L’Estat bloqueja el progrés a Catalunya: les 46 lleis tombades

Els diputats d’Esquerra Republicana Roger Torrent i Alba Vergés destaquen que la gran majoria de les lleis suspeses no tenen res a veure amb el procés i reivindiquen la república com a solució: “Per això fem la República, perquè totes aquestes lleis siguin possibles”

Més de quaranta lleis catalanes han estat recorregudes al Tribunal Constitucional des de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia del 2006. La gran majoria ja estan total o parcialment anul·lades, i la resta estan suspeses cautelarment. Més de la meitat de recursos que l’executiu del PP ha dirigit contra el Parlament han afectat polítiques socials i la recaptació d’impostos de la Generalitat. El bloqueig polític de la majoria conservadora del Congrés sobre el Parlament impedeix a Catalunya aprovar polítiques socials més avançades. “A Catalunya hi ha unes majories que volen fer avançar el país, que aconsegueixen grans consensos, però aquests projectes queden aturats a l’Estat espanyol”, remarca la secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira. Una majoria política al Congrés, minoritària al Parlament –el PP només té el 8% dels vots– frena les decisions de la cambra catalana. La gran majoria de lleis tombades pel TC s’han inspirat en lleis que són vigents en d’altres països del centre i del nord d’Europa. Una prova més que l’Estat vol evitar el canvi i la modernització per mantenir els privilegis.

La majoria conservadora del Congrés, minoritària a Catalunya, bloqueja els avenços socials que aprova el Parlament

Marta Rovira
Secretària general d’Esquerra Republicana

Emergència habitacional i pobresa energètica
Un dels casos més greus és la llei social suspesa pel Constitucional “de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica”. Fruit d’una ILP impulsada per entitats socials, va ser aprovada el 29 de juliol del 2015 per unanimitat, en una jornada que tothom va considerar històrica.

La llei prohibia l’execució de cap desnonament sense oferir abans un lloguer social, recollia la possibilitat de sancionar els grans tenidors d’habitatge i establia la necessitat de garantir els subministraments bàsics i d’aplicar les ajudes necessàries per evitar talls de subministrament, entre molts altres punts. El maig del 2016 molts dels articles que incloïa van quedar suspesos automàticament per l’admissió a tràmit del recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern espanyol.

El diputat d’Esquerra Republicana al Parlament, Roger Torrent, va ser ponent d’aquesta llei i creu que el TC la va tombar amb “un criteri estrictament polític, no jurídic”. El diputat ha viscut aquest augment exponencial de recursos amb “molta frustració”, ja que una llei com la 24/2015 “afecta directament a moltes famílies a les quals el Parlament vol protegir”.

Aquesta no era la primera vegada que el Parlament legislava a favor d’aquestes famílies vulnerables. Dos anys abans, el desembre de 2013, es va aprovar el decret llei 6/2013 de modificació del codi de consum, parcialment anul·lat pel TC el març del 2016.

I tampoc era l’última. Uns mesos després de la suspensió de la 24/2015, el Parlament va aprovar la Llei de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial. “És una emergència social, no ens podíem resignar”, explica Torrent. Aquesta llei, però, ja ha estat suspesa l’octubre d’enguany.