Discurs íntegre del president del Grup Republicà en el Debat de Política General al Parlament de Catalunya

Bon dia MHPresident, MHPresident del Parlament, diputats, diputades, senyores i senyors,

Deixeu-me començar, un any després, recordant l’1-Oct i fer-ho amb algunes de les frases textuals de dirigents de l’Estat i la policia espanyola.

Mariano Rajoy:
“No habrá referéndum, y haré todo lo necesario para ello”

Maria Dolores de Cospedal:
“Por tierra, mar y aire, nuestras fuerzas armadas y la Guardia Civil se encuentran donde haya que proteger los valores de la democracia y la constitución española”

Íñigo Méndez de Vigo:
“No hay urnas, no hay papeletas, no hay colegios”

Els Policies l’1 d’Octubre:
“¿Dónde están las urnas, coño?”
“Metía la porra como si no hubiera un mañana, y no había cojones. Empujaban y empujaban”
“No podíamos con ellos”

I davant de tant indecència, I davant de tanta violència...
davant de les porres, les bales de goma i el gas pebre...
Una sola resposta del poble…
mans aixecades, els braços enlaire i un únic crit:

Votarem! Votarem!

Gràcies. Gràcies. Gràcies.

Avui un any i dos dies més tard no podem fer més que repetir-ho un altre cop:

• Dignitat.
• Determinació.
• Orgull immens de poble.
• Valentia.
• Resistència.
• Democràcia, Llibertat, Autodeterminació.

Gràcies a tots els qui ho voleu fer possible.

També vull donar les gràcies a tots aquells membres del Govern i del Parlament que ens han portat més a prop de la independència del que mai ho havíem estat abans..

A uns membres del Govern, que avui no poden ser aquí. A uns membres del Govern, de la mesa del Parlament i als dirigents de les entitats que ho van donar tot per defensar el dret dels catalans a votar i que avui pateixen la repressió de l’Estat.

Però també als centenars, als milers de voluntaris que ho van fer possible. I el nom de les quals hauríem de poder repetir cada dia, cada dia. Perquè són herois de la Democràcia. Perquè són part de la història del nostre país.

I que no ho podem fer perquè la violència judicial i policial cauria ràpidament sobre seu.

Perseguits per defensar la democràcia, com en els vells temps.

Aquells temps que volíem creure acabats, que pensàvem impossible de reviure a l’Europa contemporànea i que estan més presents que mai. Més presents que mai. A les institucions, a la justícia i als carrers.

No acceptarem res que sigui menys que l’exercici d’autodeterminar-nos. No hi ha rebaixes possibles. No ens valen avui els Estatuts del 2010 ni els diners ni les inversions. Paguin el que ens deuen i ens pertoca, però no es pensin que ens poden comprar

Sergi Sabrià President del Grup Republicà al Parlament

Avui sabem que el que va passar fa un any en aquest país, no té marxa enrere. La història va canviar per sempre. L’1-O és un punt de no retorn, un dia que va canviar-ho tot.

Vam tastar la llibertat com a poble i ja no hi renunciarem.

Ara NOMÉS, NOMÉS i aquest només és certament complex... ARA NOMÉS cal fer que sigui per sempre.

Després d’aquell dia només podem avançar en el camí cap a la República.

Després d’aquell dia només podem avançar en el camí de la llibertat i dels drets.

Des de l’1 d’octubre, la majoria dels ciutadans de Catalunya se senten sobirans per decidir el seu futur democràticament. Sobirans per decidir allò que volem ser com a poble. Perquè mai més ningú, des de fora, ens digui què podem i què no podem fer. Perquè mai més ningú ens pegui mentre exercim els nostres drets.

I no es pot acceptar res avui, res, que sigui menys que l’exercici d’autodeterminar-nos. No hi ha rebaixes possibles. Estem disposats a seure a totes les taules. A dialogar sempre i amb tothom. Però no a anar de rebaixes. No ens valen avui els Estatuts del 2010. No ens valen avui els diners, ni les inversions com a resposta. Paguin el que ens deuen i ens pertoca, però no es pensin que ens poden comprar.

A la resposta, a la solució al problema català, només hi cap una paraula: Autodeterminació. Decidir -una vegada més- amb llibertat sobre el nostre futur.

Aquests dies d’octubre estem revivint els cops de porra, les empentes, els crits, la violència de l’Estat contra la població civil.

Ho fem amb llàgrimes de ràbia, però també amb l’esperança de qui se sap capaç. De qui ja ha guanyat una vegada. Encara que no la definitiva. Amb l’esperança de qui no té rancúnia, sinó il·lusió. I amb el convenciment que només hi ha un camí el de la Democràcia i el pacifisme.L’Estat va decidir optar per la violència per “convèncer” els ciutadans que havien de continuar formant part de l’Estat.

Malauradament per ells, aquella actuació el que va fer va ser expulsar per sempre més a una part molt important dels catalans. L'1O ens van perdre definitivament i el 3O en va ser la mostra més palpable.

El 3 d’octubre és de ben segur la prova més gran tinguda fins ara de la derrota de l’Estat. Aquell és el dia que vam ser més i més forts, ens vam donar les mans, homes i dones, joves i grans, empresaris i treballadors, independentistes i no independentistes, federalistes, defensors de les llibertats, vam aturar junts el país per dir prou i vam ser molts, més que mai, molts més dels qui es van sentir interpel·lats pel Referèndum. Ens va unir la defensa de la democràcia i dels drets i les llibertats i ara ho ha de fer la solució comuna.

Vam sortir al carrer contra la violència i vam tornar a casa decidits a lluitar contra aquesta barbàrie. I un cop a casa vam sentir un monarca com ens avisava que ens pegarien més i més cada vegada que ens portéssim malament.

Ens van voler fer por. Quan la por ja l’havíem perdut.

L’1 d’Octubre va ser el dia que l'Estat va perdre el poder a Catalunya. És l’acte de desobediència civil i pacífic més bèstia que s’hagi produït els darrers anys al món i ja els avanço que no serà l’únic. En vindran més. N’hauran de venir més.

Perquè l’actitud d’aquest Estat no canvia. Potser canvien les formes. Però no l’actitud. Perquè es neguen a deixar-nos decidir el nostre futur amb llibertat. I nosaltres mai no ens resignem.

Quan fas història, quan estàs escrivint el futur, costa tenir perspectiva. Però si una cosa sabem del cert és que l’1 d’Octubre és la llavor de totes les victòries, com ens diu sempre l’Oriol Junqueras.

Ara, som en una nova etapa, una etapa de transició cap a la República, que es va iniciar entre l’octubre català i la nova victòria independentista el 21D.

Una etapa que en tanca una altra que havia començat el 2010, amb la sentència de l’Estatut, i que ens ha portat més lluny que mai. Aquella sentència que va trencar la constitució que tant defensen, va menystenir el poble català i va portar la lluita per la independència a un punt de no retorn, va significar un canvi d'escala, que a molta gent li va fer caure la bena dels ulls. I va validar les tesis que ja defensava una aleshores encara minoria independentista.

Des d’aquella sentència, el procés ha anat incrementant-se, creixent, accelerant-se, sempre des dels valors democràtics i pacífics i sempre amb les urnes i els vots com a solució preferida. Consultes populars - consulta del 9N - i referèndum de l’1-O.

Ara som aquí, construint el nou pas, avançant un cop més, perquè com diu l’estimat Jordi Cuixart, és la revolució del temps, on persistir és vèncer.

Des d’Esquerra Republicana ja hem dit i repetit que no renunciarem mai a cap via democràtica i pacífica que ens porti a la independència de Catalunya.

Vam nèixer amb aquest objectiu fa 87 anys i no l’abandonarem fins a veure’l assolit.

Però també hem dit i repetit que no trobarem millor solució que posar el futur del país en mans dels seus ciutadans, perquè puguin decidir sobre l’autodeterminació del poble català, amb urnes i amb vots.

Som on som, perquè la violència de l’Estat va impedir que aquell mandat tingués un reconeixement internacional, però aquell dia, aquell mandat té un valor incalculable.

Voldríem haver votat amb llibertat i ser avui la República que segur que ens mereixem. Però no és així. No ha acabat res. De fet, l’1-O és el principi de tot, és l’inici de l’alliberament definitiu. Però ens queda encara molta feina.

L’Estat va optar per la via de la repressió, la violència, la presó i el 155, però és evident que aquesta via no serveix per aturar un moviment popular com el nostre.

Poden guanyar temps, però la repressió no resoldrà mai una qüestió com aquesta. De fet, el dia que l’Estat va decidir utilitzar la violència va ser l’inici de la seva derrota.

L’Estat és el pitjor enemic de l’Estat i atacant els drets fonamentals dels ciutadans està acabant amb el seu crèdit i creant les condicions per aconseguir la llibertat definitiva.

Ens agradaria sortir amb el compromís d’aquest Debat de Política General que crearem ja una taula política que inclogui i permeti parlar, com a mínim, a tots els actors de la societat civil, econòmica i política que van ser presents el 3O per exposar les diferents estratègies i traçar un marc general comú

Sergi Sabrià President del Grup Republicà al Parlament

Avui no som la República que anhelàvem, encara no. I fer-ho veure ens allunya de l’objectiu d’arribar-hi. Hem avançat més que mai, cert. Som avui més lluny que mai i ja no podem, ni volem tornar enrere. El poble català se sent sobirà i qualsevol solució haurà de ser a través de les urnes.

No van aturar l’1-O i no podran aturar la República. Aquest procés és irreversible, l’única incògnita avui és el quan.

Probablement, trigarem més temps del que esperàvem, del que voldríem o del que ens mereixem. En part, perquè al davant hi tenim un estat autoritari i antidemocràtic que està disposat a utilitzar la repressió i la violència per la unitat del regne encara que li suposi el desprestigi internacional, però que ningú en tingui cap dubte, no deixarem d'avançar fins assolir la República.

No prometem fum, prometem fets i ho fem. Som els que fem que les coses passin. Ens van encarregar un referèndum i es va fer i aquest, segur, és el millor exemple.

Fa temps que demanem estratègia comuna i unitat d’acció, realisme i persistència. Menys gesticulació per la galeria i més estratègia.

No serà fàcil, ni ràpid, però ho farem. Qui prometi dreceres avui és un ingenu o està enganyant. Ara toca treball constant, temps i determinació. I qui estigui cansat, que s’aturi i descansi o que cerqui un relleu.

Però a Esquerra Republicana persistirem i persistirem fins a aconseguir el nostre objectiu: Fer una república independent per construir una societat millor.

A Esquerra fa temps que som en aquest estadi i ens agradaria sortir amb el compromís d’aquest Debat de Política General que crearem JA una taula política que inclogui i permeti parlar, com a mínim, a tots els actors de la societat civil, econòmica i política que van ser presents el 3-O per exposar les diferents estratègies i traçar un marc general comú.

Perquè és quan tenim aquest marc comú quan avancem, i quan sumem.

I deixeu-me fer un incís un moment. Som i serem sempre els de la via democràtica i pacífica. Amb aquesta via hem arribat gairebé a ser el 50% de la població catalana, hem estat atractius i vam guanyar l’1-O. Des del pacifisme, des del civisme, des de la democràcia, des de la no violència, amb tota la determinació del món i sense cap por.

A la catalana. Aquesta és la via d’Esquerra Republicana.

No compartim les imatges de dissabte ni les de dilluns.

No les compartim perquè fan petit un moviment exemplar, un moviment que és immens i que a garrotades es fa petit, diminut, insignificant i lleig.

Ens allunya de la gent, ens fa poc atractius.

Perquè no hem de treballar pels més convençuts, sinó per a tothom.

No ens representen les cares tapades, ni les caputxes; ni les intimidacions.

No hi havíem vist mai porres a les nostres convocatòries.

Nosaltres sabem quina és la via guanyadora, no cometem l’error de creure que determinades actituds ens aproparan a l’objectiu, perquè només ens faran recular i perdre suports.

Des d’aquí condemnem totes les violències. TOTES.

Des d’aquí defensem i defensarem sempre l’acció dels Mossos. Però alhora cal, com sempre, que siguem exigents. Volem una policia del segle XXI, d’un país modern, que treballi més des de la previsió que des de l’acció.

Treballem per viure en un país on no es criminalitzi la protesta pacífica, on es garanteixi la llibertat d’expressió. I on els mossos en siguin una garantia. Treballem per viure en un país on la policia no cometi excessos i si ho fa, que s’analitzi sense por i se n’assumeixin les conseqüències i es corregeixi, tal com s’hi ha compromès el Govern. Sense por.

Treballem per viure en un país on la corrupció entri a les presons i el feixisme no pugui campar lliurement pels carrers. On la democràcia no estigui a El Catllar, a Lledoners i a Puig de les Basses. On l’Estat no agredeixi als seus ciutadans, sinó que els protegeixi.

El nostre projecte només contempla l’excel·lència. Una excel·lència al servei de cada un dels ciutadans d’aquest país. Pensi el que pensi. Voti el que voti.

Nosaltres no som aquí per guanyar quatre vots, som aquí per guanyar la llibertat del país i per això no ens fa, ni ens ha fet por dir la veritat, també quan no es agradava.

Hem de tornar a parlar a fons, tots amb tots, tornar a consensuar, a pactar una estratègia conjunta, compartida, agafant el millor esperit del 20S i de l’1 d’Octubre i del 3 d’Octubre, perquè quan som capaços de crear aquests grans consensos i convertir-los en unitat d’acció és quan fem avançar el país i ens fem imparables. I no ho podem fer sols.

Cal integrar en la solució, en la via, també aquella gent que no és independentista. Buscar la corresponsabilitat de tota la societat per aconseguir resoldre el conflicte existent entre Catalunya i l’Estat.

Cal un projecte amb voluntat d'interpel·lar a tot el país perquè, francament, en és igual d'on parteix cadascú sempre que es respectin els principis democràtics. Volem atraure a tothom al nostre projecte perquè és un projecte integrador. De tots i per a tots.

Per nosaltres les lliçons de l'1 i el 3 d'octubre són clares i diàfanes. Sabem que no tothom les comparteix. Però estem convençuts que la immensa majoria del país comparteix l'esperit del que van representar. L'esperit de la democràcia.

I en base a aquest esperit convidem a tothom, ens acostem a tothom per explicar-los com voldríem fer realitat aquest mandat, amb totes les ganes, amb tota la voluntat que ens hi acompanyin. Per fer el camí plegats. Tots junts, com un sol poble.

Ens uneix la defensa de les llibertats i els drets fonamentals, la lluita per la justícia social i la búsqueda de la millora de les condicions de vida i els serveis bàsics. Quin lligam, quin nexe pot ser més fort que aquest?

Per nosaltres, ho hem explicat sempre, la lluita social és absolutament indestriable de la lluita per la llibertat. Fem la independència per poder crear una societat més justa, més lliure, amb més drets i amb un estat al servei del seus ciutadans i no un amb un estat que va contra els interessos dels catalans.

La República és l’eina, l’objectiu inicial i imprescindible per construir una societat més justa. El nostre objectiu des de fa 87 anys. I la lluita social, l’aposta per les polítiques socials és la millor manera de treballar per la República. I també de fer nous Republicans.

Cal treballar des del Govern, el Parlament i els Ajuntaments i des de tots i cada un dels espais, per esdevenir una societat moderna i capdavantera. El Pla de Govern, que és ambiciós i sòlid, va en aquesta línia.

I, en aquest sentit, la nostra fórmula és coneguda: Polítiques socials per fer la República. I República per construir una societat millor.

La lluita social és absolutament indestriable de la lluita per la llibertat. Fem la independència per poder crear una societat més justa, més lliure, amb més drets i amb un estat al servei del seus ciutadans

Sergi Sabrià President del Grup Republicà al Parlament

I quina és la via? Des d’Esquerra, fa molts dies que ens interpel.lem. Que discutim la via. Que cerquem la millor de les vies per encarar aquesta nova fase. Per fer la transició cap a la República que volem i que avui no tenim.

Fa molts dies que busquem la resposta en aquest context de repressió brutal, de causa general contra l’independentisme amb companys a la presó i a l’exili, amb centenars de persones perseguides per l’Estat i a les portes d’un judici que pot condemnar al Govern i a la presidenta del Parlament a molts anys de presó.

I situats en aquest context, creiem que hi ha tres eixos principals des d’on podem treballar ara i avui, per avançar cap a la Independència:

1r - La defensa de les llibertats democràtiques
La nostra causa és la causa de la democràcia i la llibertat. L’Estat, en canvi, ha triat la via de la repressió i per voler desarticular l’independentisme i el republicanisme s’ha carregat el seu propi estat de dret. Però està anant més enllà. Estem vivint un retrocés sense precedents, que no respon a fets aïllats, sinó que és una clara estratègia per tal de limitar-nos i intentar sotmetre’ns.

Cal fer un pas endavant per defensar totes les llibertats i drets amenaçats.

Hem de ser la punta de llança de la defensa de totes les llibertats i drets amenaçats. Per això, creiem que cal construir una xarxa de solidaritat i de lluites compartides, com la lluita feminista, com la lluita antifeixista i tantes d’altres, aglutinant amb el màxim d’actors possibles, acumulant forces.

Una xarxa de solidaritat que ha de traspassar fronteres i contrarestar els altaveus i la força amb la que actua l’estat.

2n - La lluita per la justícia per als represaliats
Cal que denunciem permanentment aquest procediment penal sense garanties. Cal que denunciem permanentment aquesta causa general contra l’independentisme basat en falsedats, tergiversacions i mentides. Amb dues màximes:

No hi va haver violència.
I fer un referèndum no és cap delicte.

Malgrat aquesta farsa judicial, arribarem fins on calgui per aconseguir que es faci justícia i es condemni l’Estat espanyol per la vulneració flagrant de garanties, drets i llibertats. Però en aquest punt, que serà de ben segur la propera estació, m’hi extendré més endavant.

3r - La cohesió social i progrés econòmic
Governem republicanament i avancem cap a la República a través de la consecució de noves sobiranies que ens faran més lliures.

Tenir Govern és imprescindible per seguir avançant, per progressar econòmicament, per defensar la cohesió social i per construir la República a través de polítiques republicanes.

Ensenyem als ciutadans que hi ha una manera de Governar a favor seu, i no en contra. A favor de la gent i no de les èlits econòmiques.

Defensar la construcció d’un país millor va relacionat directament amb la lluita contra les desigualtats, amb la redistribució de la riquesa, en aprofundir en el contracte social que permet que les persones gaudeixin de l’autonomia i les oportunitats necessàries per ser ciutadanes plenament lliures.

Avancem en nous drets. El Govern de Catalunya ha de continuar sent exemple de progrés i suport a les famílies: Feina, escola, salut i habitatge!

I això és el que fem de forma ambiciosa des que vam recuperar les institucions a mans del 155. I ho seguirem fent amb un pla de govern amb visió republicana que parla de justícia social, de cohesió i de drets per a tothom. Més de mil mesures per enfortir l'educació, per garantir treball digne, per fomentar l'accés a l'habitatge, per garantir salut universal... Amb una perspectiva de gènere transversal i una visió de país global. Que s'haurà de concretar en els futurs pressupostos sí, i per això emplacem als grup a fer-ho possible també.

Fem-ho i fem-ho bé. Qui pot estar en contra d’això? Governar bé és la millor manera de ser més! La millor manera de convèncer. I convèncer és el camí més curt per vèncer.

Fer República és també governar bé i per a tothom, construir una societat empoderada i sobirana, amb plena capacitat per desenvolupar la seva vida. Hem de governar republicanament i avançar cap a la República a través de la consecució de noves sobiranies que ens faran més lliures.

I tot això a través de la internacionalització del conflicte. De la mobilització. Eina fonamental i imprescindible. I de l’acció conjunta. Institucions, entitats, partits. Amb estratègia i coordinació.

Hem de tornar a fer autocrítica i alhora treballar per traçar la complicitat que vam aconseguir el setembre i l’octubre de l’any passat.

I sí. Estar disposats a tornar a votar. Votar definitivament, un referèndum verificable a nivell internacional i on tothom pugui anar a votar lliurement sense témer per la seva integritat física. Sense por, perquè a nosaltres mai ens fan por les urnes. I és amb elles que hem avançat.

No renunciarem mai a cap via, a cap. Però aboquem els esforços en la millor de totes elles. Quan votem, guanyem. Doncs som-hi.

Deia fa un moment que em volia aturar un moment en un punt concret que tindrà lloc els propers dies. Setmanes. Mesos. S’acosten de nou dies complicats, difícils pel país, però finalment dies que hem de convertir també en oportunitats. El judici n’és una de clara.

No ens conformem. No pot ser que parlem única i exclusivament de la reacció a una sentència injusta. No ens preparem només per a reaccionar. Cal pressionar a l’Estat des d’avui mateix i des de tots els àmbits. No podem acceptar com si no hi puguéssim fer res que hi haurà una sentència condemnatòria. Lluitem-la, denunciem, persistim, no deixem que se’n surtin amb el fals relat que han intentat construir, sense denunciar-ho una i altra vegada. A dins i a fora.

Aquesta sentència els ha de generar un cost altíssim. La mentida que han creat, igual que la violència que van ser capaços d’utilitzar contra la població, els ha de portar, de nou, al desprestigi absolut. Només que aquest judici s’arribi a celebrar ja hauria de ser un escàndol majúscul a l’Europa democràtica.

Els conflictes polítics no es poden resoldre judicialment. No es pot aplicar el codi penal a fets de caràcter polític. No al segle XXI ni al bell mig de la UE. Cal exigir cada dia l’alliberament immediat dels presos i la retirada de tots els càrrecs. Perquè aquesta és l’única resposta tolerable.

I una vegada més no estem sols en aquesta lluita. La lluita contra la repressió i la barbàrie judicial que estem patint reuneix avui una part molt majoritària de la nostra societat.

I en la seva denúncia cal implicar-hi tothom. A les entitats de defensa dels drets humans, als col·legis de juristes, als sindicats majoritaris, a les patronals. A tothom qui se sent agredit per aquesta vulneració flagrant dels drets fonamentals.

Que sàpiguen, que quedi clar a tothom, que si accepten ara aquest judici contra l’independentisme, l’Estat estarà legitimat per emprendre’n un de nou contra qualsevol altre projecte polític, social o cultural que no els agradi. Ho ha fet, ho està fent, ho tornarà a fer.

Defensar l’independentisme avui d’aquest atac és defensar la democràcia, la llibertat i els drets més fonamentals. En definitiva, l’estat de dret.

Aprofitem l’exili, els eurodiputats, els milers de catalans a l’exterior, per dir-ho alt i clar i que tothom ho senti.

NO S’HA COMÈS CAP DELICTE!!!
No s’ha comès cap delicte.

Si aquest fos un judici just i no una venjança política, tots els acusats serien absolts i declarats innocents. De fet, mai haurien entrat a presó.

Sense violència no hi ha delicte. Fer un referèndum no és cap delicte, per això alguns ara volen (necessiten) modificar el codi penal.

S’ha creat un relat fals des de la fiscalia i el jutge instructor, amb tot l’aparell de l’Estat al seu servei, policia inclosa, distorsionant els fets i retorçant el codi penal. Inventant i fabricant.

És un judici polític que ha estat premeditat des del 20 de setembre quan van començar a fer visible la repressió. Hem vist de tot, ja: delictes que no existeixen; informes inventats; tribunals jutjant a qui no li correspondria; maniobres perquè jutges concrets portin temes o casos concrets; ascensos de jutges; declaracions com a testimoni per després acabar com a investigat… El jutjat número 13 investigant sobre tot i després dient que no és

No en tenen prou amb tenir un estat i el monopoli de la força, no en tenen prou en reprimir, pegar, multar i perseguir a tot un moviment, que a sobre han d’utilitzar la maquinària de l’Estat per construir la causa general contra l’independentisme, de fer trampes als tribunals. Però no ens arronsarem, en aquest judici hem d’acusar, hem de fer que l’Estat espanyol acabi al banc dels acusats. I no tingueu cap dubte que hi acabaran.

Lluitem la sentència. Expliquem-li al món abans i durant el judici la injustícia que estan cometent.

S’acosten de nou dies complicats però que hem de convertir-los en oportunitats. El judici n’és una de clara. No podem acceptar, com si no hi poguéssim fer res, que hi haurà una sentència condemnatòria. Lluitem-la, denunciem, persistim

Sergi Sabrià President del Grup Republicà al Parlament

Posem difícil a l’Estat la sentència i en qualsevol cas que sigui l’enèsima revolcada internacional. No renunciem mai a res. No deixem passar cap injustícia. Lluitem-ho tot. Aprofitem cada pas per desemmascarar-los.

Perquè només demanem democràcia, lliberat… i justícia per a tothom!

I si malgrat tot, acaba com malauradament tot sembla indicar, amb una sentència injusta… caldrà que ens rebel·lem. De nou. Un cop més. I potser més que mai. Que fem que ni un minut de les seves penes injustes hagi sigut en va. Que la seva injustícia sigui alhora la seva condemna. La condemna de l’Estat.

Lluitem-ho. Junts. Coordinats. Amb unitat d’acció i apel·lant a les grans majories. Amb la unitat d’acció que ens va portar a l’1 d’octubre i amb la majoria social del 3 d’Octubre. Potser creant un nou octubre.

I expliquem-nos. Expliquem que potser trigarem més del que volíem i del que en un moment donat vam pensar. Que potser no hem guanyat ja, de manera definitiva, com ens hagués agradat. I que potser no anem tan de pressa com voldríem, perquè ho volem tot, perquè anem lluny. Mai no ens rendim, seguim avançant. Que som més perseverants que ningú.

Que hi posarem tota l’astúcia, sí, però no només astúcia. Que hi posarem encara més intel·ligència, que serem capaços de convocar noves mirades i nous recursos, que no desaprofitarem el talent de ningú que vulgui invertir-lo a favor de la llibertat d’aquest país.

Perquè enfront d’un estat demofòbic hem de ser molts, hem de ser més, hem de ser-hi tots, conjurats per plantar-li cara i fer-lo caure. I que ho aconseguirem.
Que invertirem cada minut, cada acció, en moviments efectius per guanyar.

Prou de gesticulacions, i prou de mirar-nos de reüll. Prou xantatges. Prou de fer coses de cara a la galeria o per als més convençuts de tots. Cal que fem allò que ens faci avançar cap a l’objectiu: construir una República independent. Alguns no som aquí per guanyar uns quants vots més a costa de barallar-nos entre nosaltres. Som aquí per guanyar la llibertat del país i per això no ens fa por dir la veritat. Perquè teníem el somni més bonic que és, avui, el millor projecte possible, l’únic horitzó viable i mobilitzador.

Fer un nou país per a tothom. Un país nou. Un país per a tothom. Un país nou que deixi enrere els errors d’un estat caduc, sí, però també d’una autonomia esgotada que sempre ha estat molt lluny de ser perfecta. Un país nou per a tothom on no hi sobri ningú. Un país nou on ningú no es quedi enrera. Un país nou per a tothom, un país que tothom vulgui fer-se seu, que tothom el vulgui construir i defensar. Un projecte atractiu, obert, ampli i clarament majoritari.

I per a ser tants ens cal traçar amb urgència una estratègia conjunta i compartida, perquè quan som capaços de crear aquests grans consensos amb unitat d’acció és quan fem avançar el país i ens fem imparables.

Cal des de ja complicitat entre els diferents actors i entre institucions i ciutadans. Fem un projecte atractiu per a tothom. I Construïm un país millor. Un país millor per a tothom. Que tingui forma de República. De República Catalana.