20S: El dia que els clavells van vèncer la repressió

  20S: El dia que els clavells van vèncer la repressió

Avui fa un any que milers de persones van sortir al carrer, de manera pacífica, per plantar cara a l’onada repressiva que l’Estat espanyol havia endegat contra les institucions catalanes i els drets i les llibertats dels seus ciutadans.

Encara no havien tocat les nou del matí del 20 de setembre de fa tot just un any quan, la Guàrdia Civil, va passar a l’acció. Treballadors de conselleries, de seus d’institucions públiques i, fins i tot, d’empreses privades, van rebre l’agre visita de la policia militar espanyola. I és que, durant aquella negra jornada d’intimidació, es van efectuar fins a 41 registres diferents. La missió de la Guàrdia Civil era la de desarticular el referèndum democràtic d’autodeterminació que el Govern català tenia previst celebrar l’1 d’Octubre o, almenys, demostrar a l’opinió pública espanyola que s’estaven efectuant accions en aquest sentit. A més, l’anomenada Benemèrita, no es va limitar a realitzar els esmentats registres sinó que van detenir fins a 14 persones. Els detinguts foren:

  • Josep Maria Jové, secretari de Vicepresidència
  • Josep Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda
  • Joan Manuel Gómez, treballador del Departament d’Economia
  • Josep Masoliver, director de Sistemes de la Fundació PuntCAT
  • Rosa Maria Rodríguez Curto, de l’empresa T-Systems
  • Francesc Sutrias, director general de Patrimoni
  • Mercedes Martínez, responsable de projectes territorials del Departament de Vicepresidència
  • Natàlia Garriga, directora de serveis del Departament de Vicepresidència i d’Economia i Hisenda
  • Pau Furriol, vinculat a un magatzem on s’hauria trobat material electoral
  • Xavier Puig, treballador del Departament d’Afers Exteriors
  • Joan Ignasi Sánchez, assessor del Departament de Governació en matèria de comunicació
  • David Franco, cap de desenvolupament del CTTI
  • David Palanques, responsable de l’oficina tècnica del CTTI
  • Josué Sallent, també treballador del CTTI


Saque sus sucias manos de Catalunya

Gabriel Rufián
Protaveu adjunt d’Esquerra Republicana al Congrés

Es consumava l’estat d’excepció. La gravetat del moment era evident. L’Estat havia encetat una onada de repressió policial i judicial contra un fet tan pacífic, tan democràtic i tan civilitzat com és una votació. De facto, l’autogovern a Catalunya quedava suspès i això era un fet que la majoria de la societat catalana, com es va demostrar, no estava disposada a acceptar. Paral·lelament, a Madrid, estava tenint lloc la sessió de control a l’Executiu de Mariano Rajoy, que havia tancat files amb el PSOE i Ciudadanos, un bloc que després es repetiria per activar el 155 contra Catalunya. El diputat republicà Gabriel Rufián, sense embuts, li etzibava un “saque sus sucias manos de Catalunya” a Rajoy i seguidament abandonava, junt amb la resta de diputats d’Esquerra, En Comú Podem i PDeCAT, l’hemicicle del Congrés dels Diputats. Es dirigien a Barcelona, on ja s’estava coent una de les mostres espontànies més importants de protesta pacífica i cívica de la història contemporània de Catalunya i, segurament, d’Europa.