Fins el 1996. Els historiadors calculen que es van produir desaparicions forçades de menors fins a finals dels anys noranta. Nens i nenes robats fins fa ben poc. Algunes xifres eleven les víctimes fins als 300.000 a tot l’Estat des de la Guerra Civil espanyola. I Catalunya no en va ser una excepció.

Els primers anys del franquisme, els menors de tres anys eren robats a les seves mares com una suposada forma de trencar el gen roig a tota una generació de dones que van caure a les mans del règim franquista. Algunes van ser víctimes de violacions a la presó. Dels anys 50 a finals del franquisme, els casos de desapricions de menors es va focalitzar en dones que van ser mares molt joves i solteres, dones pobres, dones que el règim reprovava moralment… Va ser una etapa de molts “nadons morts”. Una pràctica que va seguir anys després, amb la connivència de l’església i tot plegat encobert per la poca informació registrada -el part anònim no s’il·legalitza fins el 1999.

Són moltes doncs les famílies que en van ser víctimes. I el pas dels anys i l’envelliment de les mares ha evidenciat com mai la urgència d’una llei que reparés aquests casos específicament. I així s’ha fet al Parlament, amb el suport d’Esquerra Republicana, que sempre ha alçat la bandera de la memòria històrica. En el cas dels nadons robats, va ser Magda Casamitjana qui va començar la tasca al Parlament, que ara ha reprès la diputada Raquel Sans. Per això, fa pocs dies el Parlament va tornar a fer un pas endavant en memòria històrica amb un suport amplíssim: va aprovar la llei que en repara les víctimes.

Una llei que pretén evidentment ajudar les famílies i combatre no només la desmemòria sinó també un biaix històric clarament de gènere i de classe. Un acte de justícia. Així ho explicava Raquel Sans quan es va aprovar la llei al Parlament:

?[VÍDEO] @raquelsans: "Avui, a Catalunya, aixequem la catifa de les vergonyes❌ i oferim a les víctimes una eina que les ha d’ajudar en la recerca de la veritat✅ i en la reparació"

El #Parlament debat la llei sobre la desaparició forçada de menors ? pic.twitter.com/qYHCzJ18Mh

— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) December 17, 2020

El dret a la reparació implica, doncs, diverses variables:

• Es fixa legalment que les víctimes poden conèixer i restituir la seva identitat veritable a tots els efectes
• Les víctimes també tenen dret a emprendre accions contra les persones que van ser resonsables d’aquestes pràctiques.
• En cas que la cerca doni resultats i si les dues parts s’hi avenen, tenen dret a un retrobament acompanyats per professionals de serveis públics.

Per això, llei catalana impulsa dues eines vitals per a les famílies que sospiten que van ser víctimes d’aquestes trames: d’entrada, un registre d’ADN i una base de dades que ha de facilitar el retrobament familiar, de la mateixa manera que passa amb la llei de fosses. La segona, una oficina d’atenció a les víctimes que centralitzarà tots els tràmits que han de fer els afectats. L’oficina ha d’actuar com a finestreta única per ajudar-los, guiar-los i obrir-los totes les portes que calguin per accedir a la informació que busquen. De fet la llei obliga des de registres civils fins a hospitals passant per cossos policials, l’església o entitats privades.

Era indispensable fer-ho, i ho hem fet possible. Contra el fexisme, més memòria!