16 de febrer: Les eleccions que van alliberar el Govern de la Generalitat
Les eleccions del febrer de 1936 es van celebrar en un context similar a l’actual: el Govern de la Generalitat, amb el president Lluís Companys, estava empresonat i condemnat a 30 anys per rebel·lió, i la Generalitat, intervinguda. La victòria del Front d’Esquerres va aconseguir el seu alliberament
Era un 16 de febrer, però de 1936. Dia de jornada electoral. Les forces d’esquerres van guanyar les eleccions: el Front Popular a Espanya i el Front d’Esquerres a Catalunya. Aquesta victòria va comportar l’alliberament del Govern de la Generalitat, que estava empresonat i condemnat a 30 anys per rebel·lió, mentre que l’autonomia de Catalunya havia estat intervinguda. Però recapitulem.
1931. Poc després de la seva fundació, Esquerra Republicana de Catalunya va assolir una espectacular victòria als principals pobles i ciutats del país, de la qual ens queda en el record la imatge de Lluís Companys entrant a espatlles de la gent a l’Ajuntament de Barcelona. Arran d’aquesta victòria, i del triomf de les forces republicanes a la resta de l’Estat, el 14 d’abril de 1931 Lluís Companys va proclamar la República des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona i, just després, Francesc Macià ho va fer des de la Generalitat. Així es reinstaurava l’autogovern, que havia estat dissolt el 1714 amb el Decret de Nova Planta.
A l’Estat espanyol, la República era governada pel centre-esquerra, amb republicans i PSOE, fins que les eleccions anticipades del 1933 van donar la victòria a la majoria conservadora. Va començar així l’anomenat Bienni Negre, amb Alejandro Lerroux, republicà conservador, que va governar amb el suport de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA). La República espanyola va fer, doncs, un gir conservador, mentre que a Catalunya hi presidia Lluís Companys amb majoria d’Esquerra Republicana. Aquest contrast ideològic evident va tenir, ben aviat, conseqüències: el Tribunal de Garanties Constitucionals va tombar la Llei de Contractes de Conreu, impulsada pel Govern Català.
Aquesta llei pretenia protegir els rabassaires que conreaven les vinyes d’un propietari en un context d’epidèmia de la fil·loxera, i establia que els arrendaments havien de durar com a mínim 6 anys i que el treballador, si havia conreat la terra durant 18 anys, tenia el dret d’adquirir-la. Els terratinents i la Lliga Catalana, però, van presentar un recurs al Tribunal de Garanties Constitucionals al·legant que la Generalitat s’excedia en les seves competències i el tribunal, influït pel govern de dretes, va anul·lar la llei.