Malgrat haver tancat un acord inicial, la llei ha perillat fins a l’últim minut perquè JxCat se n'havia desmarcat, però finalment s’ha aconseguit tornar al consens i tirar endavant la norma

El Parlament ha donat llum verda a la llei per limitar els preus dels lloguers a Catalunya, que permetrà regular-los en les zones on estan especialment disparats. El text, impulsat per Esquerra Republicana, JxCat, la CUP i els Comuns el passat mes de juliol, ha estat a punt de no ser aprovat a causa de les esmenes de JxCat, que diluïen el seu contingut i abast. Finalment, però, les negociacions d’última hora han desencallat l’aprovació.

D’entrada, la llei fixa topalls al lloguer en els municipis del país on més dificultats hi ha per accedir a l'habitatge per oferta-demanda. Són les anomenades zones d'habitatge tens. Hi ha tres circumstàncies que indiquen l'existència d'aquesta situació:

1. Quan s'experimenti un creixement superior a la de la mitjana de Catalunya
2. Quan la càrrega mitjana del cost del lloguer superi en el pressupost familiar el 30% dels ingressos habituals de la renda mitjana de la població menor de 35 anys
3. Quan el preu del lloguer hagi experimentat en els darrers 5 anys un creixement anual acumulat almenys 3 punts percentuals superior a la taxa interanual de l'IPC català

Amb la nova llei, i amb algunes excepcions concretes, quan se signi un contracte nou, el lloguer no podrà superar el preu que tenia l'anterior. I, a més, el lloguer no podrà superar el preu de referència de l'entorn urbà. Si ho fa, quan es renovi el contracte el lloguer s'haurà de revisar a la baixa. L'acord ha arribat in extremis minuts abans que comencés el debat parlamentari: la llei ha perillat fins a l'últim minut després que JxCat es desmarqués de l'acord inicial.

Finalment s'ha desencallat un nou acord amb la mateixa majoria i el vistiplau del Sindicat de Llogateres, després que les darreres setmanes Esquerra hagi insistit en la urgència d'aprovar la llei. També aquest matí, durant la sessió de control i hores abans de la votació de la llei, el president del grup republicà, Sergi Sabrià, ha criticat amb duresa la postura de JxCat davant del president de la Generalitat, Quim Torra: “El centre-dreta català ens ha demostrat reiteradament que no vol regular mercats, però això s’ha d’acabar, no es poden tractar tots els temes per igual. El de l’habitatge no és un mercat lliure, és un mercat desbocat, desorbitat i especulatiu, i no podem mantenir més aquesta llosa”. I encara ha afegit: “No volem tremolors de cames per protegir el dret a un habitatge digne, ni per blindar-lo ni perquè aquest dret en plena emergència nacional quedi per darrere dels interessos mercantils”.

Durant el debat de la llei, després d'anunciar-se l'acord, el diputat republicà Jose Rodríguez ha assegurat que la regulació dels lloguers és una “emergència social i col·lectiva” i que, “davant de qui especula i perverteix el dret a l’habitatge, ens trobaran de cara”. També ha criticat que “els opositors a aquesta regulació recorden massa als que s’oposen a la negociació col·lectiva o al salari mínim” i, dirigint-se a Cs i al PP, ha afegit: “A vostès l’única llibertat que els interessa és la llibertat d’empresa, sense límits ni topalls”.

Als diputats del PSC, els ha demanat que “no s’amaguin darrere de conflictes competencials, prou excuses”, i ha denunciat que “són covards, ni regulen els preus dels lloguers ni deixen que els altres els regulin”. Per Rodríguez, aprovar una llei com aquesta significa “donar contingut real” a la idea d’avançar cap a una República socialment justa.

La llei s’aplicarà de forma immediata a una seixantena de municipis de més de 20.000 habitants.


La proposta d’Esquerra per a incrementar l’habitatge social tira endavant

El Parlament també ha donat llum verda a la proposta d’Esquerra Republicana de dur al Congrés una llei que garanteixi un retorn social, en forma d’habitatge, al rescat bancari i de l’estalvi municipal.

En concret, la proposta d'Esquerra, que ara començarà la tramitació parlamentària, proposa dues vies: en primer lloc, que la Sareb, el banc dolent que va adquirir actius immobiliaris amb ajudes públiques durant el rescat bancari, cedeixi obligatòriament fins al 30% dels seus immobles a les administracions per ser destinats a habitatge de lloguer social.

El segon camí passa per la llei d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat financera. Els republicans volen que els ajuntaments, corporacions locals i governs amb competències en habitatge i comptes sanejats puguin aprofitar el seu superàvits per adquirir immobles en processos d'execució hipotecària, a través del dret de tanteig i retracte, és a dir, que les administracions puguin comprar amb preferència un habitatge en execució hipotecària i pel mateix preu convingut entre el seu propietari i un tercer.

?[VÍDEO] #consellera @estercapella: "Si no posem límits a l’augment dels preus de lloguer ❌, l’habitatge mai esdevindrà un dret ?"

?️ @trinitro: "Davant de qui especula i perverteix el dret a l’habitatge ens hi trobaran de cara ✋" pic.twitter.com/LEjGjXdF0x

— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) September 9, 2020