Hem tancat un any tant imprevisible com difícil i dolorós, especialment per totes aquelles persones que han perdut un ésser estimat i les que ara estan patint ara les conseqüències de la covid 19. Un any 2020 que ja teníem massa ganes de deixar enrere aviat, i deixar enrere també aquesta pandèmia i els enormes esforços que comporta. Avui som més a prop del final, però relaxar-nos abans d’hora seria un error garrafal.
L’any el començàvem amb molts fronts oberts, com sempre. Amb tota l’energia i amb l'enèsim atac de la judicatura espanyola contra l’independentisme per evitar que Oriol Junqueras obtingués l’acta d’eurodiputat. Vàrem haver de gestionar l’accident a la petroquímica de Tarragona i les conseqüències dels temporals Dana i Glòria. I alhora, sense deixar ni un minut de lluitar pel procés d’emancipació del nostre país amb la recerca constant de qualsevol escletxa per aquest objectiu, ultimàvem també el primer acord de pressupostos de la Generalitat en tres anys. Uns pressupostos que van sumar una majoria àmplia al Parlament i que ens han permès recuperar els nivells de despesa dels serveis públics d’abans de la crisi econòmica. Fins que el virus ho va sacsejar tot. Tot i més.
La pandèmia ha deixat al descobert la nostra vulnerabilitat individual i col·lectiva. El desbordament del sistema sanitari i de l’atenció residencial van fer palesa la importància del reforç dels serveis públics, evidenciant-ne també el mal fet per les èpoques de retallades imposades pels governs de centredreta. Però, alhora, la pandèmia també ens ha fet sentir orgullosos del nostre sistema sanitari i els seus professionals, així com de tots els serveis públics, de la solidaritat veïnal i de la fortalesa del nostre país en el sentit més ampli. Serveixi la rapidesa amb la que es van multiplicar els llits d’UCI o amb la que es van fabricar respiradors a casa nostra com a exemple. Serveixi també l’èxit en el retorn a les escoles.
Com a Govern, cal dir que la presa de decisions durant tot aquest temps no ha estat gens fàcil. A la incertesa i el desconeixement global calia afegir-hi les limitacions legals i econòmiques pròpies, i alhora la dificultat de trobar l’equilibri permanent entre la severitat en les mesures per frenar la pandèmia i tractar d’evitar la destrucció del teixit econòmic. Per això hem volgut sempre guiar-nos pels criteris epidemiològics, compartint les decisions col·legiadament per aportar-hi la visió de tots els sectors. Governar és prendre decisions, assumint-ne la complexitat i el malestar que poden generar. Però quan es tracta de salvar vides i evitar el col·lapse del sistema sanitari, no hi ha càlcul possible: tot el que fem és per aquest objectiu.
Exigim que el govern del PSOE i Podemos faciliti línies d’ajudes directes per a les empreses i els treballadors que no poden treballar per les restriccions. Si no facilita recursos directes pels sectors afectats està abandonant la seva responsabilitat cap a la ciutadaniaPere Aragonès Vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda
Passada la primera onada i el confinament total, la gestió s’ha tornat molt més exigent i complexa perquè ara requereix mesures molt més específiques i d’actualització constant. Davant de les oscil·lacions de la corba de contagis, tots els governs estan optant per l’enduriment i relaxament de mesures segons l’afectació de cada moment. Però ni hi ha un manual d’acció ni mesures perfectes. Diguem-ho clar, a Catalunya la gestió que s’està fent és bona. Estem controlant la corba amb molts menys morts que en altres territoris. Vull agrair profundament a la ciutadania d’aquest país la seva responsabilitat en el compliment majoritari de les mesures que s’està fent.
Cada esforç i cada sacrifici individual redueix el risc de contagi, el risc d’hospitalització i el risc de mort. I això ho hem de dir així de clar. I per garantir l’èxit del procés de vacunació i aconseguir arribar al final al més aviat possible hem de continuar fent aquests esforços. I sabent del sacrifici que es demana, les administracions hem de saber estar a l’altura. El Govern ho ha volgut estar, destinant gairebé el 25% de tota la despesa per la COVID-19 a ajudes directes pels sectors econòmics més perjudicats per la crisi. Però mai és suficient. I menys sense les eines d’un estat. I per això avui hem de seguir sent molt exigents amb l’Estat espanyol.
Catalunya vol ser -i serà- un estat fort. Des d’Esquerra Republicana precisament volem un estat propi per poder aplicar mesures progressistes valentes especialment en moments de dificultat com aquests. Però ara com ara, i mentre l’Estat espanyol continuï obsessionat amb el seu centralisme econòmic i de poder desfermat, tenim l’obligació de facilitar les coses als més afectats per aquesta pandèmia.
Ja n’hi ha prou que l’Estat miri cap a una altra banda davant del patiment de moltes petites i mitjanes empreses i de molts treballadors i treballadores. Exigim que el govern del PSOE i Podemos faciliti línies d’ajudes directes per a les empreses i els treballadors que no poden treballar per les restriccions. Si només trasllada cap al nostre govern les responsabilitats en les mesures, però no facilita recursos directes pels sectors afectats, està abandonant la seva responsabilitat cap a la ciutadania.
No n'hi ha prou flexibilitzant el dèficit l'últim trimestre de l'any. Cal que l'Estat aboqui més recursos. No és moment d’amagar-se darrere banderes, ni de discursos amables i ni molt menys de jugar amb els recursos per pur càlcul electoral. Perquè el Govern de l'Estat ja fa tard a l'hora d'aplicar mesures realment ambicioses i continuades, com han fet Alemanya i altres països europeus.
La situació és molt complexa encara. I el Govern estem disposats a prendre les decisions que calguin si les dades epidemiològiques continuen empitjorant. No podem fer altra cosaPere Aragonès Vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda
El que ens ha ensenyat aquesta pandèmia és que cal ser ràpid prenent decisions i anticipar-se a les dificultats, però alhora establint mesures que es puguin complir i que tinguin una coherència global. Avui en dia, totes les mesures que apliquem tenen aquest sentit. Si tots les respectem, el risc es minimitza moltíssim. Per això també demano que malgrat que la fatiga és totalment comprensible, no ens busquem excuses per justificar el no compliment de les mesures.
La situació és molt complexa encara. I el Govern estem disposats a prendre les decisions que calguin si les dades epidemiològiques continuen empitjorant. No podem fer altra cosa. I sí, totes les mesures que apliquem aniran acompanyades d’ajudes econòmiques, però difícilment aquestes ajudes podran compensar totalment el cop econòmic per les empreses i els treballadors. La comunitat científica és clara: la millor eina per frenar la tendència de contagis sempre és la que és dràstica. La que limita la mobilitat i la interacció de cop. Les mesures quirúrgiques aplicades recentment, per dures que siguin, poden deixar de ser útils si les dades de contagis i hospitalitzacions empitjoren. Aquest inici d’any serà crucial i per això el govern valorarem totes les opcions, per difícils que siguin, si serveixen com a punt d’inflexió.
Ara bé, tinguem també clar que ens en sortirem. I fins que arribi la immunitat comunitària i la cura definitiva, volem ser al costat de la ciutadania bolcant tots els nostres recursos i capacitats per aquest objectiu. Davant dels temps difícils que encara tenim per davant, només amb determinació i valentia ens en sortirem. La nostra obligació com a governants és posar les vides al capdavant, reforçant el sistema públic de salut, reconstruint l’economia del nostre país i tenint cura de la salut emocional de la ciutadania. Aquests son els tres pilars.
I alhora, precisament perquè som d’esquerres, però també inequívocament republicans, d’aquesta en sortirem construint la República catalana que volem i sabem eina de futur. La pandèmia ha ralentit el nostre procés d’emancipació, però no l’ha frenat en absolut. Tot el contrari. La crisi sanitària i econòmica, com la persistent repressió contra l'independentisme que recentment també hem viscut en el si del govern, reforcen les nostres conviccions. Volem ser estat per fer les coses millor.
Si el 14-F obtinc la confiança de la ciutadania, proposaré formalment a Junts, el PDeCat, la CUP i els Comuns que formin part del govern. Aquesta és la via àmplia cap a la República de drets i llibertats i per la reconstrucció del país després de la COVIDPere Aragonès Vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda
Venen temps de soroll i agitació, sí. Però a Esquerra Republicana fugim de les estridències de titulars pomposos i tuits feridors perquè sabem que el que toca ara és oferir solucions, tant en la lluita contra les conseqüències de la pandèmia com en el nostre procés polític d’independència. Per això continuarem sent el soci més fiable de la ciutadania per aconseguir l’autodeterminació i la llibertat dels presos polítics i els exiliats, mitjançant l’amnistia. Tenim tota l'energia i tota la vocació transformadora per liderar aquest país. Obrint camí, com hem fet sempre, sense por d'esgarrinxar-nos. Com quan defensàvem la independència en solitari. Obrint camí a la manera republicana, que no és altra que lluitar sempre pel bé comú.
Encarem el 14 de febrer amb la certesa que només un govern fort encapçalat per Esquerra pot liderar la pròxima etapa de represa i reconstrucció que aquest país exigeix avui. Una represa en tots els àmbits que ha d’assentar-se sobre la majoria àmplia que defensa el dret d’autodeterminació, per poder resoldre el bloqueig actual a través d’una solució democràtica valenta. Una majoria parlamentària i social que doni alhora solidesa al nou govern per abordar la reconstrucció del país. Aquest 2021 ens tocarà posar les bases de la Catalunya de la propera generació, i només ho podrem fer amb amplitud de mires. Per això, si el 14-F obtinc la confiança de la ciutadania, proposaré formalment a Junts, el PDeCat, la CUP i els Comuns que formin part del govern. Aquesta és la via àmplia cap a la República de drets i llibertats i per la reconstrucció del país després de la COVID.
Som un gran país. Crític i divers. Enèrgic i valent. Un país de lluita i orgull propi. Fem de la responsabilitat necessària avui, bandera del demà que volem. Contra la COVID-19, ens en sortirem! Només ens queda l’esforç final. Fem-lo!
