Els republicans forcen el PSOE a incloure un percentatge anual de produccions audiovisuals en català i un fons pel doblatge en català en la llei de l’audiovisual espanyola

Esquerra Republicana ha decidit facilitar l’aprovació dels pressupostos de l’estat després de garantir la llengua catalana en la llei de l’audiovisual, fet que suposa que, per primer cop, es reculli per llei finançar anualment producció audiovisual en català. Els republicans recorden que l’aval als comptes del govern espanyol és un acord de mínims, però necessari, tenint en compte la situació postpandèmica en la que es troba el país perquè Esquerra Republicana treballa per la gent, sempre pensant en el bé comú i en arrancar compromisos reals en el mentrestant fins a aconseguir la República Catalana.

En aquest sentit, Esquerra Republicana considera que els acords de mínims aconseguits en la negociació dels pressupostos i la llei de l’audiovisual permeten dotar d’estabilitat, força i constància el procés de negociació encetat entre Catalunya i l’Estat, seguir amb l’oportunitat oberta de treballar per construir una resolució democràtica del conflicte polític. Aquesta va ser l’aposta estratègica dels republicans des de l’inici d’aquesta legislatura espanyola, un instrument tan útil per a la ciutadania i el país, que cal per preservar-la. De fet, en el calendari es situa la propera trobada pública de la taula de negociació a principi de 2022.

Entrant en el detall de la llei de l’audiovisual, de l’acord se’n desprèn que totes les plataformes que operin a l’estat, tinguin la seu empresarial a l’estat o no, hauran de finançar cada any produccions audiovisuals en català, fet que suposa garantir per llei destinar fons/finançament a la producció d’obres en llengua catalana.

Esquerra Republicana deixa clar que la millor protecció i defensa del català arribarà amb la República catalana, però posa en valor que és la primera vegada que una llei regula el finançament de producció en català. L'acord millora una llei que no tenia present el català en cap dels seus punts i fixa quotes del català allà on, fins ara, només n’hi havia de castellà.

Algunes d’aquestes mesures són:

• Cada any es destinaran un mínim 15 M€ a la producció en català, com en la resta de llengües oficials, que significa un 15% del 70% de la producció total que l’estat exigeix a totes les plataformes (inclosa Netflix) a través de l’article 117. Això implicaria poder tenir produccions com Merlí, Polseres Vermelles o Pa negre cada any. Aquesta mesura està regulada per una llei, per la qual no depèn dels pressupostos.
• La creació d'un fons de doblatge i subtitulat que les plataformes hauran d’incorporar en els seus catàlegs. D'aquesta manera, i a mode d’exemple, el 'Juego del calamar' de torn es doblaria al català.
• Se sosté que el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) és l'òrgan responsable de dirimir els conflictes en doblatges amb les plataformes. Per aquest motiu, es recuperen les competències del CAC que és qui té capacitat sancionadora de les plataformes catalanes.
• El 6% del catàleg mundial serà en català. S’afegeixen quotes del català allà on fins ara només hi havia quotes de castellà. Si la política de llei és atraure plataformes a l'Estat, quan vinguin hauran de complir quotes. Plataformes com Movistar o Atresmedia hauran de garantir que un 6% del seu catàleg sigui en català.
• S’incorpora la llengua de signes catalana.
• Es garanteix que el mínim del 15% de la producció de televisió lineal pública de l’estat sigui en en català, euskara o gallec. La qual cosa implica més ingressos per a la producció audiovisual en llengua catalana.

Les millores d'ara s'afegeixen als acords que ja es van posar sobre la taula fa uns dies i que fixaven quotes sobre l'oferta al catàleg de les plataformes: distribuir l'obra europea oferta obligatòriament en un 40% per a les llengües cooficials i 60% per al castellà. És a dir, de tota l'oferta europea disponible, un 20% de les produccions seran en català, euskera o gallec. O dit d’una altra manera, una de cada 5 obres europees disponibles serà en català. El que representa un 6% de l’oferta mundial del catàleg.

Amb el blindatge de la producció en català i l'increment de les aportacions estatals per al doblatge, Esquerra Republicana millora àmpliament la proposta inicial de llei audiovisual per recollir les demandes del sector audiovisual català, que no recollien cap aportació ni consideració inicialment en defensa de la llengua catalana.

A tot això, s’hi afegeix l’acord en el marc de la negociació pressupostària pel qual Esquerra Republicana ha aconseguit consignar una partida per creació de fons de fins a 10,5 milions d’euros per incentivar la creació de continguts audiovisuals en llengües cooficials diferents del castellà.

Tot i això, els republicans han deixat clar que no es conformen amb aquest primer pas en la protecció de la llengua catalana, i s'emplacen a seguir treballant per aconseguir avenços amb les plataformes, tal com s’està fent des del Govern de la Generalitat.

Pel que fa als pressupostos de l’Estat, Esquerra Republicana aconsegueix que els Mossos d’Esquadra s’equiparin a altres cossos de seguretat com l'Ertzaintza i es jubilin anticipadament als 60 anys. L'estat es farà càrrec del cost íntegre de la sobre cotització d'aquesta jubilació anticipada. Aquesta decisió es ratifica a la propera reunió bilateral i es posarà en marxa com a molt tard abans d'acabar el primer trimestre del 2022.

A més a més, Esquerra Republicana ha arribat a un principi d’acord en diferents matèries per millorar els pressupostos de l’Estat, on cal destacar que s'augmenta la inversió fins al 19% tal com marca l'Estatut en inversions al territori (amb un paquet d’esmenes territorials). A més d'acords en matèries concretes.

• Acord històric en pensions. Esquerra Republicana ha aconseguit una fita històrica: que s'inclogui de manera expressa i específica en aquesta llei que es realitzarà una auditoria pública als comptes de la Seguretat Social. A més, els republicans també han aconseguit la millora de les condicions dels pensionistes més pobres i d'aquells amb llargues carreres de cotització. Aquells pensionistes que, havent cotitzat 40 anys, s'hagin vist forçats a avançar la seva jubilació i cobrin menys de 900 euros, rebran un complement a la seva pensió. Això no soluciona tots els problemes dels que han treballat dècades i pateixen reduccions indecents de les pensions, però és un primer pas. És un primer gran element de progressivitat i de redistribució en la gestió de les pensions: els qui més pateixen són els que més necessiten la solidaritat de tots els treballadors. El grup republicà al Congrés també ha condicionat per llei les futures reformes de pensions garantint principi de suficiència, taxa de substitució, millores de les pensions mínimes, compliment de la Carta Social Europea.
• En Memòria democràtica s'aconsegueix suprimir la partida consignada per donar de baixa la partida consignada per a les reformes de millora de les instal·lacions de la Prefectura de Via Laietana.
• Pel que fa a infraestructures. Es transferirà la gestió a la Generalitat la B23 i la B30, així com 1,6 milions d’euros per compensar l'eliminació de peatges a l'AP7 i l'AP2. A més, s’invertiran fins a 5,7 milions d’euros per a millores en sostenibilitat de vies de trànsit i en carrils BUS-VAO. A finals d'aquest mes de novembre, s'iniciaran els tràmits per iniciar el traspàs de rodalies a la Generalitat.
• En habitatge. Es transferiran 10 milions d’euros a la Generalitat per comprar habitatges de la SAREB i destinar-los a habitatge social. A més, es consignaran partides per a Barcelona (11 MEUR) i l'AMB (5 MEUR) per destinar polítiques d'habitatge social.
• S'amplien les partides als PGE per a ajudes per adquirir llibres de text i material didàctic fins a 60 milions d’euros.
• En ciència. Es finançaran fins a 4 projectes de Recerca i Desenvolupament, amb un total de 7,55 milions d’euros en partides consignades als PGE. Es tracta de projectes destinats a la lluita contra el càncer, la industria 4.0, la computació quàntica, finançament d'infraestructures cientificotecnològiques (centre de supercomputació de Barcelona, per exemple).
• Acció climàtica. Es consignen 500.000 euros per als primers contractes en projectes per mitigació dels efectes de l'emergència climàtica del Delta de l'Ebre.