Esquerra Republicana alerta a la Comissió de Venècia que la falta d’imparcialitat de la judicatura espanyola bloqueja l’aplicació de la Llei d’Amnistia
Les republicanes alerten que l’activisme polític de l’alta judicatura posa en risc la separació de poders i la voluntat popular
Esquerra Republicana ha advertit de nou avui a la Comissió de Venècia que la manca d’imparcialitat de la judicatura espanyola és la causa que molts tribunals es permetin no aplicar la Llei d’Amnistia i altres normes aprovades democràticament per les Corts Generals. Tot plegat en el marc de la visita que han fet avui els experts europeus a la Comissió de Justícia del Congrés i del Senat, per abordar el sistema d’elecció dels membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
En aquest sentit, les republicanes han recordat que la justícia espanyola no va fer cap transició democràtica real en l’àmbit judicial després del franquisme. Els tribunals van canviar de nom, però els jutges procedents del règim dictatorial es van mantenir en els seus càrrecs. Un exemple n’és el Tribunal d’Ordre Públic, reconvertit en l’actual Audiència Nacional, sense cap depuració ni renovació democràtica real.
La portaveu republicana al Senat, Sara Bailac, ha advertit: “Aquesta falta d’imparcialitat és la que explica que molts tribunals es permetin no aplicar la Llei d’Amnistia i altres normes aprovades democràticament”.
ERC també ha remarcat que el CGPJ no exerceix funcions estrictament jurídiques, sinó polítiques, administratives, disciplinàries i de promoció dins la carrera judicial. Tot i això, ha protagonitzat nombrosos casos de nomenaments escandalosos sense mèrit ni capacitat, que evidencien una dinàmica d’opacitat i de manca de responsabilitat democràtica. Aquestes decisions haurien de poder ser explicades davant dels representants de la sobirania popular.
En aquest sentit, la senadora republicana Laura Castel ha remarcat: “La independència judicial no pot ser sinònim d’impunitat. En una democràcia tots els poders emanen del poble i han de retre comptes davant d’ell”.
Les republicanes també han denunciat que cap norma de dret comparat europeu ni del Consell d’Europa obliga a tenir un òrgan com el CGPJ, fet que reforça la necessitat de revisar profundament la seva composició i funcions.
A més, han alertat que quatre de les cinc principals associacions de jutges i magistrats són clarament conservadores, la qual cosa no reflecteix la pluralitat ideològica de la societat espanyola. Aquesta anomalia es deu, entre altres factors, a un sistema d’oposició que afavoreix determinades elits socials i ideològiques.
Tot plegat genera un biaix ideològic profund a l’alta judicatura espanyola que, en els darrers anys, ha desembocat en un activisme polític obert, incloent-hi actes de rebel·lia davant normes emanades del legislatiu. Aquest biaix posa en qüestió la deguda imparcialitat dels tribunals encarregats d’aplicar la Llei d’Amnistia, i evidencia un cas flagrant de politització de la justícia.
Pilar Vallugera, diputada d’Esquerra Republicana, ha conclòs: “El que denunciem no és només una anomalia històrica sinó un problema actual i greu: la judicatura espanyola s’ha convertit en un actor polític que bloqueja la voluntat popular expressada en el Congrés i el Senat, situant-se en una clara rebel·lia oberta contra el legislatiu”.