Cap discriminació, impune: el Parlament blinda la diversitat

"Som moltes les persones que patim discriminacions pel simple fet de ser com som. I no vull que els meus fills hagin de patir ni la meitat del que he patit jo".

Qui ho diu és Najat Driouech, diputada al Parlament per Esquerra Republicana i candidata a les eleccions del 14F. I viu en primera persona la urgència d'aprovar una llei per tal que la igualtat de tracte i la no discriminació siguin realment efectives. És a dir, que no quedi impune cap discriminació per raó d'origen, fenotip, pertinença a grup ètnic, sexe, orientació o identitat de gènere, de religió o conviccions, capacitat, discapacitat, edat, o per altra condició social o personal. I per tant, l'objectiu final és erradicar el racisme, la xenofòbia l'LGBTIfòbia i qualsevol expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones.

Aquest és el marc de la llei que va aprovar el Parlament just abans de tancar la legislatura, a finals de desembre. Una aposta pionera i transversal per reforçar la defensa dels drets humans a Catalunya, que preveu tant la denúncia com la sanció i també la reparació de les víctimes i mesures preventives.

La llei és una proposta que el departament d'Afers Socials de Chakir El Homrani va fer arribar al Parlament, que l'ha treballat durant mesos. De fet, va ser la consellera Dolors Bassa, empresonada per l'1-O, qui va dur-la al Parlament per primer cop, però tots els tràmits van decaure amb l'aplicació de l'article 155. Finalment, aquest cop la llei ha rebut el vistiplau definitiu dels diputats i les diputades.

  Cap discriminació, impune: el Parlament blinda la diversitat

S'hi referia de forma semblant El Homrani: "Aprovem una llei necessària, obligatòria i ara més que mai; però sobretot és necessària perquè afortunadament seguirem sent una societat diversa en el futur. La diversitat no és un fenomen passatger, és una característica estructural de la societat catalana i que ens definirà al llarg de les properes generacions".

I la diversitat s'ha de protegir. La llei, de fet, dona resposta a una reivindicació dels col·lectius més afectats històricament, com ara persones migrades, col·lectius LGTBI, entitats feministes, tercer sector, persones amb diversitat funcional...

A banda de sancions econòmiques, la llei, que és d'obligació a totes les institucions, incorpora mesures com la mediació, per a resoldre els conflictes, o la formació i el treball comunitari com a mesures alternatives i reparadores per a la víctima.

Qui s'encarregarà de desplegar-ho i d'atendre les denúncies i les mediacions serà un organisme adscrit al Govern -excepte les que tinguin caràcter penal. I ho farà, entre d'altres, en coordinació amb la Sindicatura de Greuges, l'Oficina de Drets Civils i Polítics, la societat civil. Ara bé, la llei també atorga al món local un rol fonamental en la implementació: podran demanar la delegació de la potestat sancionadora i la capacitat de desplegar mesures de prevenció i detecció.

📲Recupera aquí la intervenció de Najat Driouech! 👇