SOBRE L’ESCALADA DE TENSIÓ A L’EST D’EUROPA ENTRE RÚSSIA I UCRAÏNA I LA POSSIBLE EXPANSIÓ DE L’OTAN
La relació entre Rússia, per una banda, i els Estats Units, la UE i l'OTAN per l'altra, està arribant a uns nivells de tensió sense precedents els darrers anys. El motiu és Ucraïna i les seves perspectives d'integració a l'arquitectura de seguretat "occidental". Rússia, partidària de mantenir el control de què considera la seva esfera d'influència, veu una eventual entrada d'Ucraïna a l'OTAN com una línia vermella i com una traïció als acords per la seguretat d'Europa dels anys 90. És per això que des de desembre de 2021 ha desplegat 100.000 soldats a la seva frontera amb Ucraïna i ha amenaçat amb accions militars si no rep garanties que aquesta adhesió no s'efectuarà mai. Rússia efectua aquestes amenaces després que el 2008 envaís i s'annexionés de facto els territoris georgians d'Ossètia del Sud i Abkhàzia, fes el mateix el 2014 amb el territori ucraïnès de Crimea, i hagi sostingut proxy wars dins el territori ucraïnès del Donbass.
Ucraïna amb aproximadament un 50% de ciutadans russòfons i un 20% que es consideren ètnicament russos, és considerat per Rússia com el lloc de naixement de la pàtria russa de la mà de l'antic Rus de Kíev (860-1240) i, de fet, les mateixes fronteres de la Ucraïna moderna s'han configurat sobre la base de cessions territorials russes a aquest país -vist en tot moment com un Estat/territori satèl·lit. Tanmateix, això no pot justificar la política de Putin de coaccionar amb amenaces militars i atacs híbrids la sobirania d'Ucraïna, un estat sobirà amb tot el dret a decidir quines aliances estratègiques prefereix prioritzar.
És igualment cert que les iniciatives orientades a accelerar una eventual integració d’Ucraïna a l’OTAN han contribuït a l’augment de les tensions i a l’argumentació russa per justificar la presència de tropes a la frontera.
Davant de la possibilitat real d’un conflicte armat, cal que totes les parts prioritzin la via diplomàtica per desescalar la situació i arribar a acords acceptables per tothom, i que es compleixin en el temps. La mobilització de tropes i armament per ambdues parts només fa que augmentar irresponsablement les possibilitats d’un conflicte armat a les portes de la UE. És precisament la UE qui, davant la gravetat i la complexitat del moment, s’hauria de reivindicar com un actor internacional rellevat i autònom i fer la seva contribució com a bloc a una pau duradora a la regió.
Per tot això, des d’Esquerra Republicana:
1) EXHORTEM a totes les parts a iniciar una desescalada de les tensions i a la desmilitarització de la frontera entre Rússia i Ucraïna.
2) DEMANEM un increment de l’esforç diplomàtic de totes les parts -inclosa la UE, que malauradament ha estat massa absent- que tingui en compte els diferents interessos i que busqui el manteniment de la pau i una estabilització permanent de la regió.
3) INSTEM als EUA i als seus aliats a deturar tota acció encaminada a la integració d’Ucraïna a l’OTAN, com a contribució immediata a la desescalada de la tensió actual, i a proposar altres fórmules de col·laboració en el curt termini que no passin per la integració plena.
4) INSTEM a què es permeti una mediació i posterior supervisió tant de les Nacions Unides com de l’OSCE, com a parts neutrals del conflicte, dels acords adquirits.
5) INSTEM a prioritzar la defensa dels drets humans davant de qualsevol escalada del conflicte.
6) CRIDEM les parts a respectar la sobirania d’Ucraïna i evitar amenaces i ingerències en les seves decisions com a Estat independent.
7) EXHORTEM al govern espanyol a no participar de l’escalada bèl·lica, i a consensuar qualsevol resposta amb la Unió Europea. Ens oposem rotundament a l’anunci del govern espanyol d’enviar efectius navals al Mar Negre així com un possible desplegament de força aèria a Bulgària.
8) DEFENSEM una major integració europea que permeti una veritable política exterior comuna així com avançar cap a una defensa europea, que permeti a la Unió tenir veu pròpia i autònoma en la política internacional.
