La força de la resistència
Esquerra Republicana ha patit la repressió ferotge per part de l’Estat espanyol durant els seus 86 anys d’història. Una quarta part dels 70.000 militants d’Esquerra als anys 30 van ser empresonats, afusellats o van morir a la Guerra, ha hagut de persistir a l’exili, de patir l’empresonament de dos governs o l’afusellament del seu president el 1940.
Dijous 2 de novembre de 2017. Madrid. Aproximadament les 18h de la tarda. El vicepresident i part del Govern de Catalunya són enviats a presó incondicional després d’haver declarat davant l’Audiència Nacional. El delicte: haver complert el mandat democràtic del 27S i l’1O i haver proclamat la República de Catalunya. Entre els empresonats hi ha el president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, i tres consellers republicans més: Carles Mundó, Raül Romeva i Dolors Bassa. A Brussel·les, els consellers Toni Comín i Meritxell Serret, amb la resta del Govern, encapçalat pel president Carles Puigdemont, es manté a l’exili.
Malauradament, la repressió de l’Estat espanyol contra el Govern legítim de Catalunya no és cap novetat i tampoc en contra d’Esquerra Republicana, un partit castigat i perseguit des de la seva fundació ara fa 86 anys. Empresonaments, repressió i persecució, exili, il·legalització i afusellaments. La història d’Esquerra és plena d’episodis de repressió extrema per part d’un estat que al llarg del temps ha lluitat amb la mateixa contundència per mantenir els seus privilegis.
La història d’Esquerra és plena d’episodis de repressió extrema per part d’un estat que al llarg del temps ha lluitat amb la mateixa contundència per mantenir els seus privilegis
Un dels primers grans episodis de repressió que va patir Esquerra Republicana va ser arran dels Fets d’Octubre de 1934 quan el president de la Generalitat, Lluís Companys, va declarar l’Estat Català de la República Federal Espanyola. La reacció de l’Estat espanyol va ser suspendre l’autonomia, condemnar a 30 anys de presó a tot el Govern, enviant-lo als penals de Cartagena i del Puerto de Santa Maria i engegar un període de repressió a tots els municipis de Catalunya. En total, hi va arribar a haver a Catalunya més de 7.000 presos polítics. A més del Govern, el comandant Enric Pérez Farràs, cap dels Mossos d’Esquadra, i el capità Frederic Escofet, també al capdavant del cos de policia, que havien restat lleials a la Generalitat, van ser condemnats a mort, però el president espanyol Niceto Alcalá-Zamora els va indultar commutant la pena per 30 anys d’empresonament.
La inestabilitat d’un govern espanyol autoritari i immers en diversos casos de corrupció va provocar un avançament electoral al febrer de 1936. Esquerra Republicana va liderar la candidatura del Front d’Esquerres de Catalunya que va aconseguir la majoria absoluta amb un programa basat en dos punts forts: amnistia pels presos polítics i restabliment del Govern autònom de Catalunya. L’1 de març el Govern va tornar triomfalment a Barcelona i Lluís Companys va pronunciar la cèlebre frase “Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer”.