Agafant el relleu de Macià, Companys, Irla i Tarradellas, Aragonès continua escrivint la història d’Esquerra Republicana a la presidència del país
Esquerra Republicana torna a presidir la Generalitat de Catalunya. Pere Aragonès hereta el llegat de Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Irla i Josep Tarradellas i es disposa a dirigir el Govern amb els valors de llibertat, igualtat i fraternitat que han definit Esquerra Republicana en els seus 90 anys.
El moment és històric. Recuperant l’esperit transformador del 1931, Aragonès vol liderar una Nova Generalitat Republicana que afronti amb valentia el rescat social i la recuperació econòmica, la revolució feminista i l’ecologista. I està determinat a aconseguir la sortida democràtica al conflicte amb l’estat espanyol, basada en una amnistia que posi fi a la causa general contra l’independentisme i un referèndum d’autodeterminació.
Els plans de govern d’Aragonès són ambiciosos i el context, gens senzill, però altres presidents van afrontar reptes majúsculs. I ho van fer amb tota la força i determinació republicanes que s’han transmès de generació en generació.
Els anys 30: presidències històriques
Situem-nos al 14 d’abril de 1931. Després que Esquerra Republicana guanyés les eleccions municipals a Catalunya, Francesc Macià va prendre possessió de la presidència de la Diputació de Barcelona. Des del balcó del Palau de la Generalitat, va proclamar la República Catalana dins d’una federació de repúbliques ibèriques, poques hores abans que es proclamés la Segona República espanyola. Es va acordar amb el govern provisional espanyol que el consell format a Barcelona actués com a govern de la Generalitat, recuperant el nom medieval.
El govern provisional català va tenir com a missió principal impulsar la redacció de l’Estatut de Núria. El text, aprovat en referèndum, definia Catalunya com un estat autònom dins de la Segona República espanyola. La Constitució espanyola, però, aprovada una mica més tard, establia un “estat integral compatible amb l’autonomia de municipis i regions”, per la qual cosa va caldre reformar l’Estatut de Núria, finalment promulgat el 1932.
En les primeres eleccions catalanes posteriors a l’aprovació de l’Estatut, Macià va ser elegit president i va formar el primer govern de la Generalitat estatutària. Va dirigir el país fins a la seva mort, el Nadal del 1933.
L’Avi havia liderat el país en moments transcendentals, i va donar pas a un altre president històric, Lluís Companys. En aquells moments, a l’estat espanyol, van començar a governar els conservadors i, ben aviat, el Tribunal de Garanties Constitucionals anul·lava una llei impulsada pel govern català que donava més drets als rabassaires, la llei de contractes de conreu. Els terratinents i la Lliga Catalana hi havien presentat un recurs en contra.
Davant l'involucionisme de la dreta espanyola, el 6 d’octubre de 1934, Companys va proclamar l’Estat català dins de la República federal espanyola, enmig de l'eufòria de la gent a la Plaça de Sant Jaume.
Dos dies després, el govern català va ser empresonat i l’autonomia va quedar suspesa. L'exèrcit va ocupar i controlar la Generalitat i la repressió es va estendre pels municipis de tot el país. En total, hi va haver més de 7.000 preses i presos polítics a Catalunya. Els membres del Govern van ser jutjats i condemnats per rebel·lió a 30 anys de presó.
Malgrat tot, la inestabilitat d'aquell govern espanyol autoritari, que es trobava immers en diversos casos de corrupció, va acabar provocant l'avançament d'eleccions el febrer del 1936. Esquerra Republicana va liderar el Front d'Esquerres de Catalunya, que va aconseguir la majoria absoluta i, així, que les preses i presos polítics fossin alliberats i el Govern, restituït. L'1 de març de 1936, des del Palau de la Generalitat, Lluís Companys exclamava: "Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a vèncer!".
L’exili i la salvaguarda de les institucions
El 23 de gener del 1939, quan les forces franquistes estaven a punt d'entrar a Barcelona, Companys va fugir amb altres membres del Govern cap al nord del país i es va exiliar a França, però el 1940 va ser detingut a La Baule-les-Pins per la Gestapo. El van deportar a Madrid i després el van traslladar al Castell de Montjuïc, a Barcelona, per sotmetre’l a un consell de guerra sense garanties. El dia 15 d’octubre va ser afusellat, a l’edat de 58 anys. Les seves últimes paraules van ser: "Per Catalunya!".
El tercer president de la Generalitat republicà va ser Josep Irla. En aquell moment era president del Parlament de Catalunya i també havia emprès l’exili a França. Amb l’afusellament del president Companys, Irla esdevenia automàticament el 124è president de Catalunya, l’únic que no trepitjaria com a tal el Palau de la Generalitat.
Els primers anys del seu mandat van ser molt adversos, en plena Segona Guerra Mundial, amb el perill permanent per als exiliats a França i la falta de recursos econòmics. El 1945, en la clandestinitat, va nomenar el govern de la Generalitat a l’exili, format per personalitats com Carles Pi i Sunyer, Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili o Josep Carner.
Aquest govern va mantenir relacions amb els catalans que es trobaven a l’interior, es va preocupar per la situació dels catalans exiliats i va divulgar la situació de Catalunya a nivell internacional. A principis del 1948, però, l'executiu va entrar en crisi i el president el va dissoldre. Una de les seves darreres tasques va ser la creació, el 1950, de delegacions catalanes a Amèrica.
Quan Irla va renunciar al càrrec, l'any 1954, els diputats del Parlament de Catalunya van reunir-se a l’ambaixada de la República espanyola a Mèxic i van elegir Josep Tarradellas com a nou president de la Generalitat. Ell també tindria el valuós encàrrec de salvaguardar les institucions catalanes des de l'exili.
Tarradellas, fins llavors secretari general d’Esquerra Republicana, i exiliat primer a Suïssa i després, a França, va poder retornar a Catalunya el 23 d’octubre de 1977, dos anys després de la mort de Franco. Rebut per una multitud a Barcelona, va pronunciar la seva frase cèlebre: “Ciutadans de Catalunya, ja soc aquí!”.
La llei franquista de 1938, que eliminava les institucions catalanes, va ser derogada i Tarradellas va ser nomenat president de la Generalitat provisional. Va formar un govern de concentració per redactar un nou Estatut, que seria aprovat en referèndum el 1979, i va convocar les eleccions al Parlament de Catalunya del 1980. Va morir a Barcelona el 10 de juny de 1988.
Pere Aragonès pren el relleu
Des de llavors, Esquerra Republicana ha format part de diversos governs de la Generalitat: dos tripartits d’esquerres, entre el 2003 i el 2010; el govern de Junts pel Sí, que va fer possible l’1 d’octubre (2015-2017); i el govern post 155 (2018-2021).
Des que Oriol Junqueras i Marta Rovira en van prendre les regnes, el 2011, el partit ha anat sumant persones de procedències molt diverses, ha estat la porta d’entrada de tota aquella gent que considera que l’única manera de construir una societat millor, més justa i més lliure és aconseguint la República catalana. Així, Esquerra s’ha situat en el camí de l’hegemonia, en el camí de tornar a ser el partit de referència a Catalunya.
I avui, 21 de maig de 2021, torna a tenir la presidència. Tants anys després, Pere Aragonès agafa el fil republicà de Macià, Companys, Irla i Tarradellas i continua escrivint la història d’Esquerra Republicana a la presidència del país. El fil que també el connecta amb pioneres del republicanisme com Nativitat Yarza, Justa Goicoechea, Consol Nogueras, Fidela Renom o Esperança Martí, la primera alcaldessa i les primeres regidores de Catalunya escollides democràticament.
Tenim un president independentista i d'esquerres. D'esquerres i independentista. El 132è president de la Generalitat de Catalunya, que torna a ser d'Esquerra Republicana.
I arriba a la primera institució del país a espatlles de gegants, com el president d’Esquerra, Oriol Junqueras, injustament empresonat, i la secretària general, Marta Rovira, exiliada a Ginebra. Ho fa, també, a espatlles de la presidenta Carme Forcadell i els consellers Raül Romeva i Dolors Bassa, també a la presó, i la diputada Meritxell Serret, tornada, recentment, de l’exili belga.
La situació actual és d’extrema duresa, però, com sempre diu Oriol Junqueras, “som el fruit de moltes derrotes, però també som la llavor de totes les victòries”. I la d'avui és una victòria clara: la victòria del republicanisme enfront d’una monarquia espanyola caduca, de la llibertat enfront de la repressió perpetrada per l’estat espanyol, del progressisme enfront del conservadorisme. Una fita que ens apropa a la victòria definitiva.
❗️Avui és un dia històric. @perearagones és el nou president de la Generalitat de Catalunya
— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) May 21, 2021
El 132è president del nostre país, d'esquerres i independentista?
Endavant, president! ✊ pic.twitter.com/Bh0uhSxExU
