El terreny de joc europeu
El Parlament Europeu (PE), és percebut per molts ciutadans com un ens llunyà les decisions del qual difícilment afecten les seves vides. Així i tot, es tracta d’una percepció que no fa justícia amb la realitat de la institució. El PE és avui en dia una de les assemblees democràtiques més importants del planeta i, al llarg de la seva història, ha anat assumint cada vegada més competències. Es tracta d’una institució d’unes dimensions imponents: està composta per 751 eurodiputats que representen un electorat de més de 500 milions de ciutadans de 28 països diferents i treballa amb un pressupost de més de 850 mil milions d’euros (l’1% del PIB de cada estat membre).
Més enllà, però, de les seves dimensions, les decisions que es prenen al PE i, en general, a la Unió Europea (UE) tenen una influència directa sobre les nostres vides en l’àmbit polític, econòmic i social. Tot i que no hi ha dades oficials al respecte, són diversos els experts en Dret de la UE que asseguren que entre un 70% i un 80% de les lleis estatals que regulen el nostre dia a dia vénen donades, o almenys estan influenciades, per lleis europees.
Tot i aquesta gran importància de les decisions que es prenen a Brussel·les, les eleccions europees són encara les menys concorregudes si es comparen amb les eleccions locals, autonòmiques o estatals. La participació dels catalans en aquesta contesa electoral ha anat descendint progressivament des de la primera convocatòria, l’any 1987, quan van votar prop del 68% dels electors, fins als comicis del 2009, quan només van acudir a les urnes el 37% dels catalans amb dret a vot. Així i tot, l’any 2014, que varen ser les primeres eleccions europees des de l’inici del procés independentista, va suposar un punt d’inflexió en aquesta dinàmica ja que, a Catalunya, la participació va pujar més de 10 punts respecte als anteriors comicis superant àmpliament la participació que es va registrar al conjunt de l’estat espanyol i també de la UE. Aquest augment en la participació va anar acompanyat d’un augment molt destacat d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que va pujar 14 punts (obtenint dos eurodiputats) i va aconseguir la primera victòria en uns comicis des de la transició.
Bona part de la premsa internacional com Le Soir, The Guardian, The Wall Street Journal o el Die Zeit van recollir en les seves edicions digitals la victòria d’un partit històric i nítidament independentista com Esquerra
Aquelles eleccions varen posar Catalunya i ERC en el punt de mira del món. Bona part de la premsa internacional com Le Soir, The Guardian, The Wall Street Journal o el Die Zeit van recollir en les seves edicions digitals la victòria d’un partit històric i nítidament independentista com Esquerra i el descens de vots del PP i del PSC a Catalunya. Concretament, el diari alemany Die Zeit explicava que “Europa ha vist com es desintegraven estats i imperis en els últims 150 anys.” Tanmateix, assenyalava que “algunes regions s’han quedat enrere, tot i que continuen lluitant pel reconeixement de la seva identitat nacional com els bascos, els catalans i els escocesos”. El periodista que signava la peça es mostrava convençut que la solució estava en mans de la UE sempre que “el procés fos democràtic”.