Generalitat.

Tornar a posar dempeus una de les peces més importants, i aquesta peça ens ha d’ajudar a fer rodar totes les altres.

Com ja ha passat en altres moments de la història, ens trobem davant de dos models de societat, de dos concepcions de la realitat i de maneres d’enfrontar-la.

D’una banda, l’Estat espanyol no té projecte, però no només no té projecte per Catalunya, que és evident que no i que no s’ha esforçat mai a treballar-hi, però tampoc té projecte pel seu Estat.

Han renunciat a oferir un projecte per Catalunya i no saben què volen pel seu Estat.

Només ofereixen immobilisme i un govern al servei de les elits.

Ho demostra la suspensió de totes les lleis socials aprovades en aquest Parlament els darrers anys, però també el seu sistema d’infraestructures, els seus trens sense passatgers, aeroports sense avions, la seva política per ofegar els sectors més dinàmics del seu estat negant recursos sistemàticament com ha passat amb el corredor mediterrani.

Ho demostra la corrupció monstruosa, la impunitat, a tots nivells, ho demostren els currículums inflats i els màsters regalats.

Ho demostra també el canvi en la llei dels lloguers, per exemple, creant la indefensió de les persones que busquen habitatge, creant una bombolla del lloguer i afavorint la venda immobiliària per sobre del lloguer. Per cert, ara mateix el Sindicat de Llogaters s’està manifestant a Barcelona. Una abraçada des d’aquí.

El seu no-model només busca servir a les elits i les grans empreses.

I contra tot això… no pots ni discrepar: et peguen, t’amenacen, t’empresonen, et multen, t’assenyalen, t’insulten i et menystenen constantment, com ens demostra a cada ple C’s amb la seva supèrbia, les seves falses lliçons.

Han començat per l’independentisme, perquè és l’única i veritable oposició, l’única i veritable opció de canvi al model establert, a l’status quo, però això no és només contra l’independentisme, tothom qui discrepi està en perill.

Davant d’aquest model:
La república és el canvi. L'únic canvi possible. I ho saben. I tant que ho saben.

L'única opció per fer un país més just, més net, més lliure. L’única manera de garantir els drets fonamentals i les llibertats, l’única opció de viure en una democràcia lliure, moderna, avançada.

Aquest procés s'estudiarà, és una revolució des de baix, contra un Estat espanyol que no sap dialogar, no sap pactar, no sap guanyar, només sap derrotar, però la història ens ha anat demostrant que sovint, a la llarga, qui n’ha sortit derrotat ha estat el propi estat espanyol. Aquesta vegada no serà diferent.

La República catalana, la independència de Catalunya, és avui, ja, un fet, no hi ha marxa enrere, l’únic que està en discussió és el quan serà efectiva definitivament.

Hi ha més de dos milions de persones que no volen pertànyer a l’Estat espanyol i n’hi ha moltes més que poc a poc van sumant-se a aquesta revolució democràtica, al veritable canvi.

L’Estat fa republicans, expulsa demòcrates, mentre els progressistes espanyols majoritàriament, baden, s’ho miren.

En un moment en que ningú pot dubtar que la repressió de l’Estat continuarà i que el proper embat amb l’Estat és inevitable.

Com podem afrontar millor aquesta situació i guanyar?

Sent més forts. I per ser més forts ens caldran les institucions, però també caldrà ser més.

Continuar creixent. Mantenir la majoria política que ens permet guanyar totes les eleccions, però també creuar la línia de la majoria social. Sent tants que no hi hagi alternativa.

Desbordant-los moltes més vegades, com ho vam fer l’1 d’Octubre, però alhora mostrant-nos sempre oberts a dialogar. Amb Europa i amb el món.

Espanya, per pròpia voluntat, no negociarà. Per l’Estat, negociar vol dir cedir, cedir vol dir ser dèbil i ser dèbil vol dir perdre.

Espanya guanya o perd, no seu mai a negociar per pròpia voluntat. L’Estat espanyol només negociarà si s’hi veu obligat.

Només per la pressió de la gent, de les institucions i de la comunitat internacional, podem fer que aquest moment arribi.

Ara sabem que trigarà més del que havíem previst i ens hagués agradat, però tant veritat és això, com que no hi ha cap altre escenari viable.

L’estratègia avui passa per aconseguir diverses fites en fronts diferents. Fites que juntes ens portaran a la victòria:

Una d’aquestes fites tenim l’oportunitat que prengui forma de manera immediata.

Recuperar les institucions per la ciutadania
Totes les institucions, per a tota la ciutadania

Actualment, les institucions catalanes estan governades per una minoria política sense cap suport ciutadà que les utilitza de manera il·legítima per legislar en contra de la majoria social.

Sense les institucions no podrem guanyar.

No hi ha dicotomia entre fer Govern i fer la República, avui ens cal un Govern de resistència que ens ajudi a anar cap a la República.

És per això que necessitem un govern de la Generalitat efectiu i molt, molt fort. Necessitem resistir. Necessitem defensar els ciutadans de Catalunya malgrat la Generalitat i l’autogovern estiguin intervinguts i tenallats. Necessitem ocupar tots els espais d’apoderament ciutadà.

Recuperar el Govern, doncs, és el primer pas per fer República, però evidentment no és l’únic.

Cal liderar un gran front democràtic de defensa de les llibertats i els drets civils

Cal fer enorme la proposta del President Torrent de construir un gran front democràtic antirepressiu, implicant el màxim de sensibilitats.

La transversalitat no és un luxe, és una necessitat davant un estat que és capaç absolutament de tot per la defensa de la unitat d’Espanya, fins i tot de passar per sobre de la democràcia i dels drets fonamentals, com està veient tot el món.

També des del Govern. I aquí tenim un projecte que ens sembla fonamental. Posar en marxa una oficina pels drets civils i polítics, que analitzi totes les vulneracions de drets, que treballi per frenar el feixisme desfermat als carrers.

Acompanyar la mobilització ciutadana al carrer, permanent, cívica i pacíficament

La mobilització al carrer, sempre cívica i pacífica, ha estat i ha de continuar sent una de les potes fonamentals.

Cal seguir mobilitzats i actius, demostrant que el nostre moviment és ampli, divers i transversal, i sempre defensant la República i els valors Republicans des del civisme, el pacifisme i la no violència. A partir dels principis de la desobediència civil, des de la pau i per la pau, però amb la determinació de cada 11 de setembre, de l’1-O i del 3-O.

Amb la imprescindible comunió de l’octubre català, institucions i ciutadans. JUNTS.

Cal Seguir ampliant la majoria social

Volem seguir construint una majoria sòlida i incontestable a Catalunya a favor de la República, eixamplant el projecte per fer-lo atractiu a persones i col·lectius de sensibilitat progressista.

És indispensable tenir sempre present la idea que a Catalunya som “un sol poble”.

L’independentisme ha arribat on no havia arribat mai. Seguirem treballant en aquesta línia.

Eixamplant, obrint, teixint. El que ens ha ensenyat tots aquests anys l’Oriol Junqueras. Volem ser més, volem una majoria sòlida, àmplia i incontestable per garantir que es materialitzi el projecte republicà i acabi sent una realitat.

Com obtindrem aquesta majoria? D’entrada, al carrer, sent presents en tots i cada un dels espais de diàleg que s’obrin al nostre país. Ens cal un GRAN DIÀLEG DE PAÍS amb vocació constituent. Volem escoltar a tothom, que ningú se senti exclòs de la construcció d’un nou país, més lliure, més net i més just. Un país que nosaltres el volem també amb igualtat d’oportunitats per a tothom. Un país feminista i un país ecologista. Un país amb els valors republicans com a principal carta de presentació.

També des del Govern, tornant a demostrar que som garantia de bon govern:

Recuperant i millorant les polítiques socials. Tornant a invertir com a mínim 3 de cada 4 Euros en polítiques socials.
Fent aflorar el frau fiscal
Demostrant que som implacables contra la corrupció.

Aspirem a construir una República on tothom s’hi senti representat. I per això hem d’abraçar més gent. Volem fer Govern per fer República i fer República fent republicans i republicanes.

I per això serà clau començar a treballar, immediatament:

-El primer que caldrà fer és un pla per revertir tot el que ha provocat el 155 com bé ha proposat el candidat Quim Torra.

-Recuperar totes les delegacions de la Generalitat a l’Exterior, perquè puguin continuar la gran tasca d’internacionalització de l’economia catalana.

-Posar en funcionament l’Oficina pels drets civils i polítics

-Protegint l’escola catalana, i el model d’èxit que representa la immersió lingüística per la cohesió social i la garantia d’igualtat d’oportunitats.

-Treballar sense descans per donar resposta a les necessitats desateses com a conseqüència de totes les lleis socials tombades pel TC. Buscarem l’escletxa per fer possible l’objectiu de cada una d’elles. Perquè el nostre objectiu és sempre i per davant de qualsevol altre és ajudar i protegir a la nostra gent i ho farem.

-Caldrà fer una aposta decidida per les polítiques socials, per governar per tothom. En aquest sentit, ens hem de comprometre a seguir desplegant la Renda Garantida de Ciutadania.

-Desplegar l’Agència Catalana de Protecció Social com a instrument vertebrador de l’eficiència i eficàcia de les polítiques socials a Catalunya, apostant alhora per la necessària transformació tecnològica i digital de la protecció social, així com de la participació i gestió compartida del conjunt de polítiques entre institucions, agents socials i econòmics.

-Continuar l’aposta per universalitzar l’atenció sanitària i treballar a partir dels condicionants socials el desplegament de l’atenció sanitària.

-Reprendre la gestió de l’economia catalana, que tants èxits està tenint els darrers mesos, malgrat els discursos catastrofistes i irresponsables. Una economia que creix, un deute que disminueix i un departament que ha apostat per generar dinamisme i a la vegada per invertir més que mai en despesa social.

Les nostres prioritats són clares.

I això ha de ser immediat… no podem esperar.

Però els fronts no acaben aquí i n’hi ha un de cabdal. Continuar Internacionalitzant la causa de la República i guanyant en el front judicial

El front internacional és imprescindible per difondre la causa catalana i sobretot per guanyar el front judicial. Cal seguir treballant per denunciar arreu la judicialització de la política, la politització de la justícia i la repressió de l'estat.

Cal seguir fent pressió per alliberar els presos i les preses. I tornar els exilats i exilades a casa.

Posar en evidència a nivell europeu i en els organismes oportuns que la democràcia i l'estat de dret estan en perill a l'estat espanyol.

Berlín, Ginebra, Brussel·les, Escòcia, seran fonamentals en aquest àmbit per seguir aconseguint victòries. Per visualitzar la nostra causa arreu.

L’espai lliure de l’exili, amb Puigdemont al capdavant, esdevindrà una pota decisiva d’aquesta multiplicitat de fronts.

Serà del tot imprescindible guanyar la batalla europea. Primer la de la Justícia, després la de les societats de cada país i finalment la dels propis Estats.

Cap d’aquests fronts es pot descuidar.
No ens en sortirem si ho fem bé a un de sol…
Ens calen tots i tots alhora

Recuperació de les Institucions
Front Democràtic
Mobilització Ciutadana
Ampliació de la majoria social
Internacionalització de la causa

Ens cal impulsar-ho tot i tot alhora.

Avui som més lluny que mai i l’ambició no es mesura per la velocitat ni per la radicalitat, sinó per la solvència i els resultats de l’acció política en tots els fronts.

Caminem des de l’1-O i mirant endavant.

I per fer-ho cal seguir treballant, cada dia, per la cohesió social, com hem fet sempre. És el nostre adn republicà. Aquells que ens volen dividits, s'han equivocat de país i s’han equivocat de moviment.

Aquesta és una terra d'acollida, diversa, que s'ha construït entre tots, que ha treballat des de la diversitat per crear un país per tots.

Amb aquest esperit es van asfaltar carrers o es van aixecar barris sencers. Amb aquest esperit es va impulsar la immersió lingüística i els mitjans de comunicació públics. Amb aquest esperit es van aconseguir les grans demandes obreres, es va lluitar contra la guerra de l'Iraq, contra el trasvassament de l'Ebre, es va fer l'1O, es va fer el 3-O.

En aquest país és igual d'on vinguis i que pensis. És igual quina sigui la teva llengua o el teu Déu…

L'important són els objectius comuns. La nostra és i ha de ser una catalanitat oberta. Sense que mai ningú deixi de ser qui és… mai!!

Som i serem un sol poble, ho hem defensat sempre, ho hem practicat sempre. No se’n sortiran en la idea de dividir aquesta societat. Seguirem treballant, com sempre, per parlar amb tothom, per escoltar a tothom, per governar per tothom.

Com ha passat en els 87 anys d’història, la gent d’Esquerra estem disposats a jugar-nos-ho tot per guanyar la llibertat de Catalunya. I no per guanyar-la un dia, sinó per sempre.

Som els que no ens rendim mai, els que no ens cansem mai i si ens cansem no ho diem, els que persistim i persistim i persistim, els que hi han estat sempre i els que hi seran sempre.

Som els hereus de Macià i Companys, però també d’Irla, Tarradellas i Carbonell. Som els orgullosos companys de Junqueras i Rovira. Si ells no s’han cansat mai, si ells no s’han rendit mai. Si ells ho van donar tot i ho han donat tot, i son on son per haver-ho donat tot per la llibertat d’aquest país, qui es pot pensar que ens rendirem ara?

Per tot això, donarem el nostre suport al candidat Quim Torra a la presidència del Govern de la Generalitat. Per tot això, ens oferim a falcar aquest Govern per a que pugui treballar des d’ara mateix per revertir els efectes del 155 i reconduir el país pel camí de la llibertat. Per tot això, posarem tot el nostre capital polític, organitzatiu i personal al servei d’aquest projecte compartit, per seguir treballant per fer realitat la República des de tot arreu on siguem presents. Per tot això, seguirem sent, ara com fa 87 anys, el soci més fidel del poble de Catalunya.

Sovint, Esquerra Republicana ha exercit de punta de llança, d’avantguarda del moviment. I ho tornarem a fer les vegades que calgui. Esquerra, com sempre ha fet, està disposada a obrir camí, a eixamplar majories sense prejudicis ni complexos, a sumar, sumar i sumar, com sempre ens ha demanat Oriol Junqueras.

Sentim dir-los que la por no funciona. Ja no funciona. Aquest poble i aquesta majoria republicana els ha perdut la por. La seva violència ens uneix i la coacció ens esperona. Enfront de la repressió de l’estat, l’ambició republicana no deixa de créixer.

Estem trencant motllos, farem la República per victòria democràtica amb l’única força dels vots i la implicació activa de la ciutadania. Aplaudim i encoratgem a la crida al diàleg que ha demanat el candidat avui cap a l’Estat espanyol. Ho hem defensat sempre. Tard o d’hora, un diàleg entre iguals amb l’Estat i la intermediació de les institucions europees s’imposarà com a l’única via per a la resolució definitiva d’aquesta situació actual que ja no té marxa enrere.

Esquerra Republicana de Catalunya és filla dels valors republicans, filla de la llibertat, la igualtat i la fraternitat. I mai no renunciarem a aquesta herència. Però el nostre republicanisme, en ple segle XXI, no és només la preferència per una forma d’estat. Sinó que és una aposta decidida per una forma de ser i de fer.

No volem només ser un país més, sinó ser un país millor.

El nostre republicanisme és la síntesi de totes les causes justes i és, alhora, en aquest precís moment, la seva única possibilitat de materialitzar-se.

Del feminisme a l’ecologisme i els drets dels animals, del pacifisme, l’antifeixisme i l’antiracisme a la defensa dels drets del col·lectiu LGTBI, de la vivenda digna a l’acollida de refugiats…

Lluites totes elles que són sinònim del republicanisme que abanderem sense complexos. Perquè la República és la nostra oportunitat de fer un país millor.

Tenim el dret de guanyar. De fet, tenim l’obligació de guanyar. Hem vist massa vegades en els ulls dels nostres la derrota i no la volem veure mai més.

Però com ens deia Oriol Junqueras, en aquestes derrotes hi havia la llavor de totes les victòries. I la farem possible.

Permetin-me que acabi amb una de les frases que ens va dir la nostra estimada Secretària general, Marta Rovira, just el dia que emprenia el camí de l’exili:

“Contra ningú. Contra res. Només des del respecte i de l'amor cap a tots els ciutadans i totes les opinions bastirem canvis radicals i profunds. Només des del treball conjunt aconseguirem una República per totes i per tots”.