De la presó a Belfast, crònica del viatge d’Oriol Junqueras a Irlanda
El president d’Esquerra Republicana i el vicesecretari general de Relacions Internacionals, Jordi Solé, visiten Irlanda per enfortir l’aliança amb el Sinn Féin i col·laborar en les estratègies de resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat
La vigília de la nit de Nadal del 2020, l’expresident del Sinn Féin i actor clau en les negociacions que el 1998 van culminar amb l’Acord de Divendres Sant a Irlanda del Nord, Gerry Adams, apareixia en una pantalla per videoconferència a la presó de Lledoners. A l’altra banda i entre reixes, el president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, condemnat per sedició per haver organitzat el referèndum de l’1 d’octubre. Gairebé tres anys després, la conversa es reprèn cara a cara a Belfast, on, coincidències de la història, Adams hi va estar empresonat per Nadal a la dècada dels setanta.
La trobada dels dos líders republicans s’ha produït aquest dijous 26 d’octubre en el marc de la visita que Oriol Junqueras i el vicesecretari general de Relacions Internacionals d’Esquerra Republicana, Jordi Solé, han fet a Irlanda i Irlanda del Nord per estrènyer la cooperació amb el Sinn Féin i col·laborar en les estratègies de negociació per a la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol.
Durant tota la setmana s’han reunit amb els principals líders del partit, entre ells l’actual presidenta, Mary Lou McDonald, i el portaveu principal, Declan Kearney. “Amb el Sinn Féin compartim la voluntat de què el futur dels nostres països el decideixin els nostres ciutadans i les nostres ciutadanes votant, la voluntat de generar riquesa pels nostres països i pel món, i també la voluntat de fer unes societats més justes i amb més oportunitats per a tothom”, va afirmar Junqueras en acabar la reunió en declaracions als mitjans de comunicació.
Els vincles històrics entre el poble irlandès i el poble català, la lluita per l’autodeterminació de les dues nacions, les estratègies de negociació que van emprar-se per arribar a l’Acord de Divendres Sant, l’amnistia i el referèndum, són alguns dels temes que van abordar en la trobada mantinguda entre Junqueras, Solé, Adams i Kearney a la seu del Sinn Féin a Belfast. Després d’una conversa profitosa, van emplaçar-se a mantenir-se en contacte i enfortir la col·laboració.
En les hores posteriors a la trobada, Junqueras i Solé van recórrer els carrers de Belfast i van ser testimonis directes dels espais de memòria als carrers del municipi erigits per cadascuna de les comunitats, la protestant-unionista i la catòlica-republicana, i que l’altra comunitat ha après a respectar. I després, la darrera reunió política del viatge: amb el president del parlament nordirlandès, Alex Maskey, també del Sinn Féin.
Amb el Sinn Féin compartim la voluntat de què el futur dels nostres països el decideixin els nostres ciutadans i les nostres ciutadanes votant
Oriol Junqueras
President d’Esquerra Republicana
Inici del viatge a Cork
El viatge havia començat dilluns 23 d’octubre amb la visita a l’Ajuntament de la ciutat irlandesa de Cork, on Oriol Junqueras va trobar-se amb els regidors municipals del Sinn Féin. El líder republicà els va fer entrega del poema que Ventura Gassol va dedicar a l’alcalde de Cork, dramaturg i escriptor, Terence MacSwiney, detingut el 1920 a Dublín per les autoritats ocupants angleses, acusat de “possessió de documents favorables a la sedició”.
Reunió amb la presidenta del Sinn Féin
D’allà es va traslladar a Dublín, on dimarts va mantenir la primera de les trobades polítiques de rellevància amb el Sinn Féin amb la seva presidenta, Mary Lou McDonald, i el portaveu d’Afers Exteriors del partit, Matt Carthy. Junqueras va tenir l’ocasió de detallar-los la feina realitzada amb la taula de negociació establerta entre el Govern de la Generalitat i el govern espanyol, així com la necessitat d’una amnistia per a les persones repressaliades per l’Estat i el camí cap a la independència de Catalunya.
En aquest sentit, Junqueras i McDonald es van emplaçar a col·laborar en els processos d’alliberament social i nacional dels pobles català i irlandès.