Els republicans defensen articular la majoria del 80% del país favorable al referèndum per portar-lo a la taula de negociació amb l’estat espanyol, i posa a disposició del debat a la societat catalana les condicions per tornar a votar

Esquerra Republicana aposta pel referèndum d’independència com la millor via per guanyar la República Catalana. En la ponència política del Congrés Nacional que se celebrarà al gener del 2023, els republicans defensen que cal articular la majoria del 80% del país que defensa aquest instrument democràtic per tal de portar-lo a la taula de negociació amb l’Estat, i apunten quines haurien de ser les condicions del referèndum per tal d’obrir-ne el debat a la societat catalana.

"Esquerra Republicana aposta pel camí efectiu cap a la República Catalana, que passa per un referèndum", ha explicat en roda de premsa la secretària general adjunta i portaveu, Marta Vilalta. "Volem que la ciutadania pugui decidir de forma participativa i plural, i el referèndum és l'instrument més inclusiu", ha afegit.

El document confirma l’aposta per una República Catalana independent “com la millor eina per a servir la ciutadania i garantir drets i llibertat per a tothom”. Per arribar-hi, Esquerra Republicana defensa que cal “reimpulsar la majoria social de l’1 i el 3 d’octubre” del 2017, que va reunir “no només a les forces polítiques i socials independentistes, sinó als actors partidaris del dret a l’autodeterminació de Catalunya i, fins i tot, al conjunt de demòcrates que van oposar-se a l’acció repressiva de l’Estat”. I aposten per fer-ho al voltant “del major consens social al nostre país: la celebració d’un referèndum d’independència”.

Per als republicans, el referèndum “és la màxima expressió de la voluntat democràtica d’una societat”, el que “apodera més a la ciutadania”, i “la millor via per construir una República amb tothom i per a tothom”. El partit aposta per articular un Acord de Claredat on es puguin fixar-ne les condicions, a partir “d’un debat i consecució d’un consens a Catalunya” per acordar-ne “la fórmula concreta”, i amb l’objectiu d’acumular la màxima força democràtica possible. I en el marc d’aquest debat, Esquerra Republicana ofereix en aquesta ponència les condicions que creu que hauria de tenir el referèndum, en una proposta que posa “a disposició del debat públic”:

• Els republicans aposten per una “pregunta clara, com la del referèndum de l’1 d’octubre del 2017”.
• Plantegen que puguin votar totes les persones residents a Catalunya majors de 16 anys i totes aquelles no residents que tinguin dret a vot a les eleccions al Parlament de Catalunya, tal com va succeir al referèndum d’Escòcia el 2014.
• Assenyalen que “una victòria clara del ‘sí’ hauria de donar lloc a un procés de negociació de bona fe entre els governs català i espanyol, amb mediació europea i internacional, de cara a arribar a un acord que permeti la creació d'una República Catalana independent reconeguda a nivell internacional”, en la línia del que va establir el dictamen del Tribunal Suprem del Canadà sobre el referèndum del Quebec.
• Es consideraria que la victòria del "sí" seria clara “si es reunissin alhora un mínim d'un 50% de participació, i un mínim d'un 55% de suport al "sí" a la independència”, com recollia la fórmula pel referèndum de Montenegro que va rebre l’aval europeu, després de ser discutida i reconeguda de forma multilateral tant pel govern de Montenegro i el de Sèrbia, com per les institucions europees.

"Volem pactar aquestes condicions amb la societat catalana per poder, després, amb la màxima fortalesa i consens de país, presentar-lo a la taula de negociació i debatre’l amb l’estat espanyol per fer possible el referèndum que la ciutadania es mereix fer, i que és la clau per resoldre el conflicte polític", ha assegurat Vilalta.

En el text, els republicans posen en valor la transversalitat de l’independentisme, reivindiquen el seu caràcter “propositiu, empàtic, obert i inclusiu” com a clau de l’èxit i situen com un repte pendent “aturar la creixent polarització en què està immersa una part de l’independentisme”, per tal d’allunyar-lo “del corrent antipolític i populista que recorre els Països Catalans, l’Estat espanyol, Europa i el món”.

Els fruits de l’aposta per la negociació

El document posa en valor el procés de diàleg i negociació amb l’Estat espanyol, i subratlla que, gràcies a la força política d’Esquerra Republicana, per primera vegada el govern espanyol ha reconegut l’existència d’un conflicte polític entre Catalunya i s’ha assegut en una taula de negociació.

El document afirma que “els avenços en la desjudicialització del conflicte i en l’agenda antirepressiva constaten els efectes de la força electoral d’Esquerra Republicana, i per extensió de l’independentisme”. En aquest sentit, subratlla que s’ha fet moure el partit socialista “d’apostar públicament perquè els líders independentistes complissin íntegrament la condemna de presó” i “per tipificar el delicte de referèndum il·legal”, a “seure en una taula de negociació acceptant parlar de tot”, “indultar parcialment els presos i preses polítiques”, i “tramitar la derogació de la sedició”.

En la segona fase de resolució del conflicte, Esquerra Republicana defensa que cal articular la majoria social a Catalunya favorable al referèndum i traslladar aquest consens del 80% a la taula de negociació, on els republicans hi portaran les condicions clares per votar. Els republicans afirmen, a més, que no renunciaran “a cap instrument democràtic” que permeti els catalans i les catalanes decidir el seu “futur col·lectiu”.

Governar bé per ser més

I per ser més, i més forts, la ponència situa que l’eina que ens fa avançar més ràpidament són les polítiques republicanes i el bon govern, així com la “construcció de sobirania” des de tots els àmbits. El document detalla tot un reguitzell de polítiques que ja està posant en pràctica Esquerra Republicana i que estan “construint espais de sobirania” en el marc de les grans transformacions que necessita el país: sobirania econòmica i energètica, sobirania feminista, sobirania social i sobirania democràtica. I n’afegeix un cinquè àmbit: la sobirania lingüística i cultural, “fonamental per a la construcció nacional i la cohesió social”.

A partir d’ara s’obrirà el procés d’esmenes perquè els militants i les militants puguin fer aportacions al document. A principis de gener se celebraran els congressos territorials i sectorials que debatran i aprovaran les esmenes, i la ponència política se sotmetrà a l’aprovació final al plenari del Congrés Nacional, que tindrà lloc el 28 de gener.

Juntament amb la ponència política, també s’ha fet arribar a la militància una proposta de reforma estatutària, que adequa la màxima norma organitzativa del partit als temps actuals i modifica algunes qüestions tècniques.