Isaac Albert: “Esquerra lidera el catalanisme obert i integrador, i Aliança Catalana, l’excloent; Junts ha de triar de quin vol formar part”
El republicà insisteix en què els nous pressupostos han d’incloure “salts importants” en sobirania, català, serveis públics o mobilitat i afirma que la clau resideix en “l’ambició nacional” per poder resoldre aquests reptes
“El catalanisme i el sobiranisme, que sempre havia exercit d’element cohesionador del país, s’ha dividit de forma clara i evident”. Aquest és el diagnòstic que ha fet avui el portaveu d’Esquerra Republicana, Isaac Albert, arran de la publicació de diverses enquestes les darreres setmanes i que, a judici d’Esquerra, ha generat dues corrents en el sobiranisme català: “Els que es repleguen i esdevenen excloents, insignificants i diuen no a tot, que lidera clarament Aliança Catalana; i el catalanisme obert, que vol ser útil, fer propostes, avançar i té vocació de majories i de govern, que lidera Esquerra Republicana”.
En aquest sentit, Albert ha fet una apel·lació directa a Junts per Catalunya. “Ha de decidir de quin catalanisme, sobiranisme i independentisme vol formar part”. El republicà s’ha mostrat “convençut” que la majoria del país “no vol deixar de ser el que sempre hem estat com a societat i país: un moviment amb vocació de majories i de govern que avanci i sumi, que integri i creixi en positiu”.
“Qui vulgui renunciar a aquest objectiu i tancar-se, fer-se petit i excloent té un problema, que acaba traslladant al país. Les dades són clares i tots hem de triar”, ha insistit.
Albert també s’ha referit a la negociació pressupostària, recordant que el país “té reptes importants que necessita resoldre” i ha traslladat que el PSC “sap que la clau està en l’ambició nacional” i la capacitat de la Generalitat de representar-la, o no. “Només uns pressupostos amb aquesta veritable ambició podran comptar amb el suport d’Esquerra”, ha reblat. Uns pressupostos que pels republicans hauran de comptar amb “salts importants” en qüestions com guanys de sobirania, millora de serveis públics – en especial sanitat i educació -, mobilitat, equilibri territorial i defensa del català.