Drets, llengua i formació professional, els temes que els republicans portaran a votació al ple, que recupera nou anys després el debat sobre l'emancipació juvenil

El Parlament de Catalunya celebra aquesta setmana el monogràfic sobre joventut, un debat específic sobre l'emancipació juvenil que era compromís d'investidura i que no es celebrava des del 2013, impulsat pel consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC), i els grups parlamentaris d’Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, la CUP, En comú Podem, i PSC. I Esquerra Republicana hi portarà mesures sobre treball, habitatge i polítiques de joventut, per situar els joves al centre del debat polític.

De fet, en l'arrencada de la sessió, la presidenta de la comissió de polítiques de joventut, Alba Camps, ha explicat per què és necessari dur a terme aquest monogràfic: “No només reivindiquem que els joves formin part de l’agenda política, sinó que també l'escriguin: des dels carrers però també des de les institucions, perquè ja és hora de situar a les joves al centre de debat polític”.

“Els joves no som el futur; som el present, és en aquest present que ja vivim, ja treballem, ja volem emancipar-nos, ja patim, ja ens formem, ja ens organitzem. És en aquest present que del futur només volem una cosa: poder decidir-lo nosaltres”, li ha agafat el fil Pau Morales, diputat republicà al Parlament de Catalunya, per explicar la línia en què aniran les propostes de resolució dels republicans per avançar en els reclams dels més joves. Unes oportunitats que "només una República Catalana que les asseguri a tots els seus ciutadans podrà assegurar també l’emancipació juvenil en condicions dignes”.

En aquesta línia, els republicans subscriuen 8 propostes de resolució: una en solitari, tres acordades amb el CNJC i altres grups parlamentaris i quatre més de conjuntes amb Junts.

Així doncs, el grup parlamentari d’Esquerra Republicana, per la seva banda, en presenta una sobre drets i llibertats, en la qual reclama a l’estat, dues demandes històriques. La primera, avançar cap al reconeixement del dret a vot als setze anys, amb una reforma de la LOREG. La segona, derogar la llei d’estrangeria per tal de lluitar contra la institucionalització del racisme, per assegurar una acollida en condicions i en català, defensant els drets de totes les persones.

La proposta de resolució del grup republicà consta de deu punts, en els quals també s’hi engloba, demanar a la cambra que insti la Generalitat de Catalunya a impulsar l’assemblea ciutadana pel clima de forma territorialitzada amb protagonisme de l’associacionisme juvenil, elaborar un protocol de prevenció d’odi i discriminació en l’àmbit de la seguretat privada i l’oci nocturn, per tal de prevenir violències masclistes, LGBTI-fòbiques, racistes i qualsevol altre tipus de violència.

També, implantar a tots els formularis dirigits a persones joves el no-binarisme, el nom sentit i la diversitat familiar, tal com ja treballa Govern i a més, reforçar la perspectiva juvenil en els treballs de la Comissió d’Estudi del model policial per garantir una policia democràtica i exemplar.

La resta de propostes de resolució que Esquerra signa són, per una banda, les tres que han sigut coordinades amb el CNJC i amb els 5 grups parlamentaris sobre treball, habitatge i salut mental. I per altra banda, quatre que es presenten conjuntament amb Junts sobre llengua i cultura, educació i formació professional, polítiques de joventut i universitats.

En elles es destaquen compromisos d’investidura com l’accés a la cultura a partir de l’ampliació d’escena 25, les ajudes econòmiques per fomentar la creació de continguts digitals, audiovisuals i a xarxes socials en català, o la millora de les condicions del transport públic amb l’ampliació de la T – Jove fins als 30.

Però també, ressalten altres demandes com treballar per assolir la fita del 30% d’habitatge públic de lloguer social per a joves, elaborar un pla per la desprecariatzació de les pràctiques i la remuneració de totes elles i millorar l’oferta de formació professional arreu del país.