Més de 400 esmenes se sumen al text final, que es vota a la Conferència Nacional, i refermen el compromís republicà per la cohesió territorial i per acabar amb el canvi climàtic
Més de 400 aportacions de la militància, exposades i debatudes en una vintena de congressos sectorials i territorials, han acabat de perfilar les prioritats i l’horitzó del país per a la propera dècada, així com l’estratègia política d’Esquerra Republicana per assolir la independència. Unes esmenes que s’han sumat al text de la ponència política que aquest cap de setmana es votarà a la Conferència Nacional 2022 d’Esquerra Republicana, bé reforçant estratègies com la de la negociació per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat, bé afegint prioritats en les polítiques públiques que han de guiar el país els propers anys. “Hi ha hagut moltes esmenes, moltes ganes de participar i moltes propostes. Que la participació sigui alta és un bon indicador de la salut del projecte”, valora el vicesecretari general de Prospectiva i Agenda 2030 i coordinador de la Ponència Nacional, Raül Romeva.
Així, la militància ratifica l’aposta negociadora del partit i, en la proposta de text de la ponència, han reforçat el camí cap a la independència de Catalunya que planteja Esquerra Republicana. Una negociació política que la ponència identifica com la millor confrontació democràtica, juntament amb l’enfortiment del moviment independentista i els consensos al voltant del referèndum i l’amnistia. A més, han afegit la necessitat de treballar en la construcció “d’espais de sobirania” en paral·lel al procés de negociació amb l’estat. Una altra aportació, a més, ha posat de relleu que la gent jove és “imprescindible” en l’avenç cap a la independència, i que, per tant, “cal reforçar les polítiques públiques en favor seu”, com les polítiques d’educació, habitatge i ocupació, “per fer encara més estret aquest vincle”.
En total es van presentar 512 esmenes, 511 de les quals, parcials; i una a la totalitat, que es debatrà i votarà al plenari de la Conferència Nacional. 61 van ser acceptades literalment per la comissió redactora i 380 més van ser transaccionades amb la persona esmenant, així que el text final recull més de 400 aportacions de la militància. A més, 11 van decaure per temes de forma i 59 van ser retirades.
Per sectors, medi ambient i energia ha estat l’àmbit sectorial amb un major nombre d’esmenes, seguit del de política territorial. Les aportacions recollides al redactat final han reforçat el posicionament ecologista d’Esquerra Republicana i el seu compromís amb la lluita contra el canvi climàtic. Per exemple, situant com un dels reptes fonamentals del país els propers anys una reducció substancial de consum energètic per tal d’arribar a unes emissions netes zero l’any 2050, així com afegint la prioritat de fomentar l’eficiència energètica del parc edificat, mitjançant la rehabilitació energètica, i fomentant l’obra nova amb materials renovables i altament eficients com la fusta.
Un país sencer i equilibrat
La idea de la Catalunya sencera també ha rebut el reforç de les aportacions de la militància, que ha reclamat poder assolir “un nivell de connectivitat territorial que permeti treballar i viure al món rural” i que les oportunitats que generen les noves tecnologies “arribin a tothom sense diferències per qüestió d’ubicació territorial”. A més, s’ha instat a prendre mesures imprescindibles per acabar amb les desigualtats entre territoris com “dotar de recursos les escoles rurals”. L’ànima municipalista de la formació també s’ha manifestat a l’hora de remarcar la importància de “dotar de més competències i finançaments als municipis, com a institució més propera a la ciutadania”.
L’aposta per atendre la salut mental de la població i per “augmentar els serveis de titularitat pública i reduir el pes de les empreses privades en la prestació de serveis sanitaris en tots els seus àmbits” són algunes de les aportacions recollides en matèria de salut. En l’àmbit educatiu, el nou text referma l’aposta per una educació pública, de qualitat i en català, i l’eliminació de les que segreguen per sexe. A més, recull la voluntat d’eliminar “totes les barreres d’entrada i les penalitzacions econòmiques durant el període universitari”, així com incrementar el finançament i l’autonomia de les universitats; reduir la bretxa digital entre l’alumnat, i promoure “l’educació per la sostenibilitat” i “l’adaptació a la transformació verda”.
Pel que fa la defensa del català, s’ha incorporat que el nou Pacte Nacional per la Llengua, impulsat pel govern republicà, ha de ser “un dels grans motors de cohesió social del país, fent efectiva la immersió lingüística i impulsant polítiques per a una normalització efectiva del català com a llengua comuna”.
Aquestes són algunes de les principals esmenes transaccionades amb la comissió redactora de la ponència, i que han servit per incorporar al GPS d’Esquerra Republicana el màxim nombre possible dels matisos a la formació. En aquest sentit ho posa en valor Romeva: “En la mesura del possible sempre és bo intentar sumar totes les sensibilitats, que tothom, d’una manera o una altra, es pugui sentir representat en el text que surti de la ponència final”.