L’ombra del franquisme encara perviu a l’Estat espanyol

Més de 40 anys de la mort de Francisco Franco i de la fi del règim franquista han hagut de passar perquè el govern espanyol iniciï el procés d’exhumació de les restes del dictador. Un fet històric i polèmic aquí, però que a la resta de països democràtics europeus fa dècades que es va produir i afrontar

L’Estat espanyol és l’únic estat democràtic europeu que no ha estat a l’alçada en deixar enrere el feixisme i el totalitarisme, que també van patir altres països com Alemanya, Itàlia o Grècia. No s’han reparat les víctimes, la llei de memòria històrica, força descafeinada, no va arribar fins el 2007 i la simbologia feixista és encara molt present als carrers.

No ha estat fins avui que el Congrés dels Diputats ha aprovat, amb l’abstenció de PP i C’s, exhumar el cos de Franco del Valle de los Caídos. Un pas endavant per fer justícia però que encara queda lluny de deixar enrere el franquisme a l’Estat espanyol. En repassem alguns exemples en aquest article.

• Només Espanya té enterrat el seu dictador en un mausoleu

Una de les grans diferències entre l’Estat espanyol i la resta de països que van patir dictadures ha estat l’enterrament del dictador. Franco ha estat fins ara enterrat, amb tots els honors, al mausoleu del Valle de los Caídos, que ell mateix va manar construir per presoners republicans després de la Guerra Civil. Per al diputat al Congrés, Joan Tardà, que des de fa anys demana a la cambra espanyola el reconeixement de les víctimes i l’anul·lació dels judicis franquistes, “el cas espanyol és singular i la prova és que a Europa no hi hagi cap altre monument com el Valle de los Caídos, només cal veure com va ser construït, a través de treball esclau. És un monument fet i pensat per exaltar la figura de Franco”. Un monument que no en té cap d’equivalent a l’Europa democràtica.

Tots els estats i les societats que han patit règims feixistes han hagut de metabolitzar el passat fent prevaler la justícia, la veritat i la reparació. El cas espanyol és singular

Joan Tardà
Diputat al Congrés dels Diputats

Així, Alemanya mai ha tingut un mausoleu on exaltar la figura de Hitler. El dictador nazi va suïcidar-se, al seu búnquer el 30 d’abril de 1945, poc abans que el capturessin. Les seves restes van ser cremades i enterrades en lloc desconegut. El búnquer va ser eliminat i actualment és una zona residencial de Berlin. Fins i tot, per evitar el pelegrinatge de nazis i feixistes, la tomba dels pares de Hitler va ser retirada el 2012 del cementiri de la localitat austríaca de Leonding. Així mateix, el dictador italià Benito Mussolini va ser executat dos dies abans que Hitler se suïcidés i el seu cos va ser penjat en una plaça de Milà. El cadàver del dictador va estar amagat fins que el 1957 va ser entregat a la família, des d’aleshores les restes de Mussolini es troben a la cripta familiar de Predappio, al sud de Bolonya. Un altre exemple menys conegut és el del dictador grec Georgios Papadopoulos que va arribar al poder a través d’un cop d’Estat l’any 1967. El país va viure una dictadura militar, encapçalada per Papadopoulos, fins el 1974, quan Grècia va recuperar la democràcia. Papadopoulos va ser detingut, jutjat i condemnat a mort, per insurrecció i altra traïció, però la condemna va ser commutada per cadena perpètua. El dictador va morir a la presó el 1999 i està enterrat al cementiri A d’Atenes. Un altre enterrament sense cap honor especial.

• L’Estat espanyol és a l’últim en reparar les víctimes

La reparació i el reconeixement de les víctimes és un dels aspectes més importants per poder fer un pas endavant en la memòria històrica d’un país. Catalunya sempre ha anat per davant de l’Estat espanyol en aquest sentit, la mostra la trobem fa poc més d’un any. El Parlament va aprovar per unanimitat declarar il·legals els judicis franquistes i, en canvi, el Congrés va rebutjar reparar les víctimes del franquisme.