Esquerra afronta el judici acusant l’Estat d’utilitzar la justícia per “perseguir” l’independentisme
Als escrits de defensa, Junqueras i Romeva recorden que fer un referèndum no és cap delicte i Forcadell assegura que la persegueixen per haver presidit l’ANC. Els republicans afronten la causa com un judici polític i volen acusar l’Estat
L’inici del judici als presos polítics està a tocar i els darrers dies s’han conegut alguns dels escrits de defensa que han presentat al Tribunal Suprem. Esquerra Republicana afronta el judici acusant la justícia espanyola de vulnerar drets fonamentals amb l’objectiu de “perseguir” l’independentisme i així s’ha volgut reflectir també en els escrits. “Hi ha una causa general contra l’independentisme català, mantinguda i blindada enfront del legítim exercici de drets processals dels investigats”, diu la defensa d’Oriol Junqueras i Raül Romeva. Carme Forcadell, per la seva banda, denuncia que el Tribunal Constitucional s’ha convertit en un “instrument per restringir el debat parlamentari i l’activitat política” i que els jutges “han avantposat el principi de la unitat d’Espanya a aquells principis i valors superiors que vertebren la democràcia”.
Les defenses veuen la causa com un “judici polític” en què no només es defensaran, sinó que també acusaran l’Estat d’una “persecució a un moviment polític totalment legítim”. Als escrits, Junqueras i Romeva també defensen l’actuació política abans i després del referèndum de l’1-O i reivindiquen que són demòcrates i pacifistes, mentre que Forcadell defensa el seu paper com a presidenta del Parlament i està convençuda que la persegueixen per haver presidit l’Assemblea Nacional Catalana. La defensa de Dolors Bassa també denuncia que les acusacions no es corresponen amb la realitat i condemna la “virulència” de la Guàrcia Civil i la Policia Nacional l’1-O, que “va afectar greument la convivència ciutadana”.
Junqueras i Romeva: demòcrates i pacifistes
La defensa de Junqueras i Romeva deixa clar que “Esquerra Republicana ha dirigit i dirigirà la seva activitat política i la dels seus càrrecs representatius a l’objectiu independentista” i indica que “l’independentisme català mai va suposar un problema polític fins que va comptar amb un suport ciutadà prou ampli com per convertir-se en una opció de canvi real, moment en el qual es forja una estratègia de persecució judicial i política d’una ideologia legal i legítima”.
Es relata que “l’única decisió d’execució unilateral va ser la de decidir convocar i impulsar el referèndum”. Precisament, la defensa de l’1-O té un pes rellevant a l’escrit. L’advocat de Junqueras i Romeva, Andreu Van den Eynde, recorda que “votar en un referèndum no és cap delicte”, de fet, a Espanya es va despenalitzar el 2005. “L’1-O van votar més de dos milions de catalans i no ho van fer de forma clandestina, sinó pública. No ho van fer amb por, sinó amb il·lusió i dignitat i de forma pacífica”. Afegeix que “el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil van voler atemorir els votants o escarmentar-los” i això “no només va encoratjar la solidaritat dels ciutadans, sinó que va generar una de les imatges més vergonyoses pels poders de l’Estat espanyol des de fa molts anys i va obtenir una condemna internacional unànime”.
Pel que fa a les acusacions de rebel·lió, sedició i malversació, la defensa dels dirigents independentistes assegura que “descriuen fets que constitueixen l’exercici de drets cívics fonamentals”, malgrat que es vinculin “irracionalment” a delictes. Van den Eynde demostra que “s’han estigmatitzat demòcrates i pacifistes”: Romeva “ha dedicat la vida a la cultura de pau i és un militant de la no-violència”, i de Junqueras destaca que sempre ha treballat per crear “un projecte polític pacífic i integrador”, destacant la defensa de l’europeïsme i els valors republicans. “La violència que ‘esquitxa’ (en paraules de la Fiscalia) aquest moviment és una invenció. Abans que independentistes, són demòcrates i pacifistes”.