Forcadell, a Estrasburg contra l’Estat espanyol: “Van voler silenciar-me per ser qui era, presidenta del Parlament i activista social”

La presidenta Carme Forcadell presenta el seu recurs davant del Tribunal Europeu de Drets Humans

Carme Forcadell emprèn el seu camí cap a Europa. Després que el Tribunal Constitucional desestimés el seu recurs contra la sentència del Suprem pels fets de l’1 d’Octubre, la presidenta Forcadell obre la via jurisdiccional europea al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), a Estrasburg. El seu és un cas especialment singular i rellevant per la manca de precedents: mai abans ha arribat al TEDH un cas de condemna a un parlamentari —i menys a una presidenta d’un parlament— per la seva activitat a la cambra.

“A Europa espero trobar la justícia que no he trobat a l’Estat espanyol”, ha dit la presidenta, que va ser injustament condemnada a 11 anys i mig de presó i d’inhabilitació pel delicte de sedició. En una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya, Forcadell ha subratllat especialment dos dels greuges patits. Per una banda, la vulneració de la seva inviolabilitat parlamentària: “L’opinió dels diputats i diputades i el debat parlamentari estan protegits a tots els parlaments, excepte al Parlament de Catalunya; malgrat tot, continuarem defensant que en una cambra s’ha de poder parlar de tot”.

Per altra banda, ha denunciat el fet d’haver estat jutjada al Tribunal Suprem, quan aquesta competència hauria de recaure al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on, de fet, han estat jutjats la resta de companys i companyes de la Mesa del Parlament d’aquella legislatura. “Van voler apartar-me i silenciar-me per ser qui era, Presidenta del Parlament i activista social, especialment per haver estat presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana; en canvi, els companys de Mesa van ser condemnats per desobediència al TSJC a penes que no impliquen presó”.

La presidenta s’ha mostrat convençuda que els altres presos i preses polítiques i totes les persones represaliades també trobaran la justícia a Europa: “Parlem d’una causa general contra l’independentisme que no pot quedar impune”. No ha volgut acabar la seva intervenció sense evidenciar la legitimitat del projecte polític independentista: “És democràtic i pacífic; el dret a l’autodeterminació és un gran consens al nostre país, com també ho és l’amnistia. No hi renunciarem de cap manera”, ha reblat.

La repressió no ens atura, ens legitima

En la presentació del recurs, Forcadell ha sigut acompanyada per la Vicesecretària General de Drets, Llibertats i Lluita Antirepressiva d’Esquerra Republicana, Marta Vilaret.

“És un dia molt important per tots els companys i companyes d’Esquerra perquè amb aquesta demanda emprenem el camí a Europa”, ha manifestat la republicana. La via de l’alt tribunal europeu, ha assegurat Vilaret, “els republicans i republicanes confiem que serà la que finalment faci justícia i que pari els peus, també, a les maniobres dels tribunals espanyols”. “Esperem que contribueixi a reconèixer l’arbitrarietat i les vulneracions de drets que ha suposat fins ara el procediment judicial intern al qual ha estat sotmesa la Carme a l’Estat espanyol”, ha afegit Vilaret.

Com a responsable antirepressió dels republicans, Vilaret ha lamentat que “Esquerra Republicana ha patit i pateix amb força els efectes de la repressió de l’estat”, una repressió que presenta “multitud de formes” i que té per objectiu “escapçar lideratges i afeblir la seva capacitat política”.

Malgrat tot, la republicana està convençuda que “la repressió no ens ha aturat ni ens atura com a moviment”. Parafrasejant la secretària general a l’exili d’Esquerra Republicana, Marta Rovira, Vilaret ha assegurat que “la repressió ens legitima”. Per això, ha clos: “Els nostres objectius polítics i pels quals treballem, continuen ben vigents: amnistia, autodeterminació i independència”.