Najat Driouech: orígens, trajectòria i conviccions de la primera diputada musulmana del Parlament

Qui és Najat Driouech? La filòloga, experta en immigració i diputada del Parlament recorda la seva infantesa, analitza amb perspectiva la seva trajectòria i defensa amb fermesa la seva visió del món

El passat 17 de gener Najat Driouech s’asseia per primera vegada en un escó del Parlament de Catalunya. El fotoperiodista Jordi Borràs va saber capturar la nova diputada de manera que, de fons, sortís el líder del PP, Xavier García Albiol, i ràpidament la fotografia es va fer viral. Driouech no és gaire aficionada a les xarxes socials i no va ser fins al cap d’un parell de dies que es va assabentar de l’impacte que havia tingut aquella imatge. Va rebre moltes felicitacions de gent de tots els colors polítics, i alguns fins i tot van assegurar-li que emmarcarien la fotografia.

Un dels germans de Driouech va dir-li unes paraules que li han quedat gravades: “Aquesta és la foto de la nova Catalunya”. I és que el passat 17 de gener va ser un dia històric: Najat Driouech es va convertir en la primera diputada musulmana del Parlament.

Els musulmans al Parlament

Al voltant d’un 7% de la població a Catalunya (uns 510.000 habitants) prové d’un país amb tradició musulmana. Amb tot, abans de Driouech només hi ha hagut dos diputats musulmans al Parlament, tots dos homes: Mohammed Chaib (diputat del PSC del 2003 al 2010) i Chakir El Homrani (diputat de Junts pel Sí la passada legislatura, a proposta d’Esquerra Republicana).

‘No hi ha ningú com nosaltres’, em va dir el meu fill. I jo, que sempre he fet pedagogia social a favor de la màxima representativitat de la societat catalana en totes les esferes, vaig creure que havia de fer alguna cosa

Va ser el fill gran de Driouech qui va fer notar a la seva mare aquesta falta de representació mentre veien per televisió els plens que van tenir lloc el 6 i 7 de desembre. “No hi ha ningú com nosaltres”, li va dir. Això va fer pensar molt a Driouech. “Jo, que sempre he fet pedagogia social a favor de la màxima representativitat de la societat catalana en totes les esferes, vaig creure que havia de fer alguna cosa”, explica. “No podia ser que a l’esfera política no hi fóssim”. El partit republicà va proposar-li ser número 10 a la llista de Barcelona, una posició de sortida, i per a ella “això evidencia que Esquerra fa allò que predica i defensa molt clarament una societat multicultural”.

Les arrels

Driouech, que és propera i xerraire, rememora amb molta nitidesa els seus orígens. Quan era petita, vivia en una granja als afores de Tànger, al poblat de Mzoura. La família s’organitzava d’una manera matriarcal, ja que la seva àvia tenia el rol de cap de família: comprava terres, contractava treballadors, venia mercaderies i, en definitiva, tenia l’última paraula en tota decisió. “La meva àvia va ser una altra mare per a mi, vaig créixer amb ella”, explica Driouech. “Era una dona molt valenta i tenia un caràcter molt fort, com la meva mare”. El pare ja feia anys que havia marxat a viure a Catalunya.