Jordà celebra l’aprovació al Congrés d’una iniciativa d’ERC per garantir la competitivitat i el futur de l’aqüicultura marina
La portaveu adjunta dels republicans al Congrés ha defensat que “l’aqüicultura marina és un sector estratègic que genera ocupació, produeix aliments de proximitat, fixa activitat al territori i contribueix a la sobirania alimentària”
La Comissió d’Agricultura, Pesca i Alimentació del Congrés ha aprovat aquest dimecres una Proposició no de Llei (PNL) impulsada pl Grup Republicà per garantir la implementació, la viabilitat i la competitivitat de l’aqüicultura marina, un sector estratègic per a l’economia blava, la sobirania alimentària i el futur de les comunitats costaneres. Per la portaveu adjunta dels republicans, Teresa Jordà, aquesta iniciativa representa “una defensa clara del sector primari, de l’economia blava i del futur del món marítim del país”.
La iniciativa republicana reclama posar fi als obstacles administratius i a la inseguretat jurídica que actualment dificulten el desenvolupament del sector, especialment per a les petites i mitjanes empreses i els autònoms. “L’aqüicultura marina no és cap activitat residual. És un sector estratègic que genera ocupació, produeix aliments de proximitat, fixa activitat al territori i contribueix a la sobirania alimentària”, ha defensat Jordà durant la seva intervenció.
Actualment, l’aqüicultura marina a l’Estat espanyol, ha explicat Jordà, representa una producció de 287.499 tones, genera 770 milions d’euros d’ingressos en primera venda i sosté prop d’11.000 llocs de treball. A Catalunya, el sector va produir més de 10.000 tones durant el 2023, amb uns ingressos de 69,6 milions d’euros, dels quals 58,2 milions corresponen específicament a l’aqüicultura marina. El sector dels recursos marins vius, pesca, aqüicultura, transformació i comercialització és, de fet, el segon gran pilar de l’economia blava catalana després del turisme marítim.
La proposta aprovada insta el govern espanyol a reconèixer l’aqüicultura marina com una activitat estratègica i com un sector productiu primari, i no de serveis, així com a revisar la interpretació de la Directiva Bolkestein per evitar que les petites i mitjanes empreses aqüícoles quedin penalitzades davant d’altres països mediterranis. També reclama simplificar i agilitzar els tràmits administratius vinculats a les concessions de domini públic marítim-terrestre, garantir les competències exclusives de les comunitats autònomes en matèria d’aqüicultura i facilitar activitats complementàries que ajudin a reforçar la viabilitat econòmica del sector.
A més, la iniciativa aposta per compatibilitzar la protecció ambiental amb el desenvolupament sostenible de l’activitat aqüícola, revisant el projecte de Reial decret sobre les fanerògames marines per evitar prohibicions generalitzades i arbitràries que posin en risc noves concessions o renovacions. En paral·lel, també promou el desenvolupament de noves formes d’aqüicultura restaurativa de baix nivell tròfic, capaces de millorar els ecosistemes marins i reforçar els serveis ambientals.
Durant la seva intervenció, Jordà ha denunciat que actualment hi ha concessions que poden trigar més de quatre anys a tramitar-se, una situació que “actua com un fre directe al desenvolupament econòmic”. També ha alertat dels riscos d’equiparar l’aqüicultura a una activitat de serveis, fet que podria afavorir grans grups inversors en detriment del teixit productiu local.
“La sostenibilitat no s’aconsegueix expulsant activitat econòmica responsable. La sostenibilitat s’aconsegueix planificant, regulant bé i treballant amb el territori”, ha remarcat finalment la portaveu adjunta republicana.