Junqueras: “La victòria és una obligació. Diverses generacions han resistit per donar-nos l’oportunitat de guanyar”
Discurs íntegre del president d’Esquerra Republicana al 28è Congrés Nacional
Republicans, republicanes,
Avui hauria de ser entre vosaltres. Cada dia, però avui més que mai. Fa més de 2 anys que em tenen tancat en una cel·la per haver complert el mandat democràtic que la ciutadania de Catalunya ens va donar. Dos anys i gairebé dos mesos sense poder ser amb vosaltres i la meva família, sense la llibertat per parlar on vulgui i quan vulgui, sense llibertat per treballar i en definitiva per fer política.
El primer d’octubre de 2017 m’ha portat a restar tancat a la presó amb una condemna de 13 anys. Un primer d’octubre que sens dubte és un abans i un després en la història de Catalunya, i que serà considerat el moment fundacional de la República Catalana que construirem.
Em sento profundament orgullós de ser a la presó per haver posat les urnes, per haver posat el futur del nostre país en mans de cadascun dels seus ciutadans i ciutadanes. N’estic tan orgullós que ho tornaria a fer. Sé que ho tornarem a fer, de fet.
Però un altre primer d’octubre, vuit anys abans, m’havíeu escollit president d’Esquerra Republicana. Poc o gens podia imaginar aleshores que avui us parlaria des de la presó i l’estimada Marta -la nostra secretaria general- m’escoltaria des de l’exili.
Però encara que ho hagués sapigut, no tinc cap mena de dubte que hagués actuat de la mateixa manera. Aquell compromís que vaig assumir l’any 2011 -amb vosaltres, amb el país- és el mateix que avui es manté intacte. Aquest compromís que compartim i que avui em dóna força.
El preu que he pagat és alt, és cert. L’Estat s’ha acarnissat amb nosaltres i n’ha fet una causa general contra tots aquells que defensem una idea tan noble com la llibertat de Catalunya. Milers som avui represaliats.
Però el patiment individual s’empetiteix enfront del valor de la llibertat col·lectiva. No tinguem por d’acceptar el cost del nostre compromís, perquè el guany comú de la nostra victòria serà incalculable.
Aquell 1 d’octubre de 2011, a Girona, preníem el relleu d’una nissaga de lluitadors incansables que havien mantingut viva la flama republicana al llarg de 80 anys. Republicans i republicanes que s’havien sobreposat a les circumstàncies més adverses -fins i tot més adverses que les nostres, molt més adverses que les nostres- ens llegaven el deure de seguir sent el soci més fidel del poble de Catalunya.
Ells i elles van resistir, a nosaltres ens correspon guanyar. I podem fer-ho. I ho farem.
No tinguem por d’acceptar el cost del nostre compromís, perquè el guany comú de la nostra victòria serà incalculable
Oriol Junqueras
Han canviat moltes coses en vuit anys, però no ho han fet ni els nostres objectius, ni els nostres valors ni el nostre compromís. Al contrari, segueixen més vigents que mai.
Si fixem la vista enrere, veurem tot el que hem aconseguit. Hem arribat més lluny i més ràpid que mai abans. Som més i més forts del que mai havíem estat. Perquè dúiem 80 anys treballant hem pogut fer un salt de gegant en aquests 8 anys.
Hi ha qui dirà, amb bona fe, que ni tan sols podríem haver-ho imaginat aleshores. Però és just al contrari. És precisament perquè vam ser capaços d’imaginar-ho, perquè érem ambiciosos, perquè estàvem convençuts que era possible, que era necessari, que hem arribat fins aquí. Perquè sabíem que els nostres valors i els nostres ideals són compartits per la majoria d’aquest país.
La independència ja no és avui la causa d’uns quants. Hem situat la independència al centre de la política catalana, desplaçant el vell autonomisme a una pàgina superada de la història. La independència no és una quimera. No és només un projecte possible, la independència de Catalunya, avui ja ho sabem del cert, és inevitable.
Perquè la República Catalana és la millor eina per fer de Catalunya un país més just i més pròsper. És l’únic projecte capaç de millorar la vida dels catalans i les catalanes, de tots i totes, sense excepcions, sense importar d’on venim ni què pensem.
Ja ho hem demostrat. Ho hem demostrat arreu on hem governat, del poble més petit al Govern de Catalunya, posant sempre les institucions al servei de la majoria social del país, dels drets, les llibertats i la justícia social. Ho hem fet amb rigor i transparència, amb honestedat i amb justícia, amb modestia i austeritat. I ho hem hagut de fer amb tot un estat en contra nostre. Què no farem quan estigui per fi al servei d’aquest poble?