Carta oberta a la militància d’Esquerra Republicana

Benvolgudes i benvolguts militants d’ERC, amigues i amics,

A ningú se li escapa que vivim temps extraordinàriament difícils, pel país i pel partit. El seu president, l’Oriol Junqueras, a la presó, la seva secretària general, la Marta Rovira, a l’exili. El president i els consellers del govern que va fer possible el referèndum de l’1 d’octubre o bé són a la presó, o bé som a l’exili o bé estan encausats. També la presó arrabassa la llibertat de la presidenta del Parlament i dels líders de la societat civil. Al mateix temps, podem estar molt orgullosos del que s’ha fet durant els darrers anys perquè, gràcies a l’audaç articulació entre les institucions i la societat civil, mai la causa de la República catalana havia avançat tant com fins ara. I els i les militants d’ERC podeu estar orgullosos del paper que aquest partit ha tingut en aquest avenç.

Des de la direcció del partit se’m va demanar que participés, de la manera que em fos possible, en el debat obert per la Ponència Política de la Conferència Nacional 2018. Les circumstàncies m’han dificultat poder-ho fer per mitjà dels mecanismes ordinaris -com per exemple la presentació d’esmenes-. Per això, m’ha semblat que la millor manera de fer-ho, la més transparent i eficaç, és per mitjà d’aquesta Carta oberta a totes i tots les i els militants d’ERC. Els dubtes sobre si aquesta era la manera més adequada d’adreçar-me a vosaltres se’m van esvair quan a la pròpia Ponència vaig trobar una proposta que diu: “Potenciar el paper referencial de les persones preses i exiliades, la majoria de les quals tenen un gran bagatge polític i una sobrada legitimitat per adreçar-se a l’opinió pública amb veu pròpia”.

Enteneu aquesta Carta, doncs, com la meva contribució –un humil gra de sorra- a un debat tan important. Vivim un moment decisiu per la història del nostre país. I és imprescindible que tots els partidaris de la República encertem el rumb, ara més que mai. Com més central sigui la posició d’un partit en el conjunt de l’espai independentista, més gran és avui la seva responsabilitat. Aquesta Carta només pretén compartir amb vosaltres les propostes estratègiques que jo entenc que haurien de guiar els nostres passos en els propers temps. Propostes estratègiques que pretenen complementar i enriquir les que apareixen a la pròpia Ponència, que subscric en la seva totalitat.

Del text de la Ponència no m’hi sobra res. Però m’agradaria afegir-hi algunes concrecions estratègiques, probablement més referides al curt i al mig termini, que no pas a l’horitzó de llarg termini -que el document ja tracta prou a bastament-. Que lluitem per una Catalunya més justa socialment, més pròspera econòmicament, capaç d’integrar la diversitat, capaç d’acabar amb les desigualtats injustes (que són la majoria de desigualtats presents avui en la nostra societat), que treballem aconseguir una democràcia més participativa, una administració transparent i honesta, per un estat de dret amb una veritable separació de poders, que volem un país puixant culturalment, feminista, sense discriminacions de per raó de gènere ni d’orientació sexual, ecologista, sostenible ambientalment, que maldem per una Catalunya oberta al món, implicada en la construcció d’una altra Europa, una Europa més democràtica, més federal i que reconegui el dret a l’autodeterminació dels seus pobles, que volem una Catalunya fraterna amb la resta de pobles d’Espanya, motor de desenvolupament social i econòmic i de pau a escala global, i que la República és el millor instrument per fer avançar aquesta causa múltiple, d’això no crec que cap de nosaltres en tingui cap dubte. De fet, aquesta causa múltiple és el que ens mou i és la que ens ha dut a comprometre’ns políticament.

“L’esperit d’octubre” és la llavor del nostre futur. Una República que serà de tots i que farem amb tots i per a tots

Avui, però, es tracta de construir una estratègia concreta que ens permeti, des d’ara endavant, avançar cap a la consecució efectiva d’aquest instrument –la República- al qual ni volem ni podem renunciar. Necessitem un full de ruta pel present, tant o més que un model de país pel demà. Un full de ruta que, inevitablement, s’ha de construir de manera col·lectiva. Amb l’afany d’ajudar en aquesta tasca comuna, resumeixo en aquests 10 punts les propostes estratègiques que crec que haurien d’estar al centre de la nostra acció en els temps immediats:

1. L’esperit de l’1-O. L’1-O centenars de milers de ciutadans del nostre país, sobreposant-se a un nivell de repressió policial inèdit fins aleshores en un país de la Unió Europea, van salvar amb la seva actitud cívica i pacífica un referèndum que l’Estat volia impedir, al preu que fos. Dos milions de persones van exercir el dret a l’autodeterminació i van expressar un mandat: que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República. El 27-S, les institucions de la Generalitat -Govern i Parlament- fidels a aquest mandat, van fer que aquest fos ratificat formalment en seu parlamentària, tot i les amenaces de persecució penal a la qual s’enfrontaven. La valentia dels ciutadans el dia 1-O i la de les institucions el dia 27-S –“l’esperit d’octubre”- és la llavor del nostre futur: el punt de partida amb base al qual hem de construir totes les nostres estratègies presents i futures, i el punt de trobada de tots els ciutadans del nostre país partidaris de la República. Una República que serà de tots –del que la volen i els que avui encara no la volen- i que farem amb tots i per a tots.

Els qui vam treballar com ningú perquè l’1-O fos possible i vam empènyer perquè la Declaració del 27-O es dugués a terme –ERC va tenir un paper fonamental en ambdós casos- hem d’estar orgullosos d’aquella fita històrica i, ara, volem ser i serem conseqüents amb aquelles decisions. Només així la repressió posterior al 27-S i el sofriment humà que ha provocat, a molts nivells, no haurà estat en va.

2. El Consell per la República. Com diu la Ponència en les seves conclusions finals, el primer objectiu de tots aquells que s’identifiquen amb els valors d’esquerres i republicanes ha de ser “continuar treballant per fer efectiu el reconeixement del dret a l’autodeterminació exercit pel poble de Catalunya amb el referèndum de l’1 d’octubre”. En aquesta nova etapa, per tant, tenim per davant una missió primordial: aconseguir que un mandat que ja existeix, i del qual no ens podem ni ens volem desentendre, es materialitzi i es faci efectiu.

La institució que ha de representar aquest objectiu principal és el Consell per la República (CxR): el CxR ha de representar la continuïtat –des de l’exili- amb el mandat de l’1-O i la Declaració del 27-O. La internacionalització de la causa catalana és una de les condicions més importants per tal d’aconseguir el reconeixement del mandat de l’1-O, tal i com recull la Ponència quan diu: “la construcció d’aquesta base de suport internacional és un dels aspectes més importants a treballar durant aquesta nova etapa”. I el Consell (CxR) és l’instrument que ha de fer possible aquesta tasca d’internacionalització, tasca absolutament clau per a la nova etapa. El Consell, a més, també ha de representar el lloc de trobada de totes les forces republicanes –institucions, partits, entitats i societat civil, món intel·lectual i de la cultura- i, com a tal, haurà de dirigir l’acció estratègica d’aquesta nova etapa. I com a tal haurà d’exercir un determinat lideratge polític de la mobilització ciutadana en aquesta nova etapa, començant per l’impuls del procés constituent.

Per tot això, és fonamental apostar de manera sincera i convençuda, sense vacil·lacions, per aquesta institució –prevista en l’Acord d’investidura que ha permès iniciar aquesta nova legislatura- i contribuir de manera decidida a la seva posada en marxa el més aviat possible. El CxR és la institució que evitarà que la nova legislatura rellisqui de manera imperceptible per la pendent de l’acció política estrictament autonòmica i és, per tant, l’instrument que necessitem per mantenir viu l’esperit de l’1-O i seguir fent avançar el projecte republicà.