L’educació, pilar d’una societat justa

Catalunya necessita recuperar una idea fonamental: l’educació és un pilar fonamental i estratègic de país

El resultat de la consulta educativa ens interpel·la a tots. Més enllà de qui pugui guanyar o perdre una negociació concreta, el missatge que emergeix és clar: una part molt important de la comunitat educativa expressa malestar, desconfiança i la sensació que el sistema necessita ser escoltat d’una altra manera. És una crisi de confiança, de governança i de projecte compartit. Quan els governs, els sindicats, els equips directius, els docents i les famílies deixen de reconèixer-se mútuament com a interlocutors legítims, el sistema entra en una espiral de bloqueig.

No estem davant d’un conflicte puntual ni exclusivament laboral. Fa anys que l’escola catalana afronta reptes enormes: el creixement demogràfic, l’augment de la complexitat social a les aules, les necessitats creixents d’inclusió educativa, la transformació tecnològica, la davallada dels resultats competencials, l’emergència lingüística, la crisi climàtica, les desigualtats creixents, l’obsolescència d’edificis i instal·lacions, i el relleu generacional del professorat. Cap d’aquests reptes té una solució simple ni immediata.

Per això seria un error llegir el resultat de la consulta només en clau sindical o governamental. El que tenim davant és un repte de país. Catalunya necessita recuperar una idea fonamental: l’educació és un pilar fonamental i estratègic de país. I les qüestions estratègiques no es poden gestionar des del conflicte permanent, ni restar sotmesos als cicles electorals.

Necessitem reconstruir confiances. Necessitem tornar a asseure a la mateixa taula docents, equips directius, famílies, alumnat, sindicats, universitats, món local i administració. Necessitem escoltar més i imposar menys. Cal defugir la divisió i apel·lar al consens. L’educació ha de tornar a ser un projecte compartit per tota la societat catalana.

Hi ha una bona part del camí feta, reflectida en l’informe final del Grup impulsor de Mesures de millores educatives: “Proposta d’actuacions urgents, i a mitjà i llarg termini, elaborada pel Grup Impulsor de Mesures de Millores Educatives” (2024). Aquest informe és el resultat de l’acord del Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de gener de 2024. Les conclusions del grup impulsor, format per perfils personals i professionals que incloïen diferents mirades sobre l’educació, són rellevants i aporten un punt de partida i un horitzó que ens permet guanyar temps i recuperar els objectius.

Esquerra Republicana defensa que aquesta reconstrucció de la confiança ha d’anar acompanyada també de recursos. Per això continuem reivindicant el compliment de la disposició final segona de la LEC i l’objectiu d’arribar al 6% del PIB en despesa educativa. I en aquest sentit, defensem continuar avançant cap a la universalització de l’educació infantil de 0 a 3 anys. Per això pensem que el consens ha de tenir en compte que calen més recursos per a l’escola inclusiva, per a l’acollida de l’alumnat nouvingut, per a la lluita contra la segregació escolar i per a la protecció del català com a llengua vehicular i de cohesió social del nostre sistema educatiu.

Potser ha arribat el moment d’impulsar un gran Pacte Nacional per l’Educació que doni estabilitat al sistema durant les dues properes dècades. Un pacte que fixi objectius compartits, recursos suficients i compromisos exigibles per a tothom. No es tracta només de decidir horaris, plantilles o calendaris. Es tracta de respondre una pregunta molt més profunda: quin sistema educatiu necessita Catalunya per afrontar els pròxims vint anys?

Esquerra Republicana té la responsabilitat i la voluntat innegociable de contribuir a aquesta reconstrucció. No per substituir ningú ni per imposar solucions, sinó per ajudar a crear les condicions perquè el diàleg sigui possible i perquè la comunitat educativa torni a sentir que forma part del projecte. El moment és difícil. Però precisament en els moments difícils és quan cal més ambició col·lectiva. Si alguna cosa ens ensenya la història del nostre país és que els grans avenços han arribat quan hem estat capaços de transformar els desacords en acords de futur. L’educació mereix aquest esforç. I el país també. I nosaltres hi serem.